17.09.2021 |

La República per un treball digne

Continuem vivint moments excepcionals, amb la crisi sanitària més important dels darrers cent anys i, de retruc, una crisi econòmica que, a hores d’ara, només ens porta incerteses i que està provocant un sotrac entre els treballadors i treballadores
La República per un treball digne

Un any més, ens trobem celebrant la jornada més emblemàtica del moviment sindical: el Primer de Maig. Una jornada que té dues vessants: d’una banda, retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora i, de l’altra, refermar-ne el caràcter reivindicatiu.

Continuem vivint moments excepcionals, amb la crisi sanitària més important dels darrers cent anys i, de retruc, una crisi econòmica que, a hores d’ara, només ens porta incerteses i que està provocant un sotrac entre els treballadors i treballadores.

Malauradament, aquest any -i ja en van quatre- hem de començar aquest manifest recordant els nostres presos i preses polítiques, els exiliats i les exiliades i, també, els milers de persones que han patit o pateixen la repressió per l’exercici dels seus drets civils i polítics. Continuen sotmesos als estralls de la injustícia més abjecta, basada en la venjança política, per part del govern espanyol i les seves institucions judicials. No us oblidem!

Alhora, la sinistralitat laboral continua sent una realitat crua i, sovint, amagada i oblidada. L’any 2020 es van produir als Països Catalans gairebé 100.000 accidents laborals i, en molts altres casos, hi ha persones que han perdut la vida al seu lloc de treball: 48 a Catalunya, 73 al País Valencià i 5 a les Illes Balears. Reivindiquem totes aquestes persones anònimes, i insistim que cal posar més recursos i extremar els protocols per vetllar per la seguretat de la classe treballadora.

En l’actual context, en què la fractura social es normalitza i es va fent més gran, ni podem ni hem d’assumir la cronificació de les nostres reivindicacions, encara que semblin aturades en el temps i  no tinguin solució. És necessari continuar persistint en la mobilització, i per això continuem reivindicant els punts següents:

  1. Derogar les reformes laborals del 2010 i del 2012 impulsades pels governs del PSOE i PP
  2. Derogació de la llei mordassa, que limita la llibertat d’expressió i manifestació
  3. Posar fi a la temporalitat endèmica que afecta, entre molts d’altres, el sector sociosanitari, i millorar les condicions laborals de col·lectius feminitzats. També és necessari que totes les treballadores i treballadors públics tinguin els mateixos drets evitant, per exemple, l’abús en la temporalitat de la mateixa administració pública, que hauria d’actuar de manera exemplar.
  4. El repartiment de la feina i l’establiment de la jornada laboral de 35 hores.
  5. El control públic efectiu dels sectors estratègics i els serveis essencials per evitar les situacions de domini del mercat: sanitat, educació, habitatge, energia, aigua, transports, comunicacions i finances.
  6. Vetllar per treure el lucre de les activitats relacionades amb el benestar, les cures de les persones i la salut. Els criteris de gestió d’aquests serveis han de ser la qualitat de l’atenció a les persones i no el benefici econòmic.
  7. Un sistema sociosanitari per a tothom, amb vocació de servei públic, real i complet, en què no es torni a retallar ni un euro. Volem que s’incrementi la plantilla d’aquesta sanitat i es respectin els drets de les persones treballadores.
  8. La regularització urgent i permanent de les persones migrants que es troben en situació administrativa irregular.
  9. Impulsar un marc propi de relacions laborals basat en la realitat econòmica i productiva del nostre país.
  10. La posada en marxa d’una renda bàsica universal que permetria no deixar ningú fora, ni que l’economia s’aturés.

Volem mostrar la nostra solidaritat a totes les persones treballadores que estan patint la duresa de la crisi, els ERTOs, els EROs i els milers i milers d’acomiadaments individuals que s’han dut a terme.

Des del sindicalisme hem de ser els primers a contribuir en la construcció de la República catalana. És per tot això que us convidem a enfortir els sindicats de classe i nacionals.

Visca la classe treballadora dels Països Catalans! Visca el Primer de Maig!

La República per un treball digne
comentaris