Els Pets celebren 36 anys de bon pop al Palau d'Anglesola

​La banda oferí dues hores de viatge per la seva discografia des del pop íntim de Som fins al rock agrícola, passant pels seus grans himnes

Els Pets - Palau d'Anglesola9
photo_camera Els Pets van fer vibrar el públic del Palau d'Anglesola amb el seu directe @JordiBonilla

Les vuit del vespre. Els més tardaners acabaven de buscar la seva localitat mentre la banda saltava a l'escenari i un Lluís Gavaldà tocat per la poció de l'eterna joventut s'arrencava amb Wittgenstein, el tema que obra el seu últim disc Som. Els Pets arribaven al Palau d'Anglesola per presentar la gira 20/21, un repàs a tota la seva discografia a través dels seus grans èxits. El més curiós d'aquest viatge, sens dubte, l'ordre cronològic invers, de la seva darrera referència fins a la primera, des del pop gairebé metafísic fins al rock agrícola de primers dels 90.

Els Pets en directe al PalauAmb un pavelló a vessar de gent, malgrat les limitacions encara vigent, el grup de Constantí va anar fent desfilar tímidament les cançons de la seva etapa més recent. Temes d'àlbums més discrets com L'àrea petita, Fràgil o Com anar al cel i tornar semblaven tenir al públic una mica despistat fins que la tríada del disc Agost, el tema homònim, Soroll i Pau, va fer aixecar a la majoria dels presents de la cadira. A partir de llavors ja va ser impossible fer asseure ningú.

Ahir al vespre al Palau hi havia parelles adultes que es van conèixer amb cançons del Respira, gent gran que ja els van haver de patir amb el Brut Natural i alguns infants que encara no han descobert ben bé qui són Els Pets.

Els Pets - Palau d'Anglesola7Passant pel tombant de segle cançons com Por o Massa jove per fer-me gran —irònica tenint en compte les més de tres dècades que Gavaldà, Reig i Cáceres porten sobre els escenaris— anaven fent camí per arribar a les primeres referències de la banda. Amb Núria, Està plovent i S'ha acabat ja no va quedar cap dubte del gran encert dels de Constantí en recuperar part del seu passat, de quan omplien estadis i places de festes majors d'arreu del país. La cirereta del pastís, la primera de la nit, de fet, fou Vespre, una d'aquelles cançons que han traspassat generacions i que, al Palau d'Anglesola, Gavaldà es pogué permetre el luxe de gaudir-la entre el públic com un espectador més. No li va fer falta agafar el micròfon en cap moment.

I, abans de la traca final, Els Pets encara volgueren afegir un repte més a la gira. Per primera vegada des de 1985 els tres membres originals interpretaven sols, sense formació d'acompanyament, No t'enyoro (cançó d'amor desesperada). I una vegada més, la corroboració que passen els anys i l'energia dels inicis no es perd. La republicana Jo vull ser rei i la millor cançó del pop català, el Bon dia, servien per posar punt final a un vespre de bon pop al Palau d'Anglesola i és que podem dir sense vergonya que Els Pets són com els nostres Beatles, la seva discografia és mutant i inconformista, evoluciona sempre per créixer una mica disc a disc, però manté en la memòria col·lectiva himnes que no moriran mai. Això és el pop, cançons enganxoses que ens permeten viure una estona de cel enmig de la grisor del dia a dia.

Comentaris