22.04.2021 |
Territoris.cat

Com afectarà l’escalfament global a la disponibilitat d’aigua a les zones mediterrànies?

Del 15 al 30 de juliol, l’Agència Espacial Europea (ESA), la NASA i la SAFIRE sobrevolaran el Pla d’Urgell amb sensor tèrmics i radar, per tal de generar mapes d’evapotranspiració i humitat superficial del sòl

Imatge de la zona regable dels Canals d'Urgell @cgcu
Imatge de la zona regable dels Canals d'Urgell @cgcu
Com afectarà l’escalfament global a la disponibilitat d’aigua a les zones mediterrànies?

El projecte LIASE, en el qual participen els experts del programa d’Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), juntament amb altres investigadors experts en agronomia i en meteorologia, realitzarà aquest any, en una sèrie de municipis del Pla d’Urgell, diverses activitats científiques encaminades a esbrinar com afectaran diferents factors que intervenen en el cicle de l’aigua, inclosa l’activitat humana, i en un escenari de canvi climàtic, en la disponibilitat d’aquest valuós recurs, tant necessari per a la producció d’aliments.

L’objectiu és aportar coneixement sobre com afectarà l’escalfament global sobre els recursos disponibles d’aigua dolça a nivell mundial, específicament a les regions productores d’aliments, i com canviaran les interaccions humanes amb aquests recursos i el seu valor per a la societat

També es vol comprendre els efectes i les incerteses dels intercanvis d’aigua i energia en el clima actual i canviant i com transmetre aquesta informació a la societat. Necessitem comprendre millor els processos que afecten el cicle hidrològic en zones semi-àrides de la mediterrània per tal de poder actuar amb criteri i, a més, poder extrapolar les nostres investigacions a d’altres zones del món, assenyala Quim Bellvert, investigador a l’IRTA del programa d’Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura.

Imatge IRTA canvi climàticLa zona en blau (centre de la imatge) correspon al Pla d’Urgell, on hi ha cultius en regadiu i que, per tant, evapotranspiren més. Aquesta imatge és del 19 de Juliol de 2020  

Per a portar-ho a terme, s’han localitzat diferents explotacions agrícoles a Mollerussa, La Cendrosa a Linyola, a l’estany d’Ivars, Verdú i Els Plans a Bellpuig. En aquestes localitzacions diversos grups de recerca de MetOffice i King’s College (Regne Unit), MeteoFrance, CNRM i CESBIO (França), Universitats de Wageningen, Utrecht i Delft (Holanda), Universitat d’Illes Balears i Servei Meteorològic de Catalunya (Espanya), Jülich Research Center i Universitat de Hohenheim (Alemanya), entre altres, hi instal·laran diferents instruments de mesura de l’evapotranspiració, de la interacció dels fluxos sòl/atmosfera i es realitzarà una monitorització dels cultius. A més, durant el període del 15 al 30  de Juliol, l’Oficina Francesa d'Avions Instrumentats per a la Investigació Ambiental (SAFIRE), l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Espacial Americana (NASA) prendran una sèrie d’imatges aèries de la zona amb sensors tèrmics i radar, les quals serviran per generar mapes d’evapotranspiració i humitat superficial del sòl.

Imatge de l'Estany i la superfície buidada @ACN

La regió mediterrània, punt calent del canvi climàtic

Un dels majors reptes a què s’enfronta la ciència ambiental és entendre els canvis futurs en el cicle de l’aigua terrestre i el conseqüent impacte sobre els recursos hídrics. A la conca mediterrània, els recursos d’aigua han estat sempre limitats i per això les projeccions climàtiques prediuen que la regió mediterrània serà un "punt calent" del canvi climàtic durant el segle XXI. A més a més, les activitats humanes estan jugant un paper clau en la modificació del cicle continental de l'aigua i, per tant, s'han de tenir en compte en les projeccions.

«La conca mediterrània és un territori de molt interès per investigar les interaccions entre aigua, atmosfera, sòl i població. Destaca una cobertura de sòl molt heterogènia i precipitacions escasses essencialment en zones muntanyenques, les quals impliquen una gestió humana dels sistemes fluvials naturals per proporcionar aigua als cultius i a una població cada vegada més gran», explica Joaquim Bellvert. D’altra banda, els embassaments i l'extracció de l’aigua per al regadiu modifiquen la quantitat i el temps de l'aigua que desemboca a l'oceà i l’efecte que aquest reg té sobre el creixement i l’estructura de la capa límit atmosfèrica local, a més de modificar les condicions atmosfèriques properes a la superfície i augmentar l’activitat convectiva i els núvols al vent de les zones irrigades.

Com afectarà l’escalfament global a la disponibilitat d’aigua a les zones mediterrànies?
comentaris