27.10.2021 |

Optimisme per a les aus estepàries de la plana de Lleida

El seguiment científic de les poblacions mostra que les actuacions de gestió impulsades estan donant els resultats esperats

Els guarets gestionats se senyalitzen com a mesura per tal de minimitzar la freqüentació. Fotografia: Josep M. Torras Payerol.
Els guarets gestionats se senyalitzen com a mesura per tal de minimitzar la freqüentació. Fotografia: Josep M. Torras Payerol.
Optimisme per a les aus estepàries de la plana de Lleida

En els últims 40 anys, la intensificació agrícola, així com el desenvolupament urbanístic i agropecuari que s’estan produint a la plana de Lleida, han reduït l'extensió i la qualitat de l'hàbitat disponible per a les aus estepàries d’aquesta regió, que alberga encara la major part d’espècies d’aquest tipus d’aus presents a l’estat espanyol.

El recent informe de l’Estat de la Natura de Catalunya ha posat de manifest que aquest grup d’ocells es troba entre els més amenaçats al territori, amb una davallada global d’un 27% en les seves poblacions del 2002-2019

Tanmateix, en els últims anys, la Generalitat de Catalunya ha iniciat diferents actuacions de conservació encaminades a revertir aquesta situació, i que han comportat una important inversió econòmica.

Aquestes actuacions han inclòs, entre altres, la declaració de vuit Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), l'arrendament o adquisició i gestió de terrenys esteparis i de guaret, l'habilitació de llocs de nidificació, la posada en marxa de programes de cria per a reforçar algunes poblacions, o la senyalització de línies elèctriques per a reduir el risc de col·lisió.

Els resultats d'aquestes actuacions deixen un marge per a l'optimisme”, explica Santi Mañosa, professor de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBIO).

Tot i que la situació actual de moltes espècies està lluny de ser òptima i les accions de conservació necessiten millores, l'escenari actual és millor del que hauria estat en absència de qualsevol mesura de gestió. Les poblacions d’algunes espècies d’ocells ja estan responent positivament al conjunt de mesures dutes a terme”, afegeix.

Destaca el cas de la població de sisó (Tetrax tetrax), que va experimentar una davallada del 50% entre 2002 i 2014 i que avui dia està estabilitzada gràcies a les mesures de gestió.

Un altre cas d’èxit és el de la ganga (Pterocles alchata), un ocell amb poc més de 100 exemplars a Catalunya, amb una distribució restringida a les Zones d’Especial Protecció per a les Aus d’Alfés-Mas de Melons i del Segrià-Utxesa. La seva població reproductora ha experimentat un augment al voltant del 9% anual entre 2010-2019, sobretot a  partir del 2016, moment en què es va incrementar notablement el nombre d’hectàrees de guaret gestionades en aquestes zones. En els últims quatre anys, la major part de les evidències de reproducció de l’espècie s’han produït en finques gestionades amb finalitats ambientals.

El conjunt d’accions realitzades s’exposen en una publicació duta a terme conjuntament per investigadors de la Universitat de Barcelona, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, la Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL), que ha estat seleccionada per a publicar-se a 'The Changing Status of Arable Habitats in Europe', un volum científic internacional que recull exemples destacats sobre la conservació de la biodiversitat de zones agrícoles.

En aquest context de millora, un article publicat ara a la revista 'Journal of Applied Ecology' analitza també la resposta dels ocells esteparis a la gestió de més de 3.400 hectàrees de guarets arrendades en el marc de les mesures compensatòries de la Declaració d’Impacte Ambiental de Segarra-Garrigues enfront a altres mecanismes de promoció dels guarets (Mesures Agroambientals, i el Greening de la Política Agrària Comuna-PAC).

Comencem a tenir coneixement i eines per a millorar la gestió dels guarets, una peça clau del sistema agrícola per als ocells esteparis que permet proporcionar el que els ocells necessiten sense comprometre el cultiu que es faci posteriorment”, explica Gerard Bota, un dels autors de l’article, i cap del grup de Biologia de la Conservació del CTFC.

Així, els resultats de l’estudi revelen un increment significatiu de les abundàncies d’ocells esteparis i altres espècies d’ocells lligades a l’agricultura en els guarets gestionats com a mesures compensatòries de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA).

Optimisme per a les aus estepàries de la plana de Lleida
comentaris