02.06.2020 |

Les històries dels no confinats (part 1)

Oficialment, a Catalunya portem 21 dies de confinament. Dies difícils i estranys per totes i tots. Dies de carrers deserts, de complements esfereïdors entre la gent que fa cua per comprar el pa, d'allau de notícies, challenges i directes, etc. I, malauradament, dies d'Hospitals i Centres Mèdics i Assistencials ratllant el límit.

Les històries dels no confinats (part 1)

I tots nosaltres, des de casa, ens preguntem: qui cuida i escolta als que cuiden, als que sanen, als que atenen, reparteixen, produeixen i protegeixen (com també als qui informen)?

En definitiva, a tots aquells que no es poden confinar com la resta amb les seves famílies. Històries dures protagonitzades per persones que no coneixen el dubte en el seu raonament, que saben que han de seguir tot i la tempesta, ja que el seu deure i passió les mouen perquè tot plegat segueixi endavant, o bé pel simple fet que els toca fer-ho.

Fem ressò a 10 testimonis ponentins que avui per avui no es confinen, i lluiten a la batalla contra el coronavirus, o bé segueixen treballant exposant-se perquè la vida segueixi. 10 de tantíssimes veus que aquests dies viuen cara a cara amb el 'bitxo', amb la COVID-19.

Històries de gent valenta i compromesa, i, per damunt de tot, històries plenes d'esperança. Us les expliquem!

L'ENTREVISTA
a) Quina és la feina que realitzes actualment? Has vist modificar horaris, tasques, etc.?
b) Com ho estàs vivint?
c) Alguna clau que t'ajudi a fer que no decaigui l'ànim?
d) El treball en equip, la professionalitat i la humanitat són important en aquests moments. Voldries compartir alguna experiència viscuda durant aquests dies?

 

SECTOR SANITARI


>> INFERMERIA

1. Magda Fontova

a) Sóc infermera a l'Hospital de Santa Maria. I actualment treballo en contacte amb malalts del COVID-19. Pel que fa als meus horaris, de moment són els mateixos, tot i que s'han suspès tots els descansos que teníem i ens els han repartit segons necessitats del servei. Les tasques que actualment fem són molt diferents de les del dia a dia.

b) Ho visc amb incertesa, com tothom, imagino. No saps que passarà, quan s'acabarà. La nostra situació és més greu que la de la gent del carrer, perquè estàs en contacte diàriament amb el virus, i tens més informació. Pateixes per tu, i per la teva família, perquè no saps si ho portes, si els infectaràs, etc.

c) És impossible no decaure. El dia a dia és molt dur. Però amb els companys fem pinya, ens enfadem junts i riem junts, i això ajuda a descarregar adrenalina.

d) Totes les experiències d'aquests dies són dures. Me les quedo per mi. Només dir que si treballes en equip és més suportable. Un dia decau un i els altres l'animem, i a l'inrevés. I si tinguéssim tots els mitjans materials necessaris ja seria perfecte.

banner medicina 2

2. Ana Sanuy
a)
Sóc tècnic en imatge per al diagnòstic. A part de fer radiografies, també fem altres proves d'imatge, com TC. Però el que més estic fent aquests dies són totes les radiografies toràciques als pacients amb sospita o confirmats de COVID-19 a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova. També realitzem radiografies als pacients lliures de símptomes de COVID-19 però amb un volum més reduït. La meva jornada s'ha vist modificada, ja que, hem fet equips perquè no estiguem exposats tots alhora. Hi ha gent que pertany a un equip, gent que a dos i gent que està a tots. És una mica complicat, igual que la situació que estem vivint.

b) És un moment molt dur: veure els teus companys cansats, donant el 100%, i veure que costa frenar tant la corba. És frustrant.

c) En moltes ocasions penses que no pots més, que llançaràs la tovallola. Però és la meva vocació, és el meu treball. Em reconforta molt els agraïments dels pacients, els aplaudiments a les 20.00 hores, els ànims de la família, que tot i la distància els noto al cantó. Tot això és el que em fa aixecar l'ànim i tirar endavant i pensar que ja falta menys perquè aquest malson acabi.

d) Jo em voldria quedar amb la companyonia. Agrair als meus companys: administratives, zeladors, auxiliars d'infermeria, tècnics en imatge per al diagnòstic, diplomats en infermeria, radiòlegs, supervisores, personal de neteja, etc. Tots som l'equip de radiologia, tots aportem el nostre granet de sorra. Si un dia tens l'ànim per terra, entre nosaltres el fem pujar el més amunt possible. I com diu la cançó: resistiré!

