Les històries dels no confinats (part 3)

Seguim recollint i fent d'altaveu de les històries dels no confinants ponentins. Històries potents, que contagien passió per la feina i pel seu deure amb la societat. Històries que encoratgen a #estaracasa i a resistir la batalla.
banner petit article 3

I nosaltres ens preguntem: qui cuida i escolta als que cuiden, als què sanen, als que atenen, reparteixen, produeixen i protegeixen (també als qui informem)?

En definitiva, a tots aquells que no poden confinar com voldríem amb les seves famílies. Històries dures protagonitzades per persones que no coneixen el dubte en el seu raonament, que saben que han de fer tot i la tempesta, ja que el seu deure i passió les mouen perquè tot plegat segueixi endavant.

Fem ressò a 5 testimonis ponentins que avui per avui no es confinen, i lluiten a la batalla contra el coronavirus, o bé segueixen treballant exposant-se perquè la vida segueixi. 5 de tantíssimes veus que aquests dies viuen cara a cara amb el 'bitxo', amb la COVID-19.

Històries de gent valenta i compromesa, i, per damunt de tot, històries plenes d'esperança. Us les expliquem!

L'ENTREVISTA
a) Quina és la feina que realitzes actualment? Has vist modificar horaris, tasques, etc.?
b) Com ho estàs vivint?
c) Alguna clau que t'ajudi a fer que no decaigui l'ànim?
d) El treball en equip, la professionalitat i la humanitat són important en aquests moments. Voldries compartir alguna experiència viscuda durant aquests dies?

 

SECTOR SANITARI


>> ASSAJOS CLÍNICS

1. Irene Garcia
a) Treballo al servei SCT FARMA, a l’IRB Lleida, a la part d’assajos clínics, a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Personalment, no m’han canviat la jornada, però sí que han tret els permisos que teníem (vacances als qui les tenien en aquestes dates, reduccions de jornada per cura de fills, etc.) Als contractats, per exemple, els han posat més dies a treballar. A l’IRB Lleida, concretament, treballem a urgències de manera telemàtica, i anem a la unitat només quan no hi ha ningú. Jo, i dues companyes més, som coordinadores, i la feina sempre hi ha; la resta d’equip només treballa a l’IRB i el que fa és partir-se els dies per coincidir el menys possible a la unitat (la resta de feina des de casa). Òbviament, els assajos clínics no poden parar al 100%. Costa molts anys que un nou fàrmac surti al mercat, i si ho parem tot se’n va en orris. I els pacients que ara tenen una opció a un tractament nou, que tardarà acomercialitzar-se, no poden perdre aquesta oportunitat. Només fem venir els que realment és prioritari que ho facin, per minimitzar riscos.

b) Per distreure’ns, i descarregar una mica de tensió de la feina, ens passem cançons, balls, ens cosim gorros per treballar, etc. Jo personalment, i sé que molta més gent també ho pateix, tinc mal de cap intens, secundari a aquesta tensió del dia a dia. Està clar que el personal sanitari no desconnectem al 100% mai. Estem al cas de qualsevol novetat al servei (canvis de protocol, ubicacions, etc.)

c) Tots tenim por, sentir impotència, patim, però també ens alegrem que no tots els pacients hagin de quedar-se ingressats. Això és bona senyal.

d) Jo vaig de torn de nits, i entre tots ho intentem fer tot. Tothom s’ajuda en qualsevol moment, i estem pendents de què no es cometi ningun error abans d’entrar a un box. Hi ha tensió a tot arreu, però entre tots fem força, i posem ganes i passió pel que fem, pel futur de la recerca.

banner medicina 9

SECTOR EMERGÈNCIES


>> SEM

2. José González

a) Efectivament, he vist modificat el meu horari habitual a l'Hospital. No podem demanar dies de festa, ni vacances, etc., tot ha quedat suspès fins nova ordre. Amb les Ambulàncies, de moment, continuem igual. Pel que fa a nivell personal (com moltes persones), aquests dies m'encarrego de subministrar aliments al pare, que és persona de risc, i ha d'estar a casa tancat.

