Lleida i l'Ebre viuen la seva pitjor gelada amb pèrdues mai registrades abans al camp

Agroseguro estima 150 milions d'euros en indemnitzacions, dels quals 59 a Catalunya, que és on hi ha hagut més danys, sobretot a les comarques del Segrià, la Noguera, l'Urgell i el Pla d'Urgell

Ramon Comes, pagès de Corbins, mostra els danys de la gelada en una finca de préssecs 

Data de publicació: dilluns 04 d’abril del 2022, 10:55

Localització: Corbins

Autor: Oriol Bosch
photo_camera Ramon Comes, pagès de Corbins, mostra els danys de la gelada en una finca de préssecs - Foto: Oriol Bosch

150 milions d'euros en indemnitzacions. Aquest és el cost estimat que ha tingut la gelada del cap de setmana passat, que ja s'ha convertit en el pitjor fenomen meteorològic de l'assegurança agrària a l'Estat. Segons Agroseguro, la major part dels danys han tingut lloc en produccions d'alt valor econòmic, com els fruiters, especialment a la vall de l'Ebre, i els ametllers. Catalunya encapçala el rànquing de danys i es preveu arribar als 59 milions d'euros en indemnitzacions, seguit de l'Aragó amb 42 milions.

Segons la companyia estatal, en 42 anys d'història d'assegurança agrària, no s'havien registrat mai tantes pèrdues al camp

Segons la informació recollida pels pèrits d'Agroseguro que ja han començat a recollir dades per les finques afectades, de moment ja hi ha més de 37.000 hectàrees sinistrades. Aquesta xifra però, anirà creixent ja que cal recordar que segons el Departament d'Acció Climàtica, només a les comarques de Ponent hi hauria prop de 50.000 hectàrees amb danys.

Aquests danys poden suposar més del 30% de la prima de l'assegurança destinada a pagar els riscos agrícoles de tot un any, un fet que demostraria la gravetat dels seus efectes

Després de Catalunya i Aragó, Castella la Manxa, amb 24 milions, el País Valencià amb 12 milions i Múrcia amb 8 milions, són les comunitats que han patit més per les gelades. En el cas concret de Catalunya i Aragó, les temperatures nocturnes van baixar fins a -6 graus, en importants zones de producció de fruita de pinyol i llavor. Sobretot a les comarques del Segrià, la Noguera, l'Urgell i el Pla d'Urgell. A Tarragona també hi va haver força danys i a l'Aragó els efectes de la gelada s'han fet notar a les comarques de la Llitera i el Baix Cinca a la Franja, l'Almunia de Doña Godina, Calatayud, Casp i Saragossa.

Algunes comarques del Pla de Lleida i del Camp de Tarragona perdran entre el 90% i el 100% de la collita

Unió de Pagesos estima, després de fer una valoració més acurada dels danys, en uns 32,4 milions d'euros les pèrdues en fruita seca a Catalunya provocada per les gelades del cap de setmana passat, que l'organització agrària considera la pitjor dels últims 18 anys. Algunes comarques del Pla de Lleida i del Camp de Tarragona perdran entre el 90% i el 100% de la collita.

Unió de Pagesos quantifica en uns 19,4 milions d'euros les pèrdues en ametller, un 90% d'una collita mitjana. Així mateix, preveu pèrdues de més de 8 milions en avellana pel vent i les gelades, cosa que es traduirà en una caiguda de la producció prevista del 33%. Pel que fa al cultiu de la nou, s'estima una davallada de prop del 60% i uns 4,2 milions d'euros de pèrdues.

En el cas de l'ametller, Unió de Pagesos adverteix que algunes comarques patiran una pèrdua pràcticament del 100% de la collita, sobretot a la plana de Lleida i les d'interior. L'organització estima les pèrdues al Segrià en 6,4 milions d'euros; en 3,2 milions a la Terra Alta; en uns 3 milions a les Garrigues; en 2 milions a l'Urgell, en 860.000 euros a la Noguera, i en 660.000 al Pallars Jussà. En total, 13,38 milions d'euros de pèrdues a les comarques de Lleida, 4,58 milions a les Terres de l'Ebre, i 1,33 milions al Camp de Tarragona. "Una situació d'aquesta gravetat, que afecta el conreu i les explotacions, no es patia des del 2004, i situa la pagesia de les comarques productores en el llindar de la viabilitat", assenyalen des d'UP.

