Aquest any, 22 dones han estat assassinades als Països Catalans. També s'han multiplicat dramàticament les denúncies per agressions sexuals, individuals i grupals, amb un inquietant matís: el 82% de les dones agredides no denuncien i els motius principals son no voler reviure un calvari i no confiar en la justícia. Aquesta és la percepció de la víctima davant les noves i velles maneres de fer de les violències masclistes.
Des del 2007 fins al 31 de març del 2021, últim període analitzat, es van presentar 1.744.000 denúncies per violència de gènere a l'estat espanyol i des de que es comptabilitzen a Espanya (any 2003) les víctimes a mans de parelles o ex parelles han estat més de 1.100 dones i 41 menors, unes xifres de morts superiors a les produïdes pel terrorisme a l'estat espanyol les darreres dècades.
Cada 25N diferents manifestos ens aporten dades vergonyoses que ens posen davant del mirall com a societat. Dades que mostren que totes les violències masclistes són estructurals, arrelades a la nostra societat, a priori avançada, i neixen de tots aquells missatges clars o subliminals que rebem i que ens condicionen a acceptar i normalitzar injustícies i a interioritzar les agressions com quelcom quotidià.
És inadmissible, però que una societat sana permeti que les seves ciutadanes normalitzin la possibilitat de patir en algun moment de les seves vides violència física, psicològica, econòmica o sexual, per posar alguns exemples. I assumir que aquesta violència pot venir no només d’homes desconeguts, essent la recomanació protegir-se, passar desapercebuda en tots els àmbits i procurar no ser causa de cap incident, limitant i qüestionant així la llibertat de les dones i convidant-les a viure amb por. Tanmateix és inacceptable considerar la idea que els seus ciutadans homes puguin créixer i madurar en un entorn en el qual es sentin legitimats a sotmetre o disposar de les dones decidint el què, el com i el quan, sense límit.
Vistes les dades hem d'assumir doncs que parlem de violències estructurals i que la nostra societat està malalta de patriarcat. El remei: la feina en xarxa i l'educació en igualtat.
Reivindiquem però també els avanços i seguim convidant a homes i dones a implicar-se cada cop més per eradicar totes les violències. Una mostra d’aquestes lluites compartides ha estat la resolució que va adoptar l’eurocambra i que demana tipificar la violència de gènere com a delicte "d'abast transfronterer" a la Unió Europea. Amb 427 vots a favor –tot i que sorprenen els 119 en contra i les 140 abstencions- els eurodiputats i eurodiputades van aprovar un text que insta a afegir la violència de gènere a la llista de delictes europeus greus i a proposar-ne una definició comuna. La resolució apunta que "la violència de gènere constitueix un delicte particularment greu i una violació generalitzada dels drets fonamentals i les llibertat en la Unió Europea que ha d'abordar-se en comú amb més eficàcia i determinació", la companya republicana Diana Riba, per part del grup Verds/ALE, i la sueca Malin Björk, per part del grup de l'Esquerra Unitària van aconseguir que s’aprovés la modificació de l’article 83 dels Tractats per tal de d'incloure aquest tipus de violències en el llistat d'eurocrims. La feina en xarxa es demostra un cop més una eina útil i molt efectiva a l’hora de canviar processos i evitar privilegis. Fem desaparèixer la sensació d’impunitat i invertim en educació per fer baixar les xifres de violència fins a zero.
