Opinió

Una mort anunciada

L'aposta pel carril bici a la ciutat és aplaudida, però per contra en el servei d'autobús falten millores en molts aspectes: plataformes que agilitzin l'accés a l'autobús; reducció d'elements arquitectònics com ara arbres i/o bancs coincidents enmig de la parada...

Ens trobem davant d'un deteriorament del transport públic a la ciutat de Lleida. Com a treballador de l'empresa Autobusos de Lleida S.A. em preocupa enormement la manca de solucions als problemes que arrosseguem des de fa anys i que comporten un clar descens en el nombre d'usuaris per un servei poc atractiu i antiquat.

Lleida, com a ciutat verda de referència, hauria de tenir un servei de transport públic amb una major qualitat i eficiència. També caldria minimitzar l'ús de vehicles particulars. I perquè això fos possible, s'hauria d'optimitzar i reforçar l'ús del transport urbà, incrementant el carril bus a la nostra ciutat. Actualment disposem de poc més d'un quilòmetre (1,4 km) de carril bus en tota la ciutat, per als més de 34 autobusos de les 11 línies que hi ha en funcionament avui dia. Si comparem aquestes xifres, amb l'esforç que s'ha fet al carril bici, clarament es demostra que no s'està potenciant el fet de tenir un servei d'autobús molt més àgil i funcional per als usuaris.

L'any 2019 ja s'havien construït més de 37 quilòmetres de carril bici a la ciutat de Lleida i ni un sol metre més de carril bus. És per això que clarament creiem que no s'inverteix a millorar aquest servei des de fa temps, ja que el trànsit amb vehicle privat, lluny de reduir-se, cada vegada va a més, fruit de no tenir un servei d'autobús més àgil i atractiu en el qual tothom pugui arribar en pocs minuts al seu destí.

L'aposta pel carril bici a la ciutat és aplaudida, però per contra en el servei d'autobús falten millores en molts aspectes: plataformes que agilitzin l'accés a l'autobús; reducció d'elements arquitectònics com ara arbres i/o bancs coincidents enmig de la parada...

Els grans perjudicats són els usuaris de la tercera edat, les persones amb mobilitat reduïda i els joves. Tot i que aquests últims han optat per comprar-se patinets, que ocupen en moltes ocasions l'escàs carril bus de què disposem, i obstaculitzen la circulació de l'autobús.

Un altre punt a tenir en compte és l'estretor del carril bus. Quan hi ha trànsit moltes vegades no podem circular per aquest carril bus, en ser envaïts pels vehicles d'altres carrils. Tampoc hi ha excessiva vigilància per part de la Guàrdia Urbana per l'incivisme d'aparcar a les parades d'autobús, carril bus i les dobles files en general. Paral•lelament, la limitació de zona 30 fa que el servei sigui més lent, i si no tenim més quilòmetres de carril bus, això comporta que sigui molt menys atractiu el transport públic a la nostra ciutat. I acabarem matant-lo.

També hi ha un altre problema afegit i és la convivència entre les parades de l'autobús urbà i les parades de transport escolar. Un autobús urbà no triga més d'un minut o un minut i mig per parada; mentre que un autobús escolar té una tasca més complicada (recompte dels escolars, la recollida de maletes...) i per tant, el temps per parada és de més de 5 minuts. En cas d'anar darrere d'aquests autocars, i coincidint en les parades, fa que l'horari d'aquesta línia sigui pràcticament impossible de complir. Un fet que implica retards importants i malestar per part dels usuaris, que acaben comprant-se un patinet. Creiem que s'haurien de desdoblar les parades per als autocars escolars.

Per últim, no ens podem oblidar dels carrers estrets de doble circulació, espais en els quals per passar, els conductors i conductores hem d'esperar que no passi ningú en sentit contrari, o fer maniobres perilloses per no tenir cap accident. Exemple d'això són el carrer Pla d'Urgell o bé el carrer Xavier Puig Andreu. 

Per tots aquests motius, els temps aplicats en la majoria de les línies són molt difícils de complir i caldria una revisió d'aquests. És per això, que demanem una major implicació per part del Consistori per no deixar morir el transport públic de la nostra ciutat.

Article de José Luís Herreruela Serrano, delegat sindical de la UGT-Terres de Lleida de l'empresa Autobusos de Lleida

Comentaris