La deslocalització d'empreses lleidatanes continua

Les empreses lleidatanes es fuguen cap a l'Aragó

Almenys 428 empreses de Lleida, des del 2015 fins el 2020, haurien marxat cap a l'Aragó per múltiples dificultats per establir-se al territori, segons ja indicava un estudi realitzat l'any passat per la Cambra de Comerç de Lleida

Un dels joves del programa treballant en una de les empreses de l'Urgell
photo_camera Patronals i sindicats també posen de relleu les dificultats de les empreses per trobar mà d'obra especialitzada.

Les traves i els terminis administratius, les infraestructures i les tensions polítiques són alguns dels aspectes que han contribuït a la fuga d'empreses de Lleida a l'Aragó. També hi influeixen les facilitats que reben per implantar-se en aquest territori. Així es desprèn de l'estudi elaborat per Pimec, COELL, UGT i CCOO per encàrrec de la Delegació del Govern a Lleida. Patronals i sindicats també han posat de relleu les dificultats que tenen les empreses per trobar mà d'obra qualificada en oficis especialitzats, tot i que aquesta situació no només es dona a Lleida. Així, han reclamat una major aposta per la Formació Professional i que aquests estudis contribueixin a donar resposta a les necessitats laborals reals que hi ha al territori.

 

Traves administratives

Pimec Lleida, la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL), CCOO i la UGT de les Terres de Lleida han presentat aquest dimarts al delegat del Govern Bernat Solé l'informe sobre la percepció que tenen els agents econòmics i socials amb relació a la deslocalització d'empreses de Lleida i sobretot pel que fa a la marxa d'aquestes a l'Aragó. A la vegada, incideix en aspectes a millorar com ara el gruix de tramitació administrativa que requereix la posada en marxa d'empreses, els temps d'espera per obtenir resposta de determinats tràmits en alguns departaments i l'agilitat i eficiència de les ajudes i subvencions per a la captació, implantació i retenció d'empreses.

En el document, les quatre entitats destaquen la dificultat administrativa que es presenta a Ponent, i a Catalunya en general, fet pel qual demanen a les Administracions mesures per captar i retenir inversions i que les ajudes i subvencions per a la implantació empresarial arribin realment a les empreses d'una forma àgil i eficient

Projecte de les instal·lacions de BonÀrea a Épila Saragossa ©BonÀrea
Projecte de les instal·lacions de BonÀrea a Épila Saragossa ©BonÀrea

Infraestructures i comunicacions: les "oportunitats perdudes"

En l'àmbit de les infraestructures i comunicacions, han posat de manifest les oportunitats perdudes, com ara la plataforma logística Ponentia, i han demanat acabar les connexions amb el port de Tarragona i el túnel per millorar l'Eix Transversal.

Patronals i sindicats també s'han referit a la disponibilitat de sòl industrial a Lleida però consideren que aquesta mancança es resoldrà amb el desenvolupament del polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que posarà al mercat 240 hectàrees destinades sobretot a grans empreses.

A més, consideren fonamental situar Lleida com a plataforma logística de Catalunya, per la seva gran extensió de terreny i potencialitats

A la vegada, han plantejat una modificació de la normativa urbanística i una reducció de les restriccions en aquest sentit, i han lamentat els elevats temps d'espera per obtenir resposta de qualsevol tràmit urbanístic per part de la Generalitat.

L'estudi també apunta que les tensions polítiques també han contribuït a la marxa d'empreses lleidatanes a altres territoris. Per tot això, les patronals han demanat als diferents grups polítics posar el focus d'atenció en el teixit productiu i en fer créixer Catalunya, sobretot en aquests context de crisi econòmica per la pandèmia.

En canvi, l'informe assenyala que els diferents convenis col·lectius d'àmbit territorial de Lleida i de l'Aragó i les diferències salarials i laborals no són significatives per determinar que aquest sigui un motiu per a la fuga d'empreses.

 

Falta de perfils professionals especialitzats

D'altra banda, els agents econòmics i socials han posat de relleu les dificultats que tenen les empreses lleidatanes per trobar certs perfils professionals en certs sectors com, per exemple, mecànics, fusters o vidriers, tot i indicar que aquesta problemàtica no només es dona a Ponent.

En l'informe es defensa la creació d'una taula pel desenvolupament i l'impuls de l'FP per solucionar aquest problema

Així, han remarcat que a Lleida hi ha talent que es pot impulsar a través de la formació amb un ajust de l'oferta formativa a les necessitats del mercat de treball lleidatà i resolent les taxes d'atur juvenil, i la baixa qualificació en nivells intermedis. 

 

Un informe conjunt amb altres entitats i institucions

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha explicat que l'estudi presentat aquest dimarts, juntament amb els que també estan realitzant altres entitats i els serveis territorials dels diferents departaments de la Generalitat implicats, s'integrarà en un informe conjunt que té l'objectiu d'analitzar la realitat i l'abast de la deslocalització d'empreses lleidatanes, detectar les causes que la provoquen i ser el punt de partida per definir propostes d'accions conjuntes i coordinades per part de totes les institucions i entitats del territori que contribueixin a consolidar les empreses, a captar-ne de noves i a facilitar el seu relleu generacional. Es preveu que l'informe definitiu promogut des de la delegació del Govern estigui acabat a l'abril.

Comentaris