30.11.2020 |
Territoris.cat

El buidatge de l'Estany d'Ivars i Vila-sana: l'inici d'una regeneració

El projecte inicial ja preveia els buidats totals, però a les administracions, segons el biòleg, els fa por treure aigua per l'impacte que pot tenir en la gent. L'estany d'Ivars i Vila-sana té un valor biològic i d'ús públic, d'oci, que Estrada creu que no es perdrà.
Alliberament d'un cigne cantaire a l'Estany d'Ivars i Vila-sana.
Alliberament d'un cigne cantaire a l'Estany d'Ivars i Vila-sana.
El buidatge de l'Estany d'Ivars i Vila-sana: l'inici d'una regeneració

El dia 1 d'octubre del 2020 l'Estany d'Ivars i Vila-sana escrivia una nova línia de la seva història, l'inici d'un desguàs experimental que té com a objectiu millorar la qualitat de l'aigua i preservar l'ecosistema que s'hi ha generat des de l'any 2005. Una actuació que arriba després de diverses demandes de la comunitat científica, dels visitants i dels ajuntaments del Pla d'Urgell, per l'estat de l'aigua i de l'entorn de la zona humida.

L'Estany d'Ivars i Vila-sana ha comptat des dels inicis l'any 2005 amb experts que han vetllat pel desenvolupament de la vida a la llacuna i tot el que esdevenia al seu voltant, com el biòleg Joan Estrada, president d'Egrell, Toni Costa qui va ser director tècnic des de l'inici de la recuperació fins al 2017; o el també biòleg Rafel Rocaspana. Tots ells coneixen en profunditat les dinàmiques i realitats de l'espai natural, com ja va demostrar Joan Estrada l'any 2017, quan advertia, junt amb Rocaspana, dels símptomes "d'esgotament i pèrdua de valor ecològic" de l'Estany d'Ivars i Vila-sana.

Joan Estrada explica a Territoris com s'ha arribat a aquest estat de deteriorament de la qualitat de l'aigua, i quins són els passos a seguir per recuperar la diversitat en la zona humida del Pla d'Urgell.

Els biòlegs Joan Estrada, i Rafel Rocaspana

Què està passant a l'Estany d'Ivars i Vila-sana?

Bàsicament, el que ha passat és que hi ha hagut un deteriorament de la qualitat de l'aigua, i això és degut a diversos factors. Primer, pel fet que els sistemes aquàtics pateixes oscil·lacions, variacions, no són estables. Segon, perquè això es va estar conreant durant 50 anys i s'hi van tirar molts productes. I tercer, perquè la renovació de l'aigua no era suficient, tenint en compte que es tracta d'un medi eutròfic.

És sostenible aquest medi?

Sí, però requereix buidatges parcials o fins i tot totals. Si volem que sigui un espai natural, ha de tenir les oscil·lacions que tenia de forma natural. Fa 300 anys, pràcticament s'assecava a l'estiu. No va ser fins que va arribar el Canal d'Urgell que es van mantenir els nivells alts, però molt possiblement la renovació que hi havia als anys 20 i 30, abans que s'assequés, era molt més important que ara, perquè entrava aigua del molí, del riu Corb... I no hi havia les quantitats d'adobs que s'hi han tirat després. És un ambient que està alterat. Si volem que funcioni, li hem de donar una certa naturalitat.

Grup de corbs marins grossos , fotografia  Joan Estrada.No és tard, doncs?

No, mai no és tard. És una cosa una mica experimental. Zones recuperades com l'estany, en l'àmbit mundial no n'hi ha gaires. I danys irreversibles no hi són, perquè fa 20 anys eren conreus. Els ambients aquàtics en general no són estables.

Entenc que es farà aquest seguiment perquè aquest deteriorament no es torni a produir?

És mirar-ho. Ara és un caldo de cultiu perquè hi hagi virus i bacteris. Hi ha una certa mortalitat de carpes que està dient que allò està malalt. S'ha de reduir la càrrega orgànica perquè no hi hagi aquests episodis de mortalitat. De fet, el projecte inicial ja preveia els buidatges totals, el que passa és que, a les administracions, a vegades, els fa por treure aigua, per l'impacte que pugui tenir en la gent... L'estany té un valor biològic i d'ús públic, d'oci. Però això no ho perdràs, encara que l'assequis un any hi hagi un metre menys d'aigua.

Carpes mortes a l'Estany d'Ivars i Vila-sanaI què passarà, després del buidatge?

La idea és deixar-ho així un temps, del novembre al febrer, quan es tornarà a reomplir, i la superfície inundada seguirà sent del 60%-70% de la superfície total, aproximadament. La part més profunda té 3 metres de profunditat, i ara hem de fer que s'oxigeni i tornar a posar aigua aprofitant la campanya de reg, per la qual cosa em sembla que hi ha el compromís dels Canals d'Urgell, per donar l'aigua que faci falta. Es preveu que a mitjans d'abril es talli la pujada d'aigua i es vagi posant aigua només per renovar, per no afectar les espècies que hagin criat. I a finals de juny, tornarem a pujar el nivell, serà progressiu. A la tardor de l'any que ve, tornarà a estar als nivells de partida.

