Hi ha moments en que malgrat els dimonis se’ns emportin, és bo pensar abans de parlar o actuar i, és el que he practicat abans d’escriure aquestes reflexions.
Fa una setmana de la vaga general i la imatge de la cara ensangonada del Ramon a la premsa, encara les tinc ben present.
El silenci còmplice i la connivència per part de polítics irresponsables, ens pot dur a incorporar dins del pensament col·lectiu, elements d’animadversió cap el cos de Mossos d´Esquadra, que en general no s’ho mereixen i m’atreveixo a dir, que no ens ho podem permetre com a societat.
Però, és que ja en comencem a tenir les alforges plenes de rebre cops, dels aliens i dels “nostres”. Ens hem acostumat a veure com es reparteix llenya de forma gratuïta, amb caràcter fins i tot d’aferrissament, que sota el meu parer, no deixa de ser un acte il·legítim, simplement d’extrema covardia, tals com els que practiquen la violència masclista i que mentalment ens trasllada, legítimament i comprensiblement als fets ignominiosos de l’1 d’octubre.
I en aquest punt, crec important saber, simplement per una qüestió higiènica, de quina manera es regulen, controlen o simplement es revisen aquestes actuacions, que es practiquen com si fossin protocols d’actuació definits i perfectament establerts.
I, és que amb aquest mal costum que té la societat de generalitzar, uns quants elements que acostumen a pertànyer a un grup específic dins del Cos de Mossos, posen en entredit tota la professionalitat d’un cos que, amb més llums que ombres, està permetent que, un mal entès companyerisme irresponsable o corporativisme, propicií l’estigmatització del nostre cos policial.
Farien bé, els polítics responsables i també els càrrecs policials, de prendre’s seriosament els drets dels ciutadans i, potser també, de repassar els deures dels que tenen la prerrogativa de la força.