L'organització també estima que el vent i les gelades al Camp de Tarragona provocaran pèrdues del 33% de la collita d'avellana, principalment en varietats com ara Sant Giovanni, gironell, tonda giffoni i, en menor mesura, la negreta. Unió de Pagesos eleva a 8 milions d'euros les pèrdues en avellana, dels quals 4,8 milions al Baix Camp; 2,2 a l'Alt Camp, i 1,57 milions al Tarragonès. "A aquestes alçades del cicle de cultiu representa una pèrdua important que agreuja la situació de la pagesia, ja tocada per les greus davallades de producció i d’ingressos de les darreres campanyes", afirmen des de l'organització agrària.

El cultiu de la nou, amb 541 hectàrees a Catalunya el 2020, la majoria a les comarques del Segrià i l'Urgell, també s'ha vist afectat per les gelades. La davallada a Catalunya es pot apropar al 60% de pèrdua, 4,2 milions d'euros, dels quals 2 milions al Segrià; 640.000 euros a l'Urgell, la mateixa quantitat al Pallars Jussà, i 400.000 euros a la Noguera.

Assegurança "ineficient"

Unió de Pagesos insisteix en denunciar que l'actual assegurança d'explotacions de fruita seca és "del tot ineficient" i "ha deixat al descobert la majoria de les afectades". "Les cobertures i condicions, tant les establertes per a l'ametller com les de l'avellaner, són tan deficients que la pagesia es veu incapaç de contractar-les", afirma UP. En aquest sentit, remarca que el nivell de contractació a Catalunya en cobertures de gelades és inferior al 10% en ametller, i gairebé inexistent en avellaner. "En l'ametlla, l'assegurança de rendiments que fa anys està instaurada només té una cobertura del 70%, i el capital que es permet assegurar al productor, que depèn dels rendiments que se li assignen, és molt inferior al real", afirma l'organització.

A més, critica que "els danys per gelada es valoren per explotació i no per parcel·la, la qual cosa dificulta accedir a les indemnitzacions quan són determinades varietats d'ametlla les més afectades, i també accedir en el cas d'explotacions mixtes amb superfícies en secà i superfícies en reg". Unió de Pagesos reclama al Ministeri d'Agricultura i a Enesa que, "davant del fracàs de la línia i dels greus perjudicis que provoca al sector, i amb més imprevisibilitat pels efectes del canvi climàtic", abordin la millora "urgent" d'aquesta assegurança.
 
Pel que fa a l'assegurança de l'avellaner, des de les greus afectacions del 2018, tot i el compromís d'Acció Climàtica d'oferir una assegurança de rendiments que cobrís la majoria d'adversitats que provoquen pèrdues durant tot el cicle del cultiu, Unió de Pagesos assenyala que no ha estat fins aquesta campanya 2021-22 que s'ha pogut contractar la nova línia, i amb unes "deficiències importants", denunciades des de l'organització agrària. Unió de Pagesos considera que "les administracions han d'actuar amb urgència per a una millora substancial de la línia".

Ajuts directes

Unió de Pagesos també demana al Departament d'Acció Climàtica ajudes directes a la pagesia professional i línies de finançament a interès zero per a totes les explotacions que ho necessitin, a través de l'Institut Català de Finances i amb els avals de la Generalitat; una adequació de la fiscalitat per a la pagesia que tributa al sistema de mòduls de l'IRPF i mesures fiscals per a la resta, com ara l'increment del percentatge de despeses de difícil justificació o poder imputar a dos anys fiscals diferents els ingressos procedents de les indemnitzacions de les assegurances, així com exempcions del pagament de les quotes de la Seguretat Social.

A més, UP exigeix a la conselleria que acceleri el pagament de tots els ajuts del Contracte Global d'Explotació per donar liquiditat a la pagesia (ajuts pel medi ambient i el clima, a la modernització de les explotacions i a la incorporació de joves) i que es facin els tràmits corresponents amb les entitats bancàries per permetre retardar dos anys el pagament dels préstecs vinculats a les inversions efectuades per la pagesia.

Comentaris