Sembla una operació més complexa ara que ho expliques que no pas a primer cop d'ull.

Aquesta inversió busca que l'estany tingui la màxima capacitat biològica. El que valdrà més diners serà el seguiment que s'ha fet durant l'època de crisi, però el cost econòmic del buidatge és 0. Quan no hi havia diners, es va deixar de fer el seguiment, tot i que personalment entenc que són coses que no s'haurien d'haver deixat de fer. Ara hi haurà seguiments que potser seran nous i requeriran inversió per veure com influeix el buidatge en la vegetació. Està previst que s'utilitzin vols en drons per veure la quantitat de superfície inundada que es manté, i veure si, mentre està més sec, s'incrementa la superfície de vegetació (la sisca, el canyís) o bé es mor.

Buidatge de l'Estany d'Ivars i Vila-sanaEl buidatge és relativament ràpid però, de fet, el que sembla que requereix més temps és el seguiment.

Jo crec que el seguiment de la qualitat de l'aigua sí que és important que se segueixi fent per veure en quin moment la qualitat de l'aigua té uns certs nivells i l'estany està estressat o té una eutròfia a uns nivells que cal regular. Com que la realitat de l'estany és una cosa que estem forçant, és important fer un seguiment. Si està ple, ho forcem a estar ple. Si ho buidem, també ho estem forçant.

Clar, li diem "espai natural" però és entre cometes.

Sí, és un espai natural perquè la vegetació i la fauna que hi ha és natural. El deixem que evolucioni naturalment però el tenim lligat curt. Nosaltres el gestionem, és un espai natural que no el deixem evolucionar per lliure, en fem una gestió activa.

I si això funciona, entenc que s'anirà fent de forma periòdica, oi?

Sí, ara es tracta de veure si s'aconsegueix millorar l'aigua i si es veu que millora, fer-ho cada 7 o 8 anys. Cal tenir en compte que abans del buidatge ja s'han estat fent anàlisis de la qualitat de l'aigua i de les diferents entrades (la séquia, desguassos dels conreus...), els volums, l'aigua dins l'estany. Arreu de l'estany hi ha una circumval·lació perquè no tota l'aigua dels desguassos entri, però alguna n'entra, i aporta més nutrients. Si s'hi ha tirat purins o nitrogen o el que sigui als conreus, quan regues, part dels nutrients del conreu se'n van amb l'aigua. El problema és que a l'estany hi havia molts nutrients dels antics conreus, i encara n'entren de desguassos que arriben a l'estany, així que ara hi havia un excés -de fet, tot el Pla d'Urgell té un excés de nitrats, -encara que hi hagi una regulació-. Una mica de nutrients a l'estany és positiu, però un excés és negatiu. Si el volum d'aigua fos prou gran i s'anés renovant, no hi hauria problema. Però aquestes no són les úniques fonts d'aportació de nutrients, sinó que també ho són les mateixes espècies que viuen a l'estany, o la terra i pols que aixeca el vent.

Introducció de tortugues a l'Estany d'Ivars i Vila-sanaLa presència d'espècies invasores és inevitable?

N'hi ha que han arribat per elles mateixes i altres que han arribat amb una galleda. És evitable que hi hagi tortugues i carpes. Que arribi una cloïssa asiàtica, o la gambúsia, potser és més inevitable perquè circulen en l'aigua. La gent no ha introduït el musclo zebra. Les coses microscòpiques són inevitables.

I què passarà, amb el buidatge?

Amb el buidatge, les carpes no es podran eliminar, possiblement, i hauran d'aprendre a conviure amb els peixos. Es podrien eliminar assecant-lo i mantenir-lo un any sec, però no podem garantir que no pugui arribar una persona amb una galleda de carpes un altre cop... Tampoc no sabem si és un problema molt greu, ja que probablement, s'ha fet un ecosistema. Ara hi deu haver centenars de milers de carpes, però també hi ha més peixos. Alguns han arribat portats per gent amb interès per pescar i altres espècies han arribat a través de les entrades d'aigua. Però és cert que hi ha accions que semblen innocents i tenen un impacte ecològic brutal, gegant. Les carpes van generar part dels problemes que ha tingut l'estany. Els nutrients poden estar fixats en forma de vegetació dins l'aigua, en macròfits, i si es mor, acaba a l'aigua. L'aigua es torna opaca i els nutrients, que algú se'ls ha de menjar, se'ls mengen les algues unicel·lulars, microscòpiques, que fan que l'aigua es torni verda i que no arribi la llum a baix, de manera que tornen a sortir macròfits.

O sigui, que el buidatge és només l'inici.

Sí. El que preveus amb el buidatge parcial, bàsicament, són dues coses: una és tenir informació de l'efecte del buidatge parcial, i l'altra, i és l'objectiu inicial, és millorar la qualitat de l'aigua. Tot l'altre, vindrà després. El seguiment es continaurà fent, així com les analítiques d'aigua, el seguiment d'ocells i dels peixos... Aquests són els tres seguiments bàsics que s'havien plantejat. I segurament, se'n faran de complementaris. Ara per ara, es tracta de veure els efectes que tindrà el buidatge i el reompliment.

El buidatge de l'Estany d'Ivars i Vila-sana: l'inici d'una regeneració
comentaris