b) Ho visc amb preocupació perquè ningú estava preparat per això. El coronavirus és un virus molt complicat de tractar. Hi ha gent que no el nota, hi ha qui el passarà com una simple grip, i hi ha qui ho passarà fatal, amb perill de mort. A aquesta dificultat cal sumar que els sanitaris del SEM, i la resta de cossos, no anem sobrats de material. A l'Hospital, també es va molt just de material, que de vegades és improvisat i d'una qualitat que deixa molt que desitjar.

c) La sanitat és un sector molt castigat des de sempre. I només és gràcies a la passió dels companys i companyes que estem al peu del canó que això tira endavant. Ho donem tot, al 100%.

d) D'aquesta experiència en trec moltes conclusions. Però, sobretot, que cal anar tots a una. Fins que la gent no faci les coses bé, i ens quedem a casa (tothom qui pot i ho ha de fer), no ens en sortirem. Hem de pensar en totes i tots.
banner emergències 2

>> BOMBERS

3. Andreu Caravaca
a) Des de l'inici del confinament compagino diverses ocupacions: pare, bomber, professor i "multifeines de casa". Pel que fa als meus horaris, aquests han canviat de dalt a baix. I pel que fa a les tasques són (majoritàriament) diferents.

b) Visc tot aquesta situació molt intensament, i personalment he pogut extreure'n diverses reflexions personals interessants.

c) Aprofitar a tenir uns bons principis de què és allò important en aquest camí de la vida, ser actiu, preparar projectes, meditar com ajudar als altres, seguir uns horaris, gaudir de les relacions amb la família i els amics (encara que ara sigui a través del mòbil), etc. En aquest moment tinc la gran sort que puc gaudir de les meves filles.

d) Aquests dies la sensació de treball és individual, per les distàncies, però molt propera per la intensitat i pel suport entre tots els grups de treball que ens dediquem a la societat.
banner emergències 3

SECTOR SEGURETAT


>> GUÀRDIA URBANA

4. C.P.
a)
Sóc agent de policia a l'Ajuntament de Lleida. Des que es va començar aquest període que estem, en qüestió d'horaris no s'ha vist perjudicat però en funcions sí. Gairebé el 90% de les actuacions estan orientades al fet que després de més de vint dies de confinament, continua la gent passejant al carrer.

b) En l'àmbit professional veig un gran equip de persones que estan col·laborant amb tot el seu temps disponible a què la situació faci un gir de 180°. Personalment trobo a faltar a la meva família, després de tant temps sense poder abraçar-los.

c) Sempre cal tenir present pensaments positius, una bona organització del dia a dia, saber que hi ha gent que supera aquesta situació -com el nostre company Berni-. Però més enllà d'això, el fet de rebre i fer videotrucades amb la família, sabent que estan bé, és una gran respir.

d) M'agradaria fer arribar a la gent que surt al carrer una petita reflexió: Vostè té pares? Avis? Fills? Pensi en ells quan surt per una barra de pa, un paquet de tabac. Si continua pensant en ells, veurà que està arriscant la seva salut per cinc minuts. No tingui por en la denúncia que li podem posar! Pensi en ells, no en un mateix. Surti només quan sigui necessari.

banner emergències 1

>> MOSSOS D'ESQUADRA

5. A. R.
a) La feina que realitzo durant el confinament s'ha vist parcialment modificada. No li dedico la totalitat del meu temps a les tasques d'investigació, sinó que alternem aquestes amb el patrullatge. Fonamentalment, per evitar que la gent surti al carrer de manera irresponsable, posant en perill la salut pública. Els horaris laborals s'han hagut d'adequar a la realitat que estem vivint; això vol dir, per exemple, tenint el mínim de contacte amb el torn entrant i sortint.

b) Ho estic vivint de la millor manera que puc, amb les circumstàncies presents. Intento sempre utilitzar mesures de prevenció, ja que el que més em preocupa és portar-ho a casa.

c) El dia a dia, la família, veure que la gent és conscient de la situació, m'ajuda que no decaigui l'ànim.

d) Ser molt professionals qui han de sortir de casa, i treballar coordinats tots els equips, són mesures clau per gestionar i superar l'estat actual d'alarma en què ens trobem tots. 
banner emergències 4

Comentaris