banner medicina 5

>> GERIATRIA

3. E. S.
a) Realitzo tasques de gestió i d'assistència sanitària. Des de l'inici del confinament, hem modificat torns, contractació de nou personal per cobrir les baixes laborals que tenim, augment de material de prevenció i protecció, etc.
b) Ho visc amb molta angoixa, per la incertesa de cada dia. També perquè hi ha nous casos de COVID-19 sense simptomatologia prèvia, etc.
c) Lluitar i afrontar la situació en pro dels residents que estan bé, les seves famílies, els treballadors i treballadores, etc. i també per la meva pròpia família.
d) S'ha cohesionat l'equip a nivell humà i professional, a tots els nivells. En situacions extremes, surt el millor de cadascú.

banner geriàtric 1

>> HOSTELERIA

4. Carme Viles
a)
Treballo a la cuina de l'Hospital de Santa Maria de Lleida. Entre altres tasques, m'encarrego de portar els berenars i els sopars als malalts a l'Hospital de Santa Maria.

b) Visc la situació amb preocupació, no ho negaré. I cada dia més. De fet, cada dia hi ha més sales tancades.

c) Intento no pensar en negatiu, fer bé la meva feina i tirar endavant.

d) Reconforta quan els malalts et veuen, així et criden i poden parlar una estoneta, ja que no poden sortir. Òbviament, seguint les mesures de seguretat, però necessiten canviar una mica de cares. Per sort, en aquests temps, es veu molta més humanitat.

banner medicina 3

>> VOLUNTARIAT

5. Miguel Ángel Ruíz
a) Fa 15 dies ens van activar als voluntaris de Creu Roja per poder donar un cop de mà a la Paeria de Lleida i donar àpats al pavelló Agnès Gregori, que actualment està habilitat per acollir a la gent sense sostre. La nostra tasca consisteix a recollir àpats en una empresa de càtering i fer-ne la distribució entre el pavelló i l'alberg Jericó. Inicialment, al pavelló hi havia unes 25 persones, que ha augmentat al voltant de les 40; i a l'alberg, unes 90. El 31 de març vam haver de canviar de vehicle per un de més capacitat. I també des d'aquell dia hem començat a recollir els suports per a les pantalles que realitzen persones amb impressores 3D. Aquests els portem a la base d'ambulàncies EGARA, i ells s'encarreguen de distribuir-les entre els hospitals i les ambulàncies.

b) Ho visc amb moltes ganes de col·laborar i lluitar, i donar un cop de mà a la gent que més ho necessita.

c) Doncs veig molta lluita: la dels companys i companyes sanitaris, la de malalts i familiars. I això em dóna forces per seguir col·laborant i sumant en aquesta batalla. Com més gent ens hi impliquem, més aviat ens en sortirem.

d) D'experiències, moltes, en vius, però la millor és veure la reacció de la gent sense sostre quan ens veu. Ens ajuden a descarregar les caixes, estan molt agraïts, i t'adones que són feliços amb poc. I això et toca. També em quedo amb la cara de les persones que ens entreguen el material imprès amb 3D, cares de preocupació i felicitat alhora. A Creu Roja ens fa falta més mans per ajudar, i ara és un bon moment per implicar-se i fer-se voluntari.

banner medicina 4

SECTOR SERVEIS


6. Olga Casañas
a) Sóc farmacèutica i he de seguir treballant per tal d'atendre el públic. Els nostres horaris no s'han vist modificats, ja que obrim de 9.00 a 21.00 hores i no ha calgut ampliar l'horari. El que sí s'ha vist modificat ha estat la nostra manera de treballar adaptant-nos a totes les mesures de seguretat des del primer dia, com per exemple el fet de posar mampares de protecció a cada taulell, obligar la gent a entrar d'un en un i respectant la distància de seguretat, fet que suposa que la gent hagi de fer cua al carrer i més estona, la qual cosa ens sap greu.

b) Els primers dies van ser molt agitats, ja que tant nosaltres mateixes com els clients estàvem molt nerviosos per la nova situació. També hi ha hagut molta feina perquè procurem que la gent eviti anar al CAP si es tracta d'alguna qüestió que estigui al nostre abast i així poder alleujar la seva feina, molt complicada en aquests moments. El fet de no poder aconseguir algun material a hores d'ara que ens demanen els clients, mascaretes, concretament, és molt decebedor i frustrant per nosaltres. Esperem que les compres de material ja fetes arribin a temps per poder abastir-los.

c) Ens ajuda saber que estem sent útils per ajudar als nostres clients. L'enorme agraïment de molts d'ells també és un plus de motivació per a nosaltres. Ser conscients que, per molt negre que es vegi ara, tard o d'hora això passarà i haurà servit per apreciar més el que tenim.

