Opinió

L'estratègia del calamar

  Quan qui signa, uns anys enrere, intentava fer-se estimar per alguna noia de bon veure, hi havia una cosa que temia que passés i que entre els amics coneixíem com l'estratègia del calamar.

Quan qui signa, uns anys enrere, intentava fer-se estimar per alguna noia de bon veure, hi havia una cosa que temia que passés i que entre els amics coneixíem com l'estratègia del calamar. Això era que, un cop escurçades les distàncies, la noia en qüestió sortís amb alguna conversa inesperada, canviant de tema constantment que, com el calamar emet un raig de tinta, li permetés escapolir-se del verb del frustrat depredador que no la tornaria a veure.

Aquest petit relat autobiogràfic m'ha vingut al cap quan he llegit l'avantprojecte de llei educativa (LOMCE) del sinistre ministre Wert (disculpin la rimeta). Darrerament ha aixecat molta polseguera per la consideració envers la llengua catalana. No hi ha cap sorpresa, aquí. Tothom hauria de recordar quin és l'ADN del PP pel que fa a la cultura catalana en general: ho consideren un succedani, una anomalia que cal eradicar (nota mental: els votants podrien fer recompte del que s'ha mogut al voltant de les eleccions catalanes, acusacions amb proves inventades, notícies referents a lleis i corrupteles mantingudes en silenci just fins després dels comicis, i avaluar així la qualitat d'aquesta festa de la constitució pseudofranquista que s'acaba de celebrar).

 Però com deia, aquesta nefasta llei em recorda la vella estratègia del calamar: els catalans som l'ase dels cops per quan convé camuflar altres intencions. Com ara mateix, a les Espanyes, gairebé tothom coincideix a veure en els catalans el dimoni banyut, cal aprofitar aquesta avinentesa i fer passar soto voce, altres mesures educatives indubtablement regressives, carcúndiques, indignes. La LOMCE de Wert va molt més enllà de la sempiterna agressió envers la cultura catalana. És l'atac directe a l'escola pública, que es vol fer desaparèixer, amb directors nomenats a dit  que podran escollir el professorat: qualsevol professor crític, incòmode, que se li acudeixi anar a contracorrent i obrir les ments dels seus alumnes o fer-los pensar per si mateixos serà convenientment expulsat del centre. El retorn de la religió al bell mig del panorama educatiu, la subvenció a centres que separin l'alumnat per sexes, el control de la història que cal ser explicada, la pràctica desaparició de l'ètica... El tema lingüístic és la superfície de la llei que ha de tenir entretinguda la plebs: la tinta del calamar que els impedeixi veure la gravetat de l'atac a un dret fonamental com és una educació pública, laica, de qualitat.

Comentaris