Opinió

L'època daurada de l'enquesta

L’ésser humà viu alleujat en l’estabilitat i l’ordre previsible. Quan això es perd, la preocupació per l’esdevenir genera conductes resolutives, i els gurus, endevins i visionaris troben camp adobat per les seves activitats.

Si algú em demanés d’invertir els meus escassos recursos en algun sector econòmic, tindria en compte el de les empreses dedicades a la demoscòpia i els estudis d’opinió. Ara mateix tot indica que aquestes empreses s’estan fent d’or. Només cal que hom fullegi les planes d’un diari qualsevol, no importa la data que sigui. Abans aquestes empreses feien l’agost en el període electoral. Ara mateix, la seva presència és continuada, gairebé una secció més, com la d’esport o l’horòscop, del qual no se’n diferencia gaire.

Em venen al cap una parell de raons per explicar aquest fenomen. La primera és la sensació d’incertesa que viu la societat. L’ésser humà viu alleujat en l’estabilitat i l’ordre previsible. Quan això es perd, la preocupació per l’esdevenir genera conductes resolutives, i els gurus, endevins i visionaris troben camp adobat per les seves activitats. L’enquesta és la racionalització d’aquest instint. L’individu hi projecta les seves esperances i pors, i en fa la interpretació que més li escau, que més el tranquil·litza.

La segona raó és l’efecte performador de l’enquesta. Quan, gràcies a les aplicacions d’infografia, es mostren els resultats estadístics de forma cada cop més enginyosa i espectacular, no només es dóna informació sinó que se’n crea. Per tant darrere les enquestes hi ha la voluntat de divulgar ideologia, en un sentit o altre.  En aquest aspecte, va bé acostar-s’hi amb la norma bàsica de l’individu crític, que és plantejar prèviament la pregunta clàssica “qui prodest”. O sigui, a qui beneficia això?

Cap enquesta pot ser plenament objectiva, i avui més que mai, en aquest país qui paga, mana. La relació entre l’univers i la mostra de l’enquesta, la tipologia de subjectes entrevistats, els formats -tancats o oberts- del qüestionari, entre molts altres aspectes, tenen a veure en quins són els resultats finals que s’esperen obtenir. I és així, com gairebé cada dia, els mitjans de comunicació d’una banda i altra dels terrenys ideològics ens ofereixen la informació com si d’una revelació divina es tractés, fruit d’una enquesta, presentada amb coloraines, sectors i gràfics, talment un anunci publicitari. 

Comentaris