d) Adaptar-nos a aquesta situació ha estat un repte per tot l'equip i ho segueix sent cada dia. Cadascuna de nosaltres, en la mesura del possible, ha contribuït de la millor manera a fer que tota aquesta situació sigui més lleu. En aquests moments, els petits detalls, ja sigui compartir un esmorzar entre nosaltres, o tenir una conversa telefònica amb un client per agrair-nos la nostra feina, són els que més reconforten.

banner serveis 4

7. Gemma Quintana
a) Sóc carnissera al PlusFresc. Entre les meves tasques, hi ha atendre als clients, reposar el taulell i preparar comandes. Aquests dies, sobretot, fem comandes de gent gran, que ens les demanen per telèfon. He vist modificar el meu horari, sobretot a l'hora de tancament, ja que el volum de feina es concentra als matins. De fet, molts productes els hem hagut de donar de baixa per falta de subministrament.

b) Els primers dies van ser força caòtics. La gent va rebre informació molt potent, amb molta quantitat, i es va pensar que no hi hauria menjar per a tothom. La cosa s'ha regularitzat mínimament, no cal alarmar-se, però el més recomanable és només fer la compra una vegada a la setmana.

c) M'agrada la meva feina. Amb les companyes i companys estem més units que mai, ens animem mútuament.

d) Em disgusta la negativitat d'algunes persones, que no sempre respecten els metres de distància de seguretat i la utilització dels guants. Per sort, la gent jove ho segueix més al peu de la lletra. Pel que fa a la gent gran, crec que no veuen realment el perill que tenen de contagi. És una llàstima, però és així. Necessiten fer la seva rutina, i nosaltres estem en ella, sempre fem amb ells la xerradeta, etc. Per això, perquè estiguin bé, els animem a protegir-se, i quedar-se al màxim a casa.

banner serveis 3

8. Esther Álvarez
a) Treballo a la secció de fruita i verdura de PlusFresc. Les meves tasques es basen a fer les comandes perquè l'endemà arribi la fruita i verdura fresca, omplir la secció, i fer que aquesta faci tant de goig com sigui possible. Els meus horaris han canviat, des de l'inici del confinament, en el torn de tarda, en plegar i a l'hora abans.

b) És una mica dur, ja que veus que hi ha gent que encara es pensa que això "no és veritat", i vénen a comprar cada dia com si no res.

c) Els companys són la clau, i el saber que, en arribar a casa, sempre preguntaran com ha anat el dia. També em reconforta molt, aquests dies, fer videotrucades amb els amics.

d) Hi ha molts clients que quan, et veuen, et donen les gràcies per estar al peu del canó. Aquestes coses fan que, tot i les dificultats del moment, s'aixequi l'ànim i segueixis lluitant.

banner serveis 2

SECTOR TRANSPORTS


9. Francesc Pach
a) Treballo com a transportista i recorro, al llarg de la meva jornada laboral, tota Catalunya. De fet, des què va començar el confinament, s’han modificat al 100% els meus horaris.

b) Intento concentrar-me en la feina perquè sourti tot bé. Però no negaré que em fa patir contagiar-me.

c) És clau pensar sempre en positiu, que això passarà, i que tot anirà bé.

d) És important que anem tots a una. Em refereixo, que acabem de prendre consciència de les mesures de seguretat, que són prevenció per a tothom: mantenir les distància, utilitzar màscara i guants, etc. Així tot ha d’anar bé, i ens en sortirem.

banner transport 2

10. Víctor Jiménez
a) Treballo en el transport públic. Durant aquests dies, principalment, he vist modificat el meu horari. I tots els companys i companyes ens hem hagut d’adaptar, també, a noves mesures d’higiene i protecció, com ara la neteja del propi lloc de treball durant la seva realització. Tot plegat, per reduir al màxim les possibilitats de contagi.

b) La gent cada cop pren més consciència i respecte pel qui treballa de cara al públic i s’exposa.

c) És un moment difícil, però hem de pensar que passarà i que tot anirà bé. Tenir present que els nostres avantpassats ho van passar pitjor, i al final, de tot en van sortir.

d) Una de les coses que més m’emocionen aquests dies és, per exemple, els aplaudiments que se senten a les 20:00 hores. Òbviament, el personal sanitari se’l mereix moltíssim, però quan treballes en el torn de tarda, t’hi sents directament al·ludit. Hi ha gent que t’aplaudeix i et senyala quan passes prop del seu balcó! I això ajuda a seguir endavant amb el servei.

banner transport

Properament, més veu dels no confinats

Les històries dels no confinats (part 1)
comentaris