L’Alzinera del Quelàs de Miralcamp, més a prop d'agermanar-se amb l’Árbol-Buzón mexicà

Miralcamp rep la visita d’Óscar Lugo i Marcelino Santana, una trobada que marca l’inici d’un nou vincle amb la ciutat mexicana de Tepeji del Río, que s’espera que sigui l’origen d’un ric intercanvi cultural entre els dos pobles

Els representants de Miralcamp i de Tepeji del Río sota l'Alzinera del Quelàs - Foto de Xavier Soberà-1
photo_camera Els representants de Miralcamp i de Tepeji del Río sota l'Alzinera del Quelàs - Foto: Xavier Soberà

La històrica Alzinera del Quelàs de Miralcamp ja és més a prop de tenir un germà; concretament, de Mèxic. Aquest dimecres 20 d’abril es va signar en aquest municipi del Pla d’Urgell un preacord d’agermanament entre l’alzina i el Árbol-Buzón, un arbre de Tepeji del Río (estat d’Hidalgo) amb unes característiques úniques i una història que comparteix similituds amb l’Alzinera del Quelàs, l’ésser més antic de la comarca.

Miralcamp rebia així aquest dimecres a Óscar Lugo Velázquez, director de Turisme de Tepeji del Río, i Marcelino Santana Quijano, del Sistema Nacional para el Desarrollo Integral de la Familia, representants arribats de Mèxic per fer aquest primer pas cap a l’agermanament entre els dos arbres. Els mexicans van aprofitar la seva estada a Catalunya per la seva participació en un congrés internacional de turisme dels anomenats Pueblos Mágicos, que tindrà lloc entre el 22 i 24 d’abril a Barcelona, per fer una visita a Miralcamp i conèixer en persona l’Alzinera del Quelàs, els impulsors i impulsores d’aquest agermanament i les autoritats locals que treballaran per fer-lo possible.

Óscar Lugo i Marcelino Santana rodejant l'Alzinera del Quelàs
Óscar Lugo i Marcelino Santana rodejant l'Alzinera del Quelàs - Foto: Xavier Soberà

En representació del poble i l’Alzinera del Quelàs, a la trobada hi van assistir Dolors Sans, poeta i impulsora del reconeixement i conservació de l’Alzinera; Xavier Soberà, cuidador de l’arbre; Carme Ribes, alcaldessa del municipi; Joan Romà i Irene Sòria, regidors; i en representació del territori, Vidal Vidal, director de serveis territorials del departament de Treball, Afers Socials i Família; i Helena Martínez, diputada d'Igualtat i cooperació Internacional. 

Al llarg de la visita, que va tenir lloc durant tot el matí, els representants dels arbres de banda i banda de l’Atlàntic van fer un recorregut 360 al voltant de diversos punts d’interès del municipi molt vinculats a l’aigua, la natura i la seva història, com a la mateixa Alzinera del Quelàs, el contigu pantà de la Bòbila (el més antic del municipi), el pantà de la Bassella i el mirador de Ràdio Ponent.

El grup rodejant en rotllana l'Alzinera del Quelàs - Foto de Xavier Soberà(2)
El grup rodejant en rotllana l'Alzinera del Quelàs - Foto: Xavier Soberà

Després del recorregut, Dolors Sans va fer un repàs per la cronologia històrica i les gestes viscudes per l’Alzinera del Quelàs al llarg dels seus —almenys— sis-cents anys de vida, així com dels episodis recents que l’han dut a aquest estat de reconeixement i que han marcat l’inici de l’agermanament amb l’Árbol-Buzón de Tepeji del Río. Sans va posar en relleu el significat que té l’Alzinera del Quelàs per la història i actualitat del municipi, amb unes arrels ja molt unides a les de l’arbre, i va referir-se a la impulsora mexicana de l’agermanament entre els dos arbres, l'escriptora, historiadora i promotora cultural María Guadalupe Huicochea, que ha lluitat des de l’altra banda de l’oceà pel reconeixement del Árbol-Buzón i ha promogut des d’allà aquesta aliança que ha de servir per garantir la conservació del patrimoni natural i històric dels respectius pobles i l’inici d’un intercanvi cultural molt ric.

Dolors Sans, poeta i protectora de l'Alzinera del Quelàs

A tots dos pobles els uneix l'amor i el respecte per uns arbres que formen part de la seva història, de les seves arrels; els dos són un patrimoni vivent que hem de comprometre'ns a cuidar i respectar per a generacions esdevenidores. L’Alzinera del Quelàs i l’Árbol-Buzón agermanaran les seves arrels i compartiran la seva història, més enllà d'un oceà. El poble de Miralcamp ressonarà en terres americanes i Tepeji del Río en terres catalanes

Al llarg de la jornada, que l’alcaldessa ha qualificat d’“esplèndida, molt propera i enriquidora”, els assistents van intercanviar impressions dels respectius territoris, i van formalitzar la signatura de preacord d’agermanament entre l’Alzinera del Quelàs i el Árbol-Buzón a l’edifici consistorial. La trobada va acabar amb un dinar de totes les personalitats al restaurant El Fogot de Palau d’Anglesola, des d’on es va contactar a través de videotrucada amb l’alcalde de Tepeji del Río, Salvador Jiménez Calzadilla.

Foto de grup amb la signatura del preacord d'agermanament entre els dos arbres - Foto de Xavier Soberà
Foto de grup amb la signatura del preacord d'agermanament entre els dos arbres - Foto: Xavier Soberà


Pròxims passos: l’apropament entre Tepeji del Río i Miralcamp

Aquesta trobada ha de marcar l’inici de l’agermanament entre els arbres de les dues regions, font d’un intercanvi cultural entre Tepeji del Río i Miralcamp i mitjà d’apropament entre els dos pobles.

L’alcaldessa espera que aquest primer contacte sigui l’origen d’un nou vincle que s’acabi fent extensiu a tot el poble en els pròxims mesos a través d’un acte obert i de posteriors intercanvis que podrien acabar portant els representants miralcampins a conèixer en persona l’Árbol-Buzón a Mèxic.

Mentrestant, des de banda i banda de l’oceà, els impulsors i representants continuaran treballant per materialitzar aquest agermanament a través de la definició d’un projecte que pugui optar a les subvencions d’aquest àmbit de la Unió Europea.

Els representants de Miralcamp i de Tepeji del Río sota l'Alzinera del Quelàs - Foto de Xavier Soberà
Els representants de Miralcamp i de Tepeji del Río sota l'Alzinera del Quelàs - Foto: Xavier Soberà


L’Alzinera del Quelàs: una època de florescència

La història de l’Alzinera del Quelàs, majestuosa i capaç d’arrecerar fins a tres ramats de bestiar sota la seva copa frondosa, és una història tan llarga com emocionant. Al llarg dels seus sis segles d’història, l’Alzinera ha viscut episodis de tota mena; des de la parada de l’heroïna Agustina d’Aragó, qui hauria reposat sota la seva copa cap a l’any 1800, fins a una ordre del segle XVIII que manava tallar tots els arbres dels camins reials per erradicar el bandolerisme, a la qual va sobreviure, i totes les festes de fi de collita que s’han celebrat al seu voltant.

Un dels episodis més crítics és el que va viure recentment, quan l’arbre va caure en la malaltia atacada pel paràsit de la Caparreta. Va ser aleshores quan Dolors Sans i Xavier Soberà van mobilitzar-se i van mostrar-se acèrrims per curar l’Alzinera i garantir la seva protecció, una lluita que va portar l’alzina a ser declarada Arbre Monumental d'Interès Local l’any 2016 i que, ara, l’han dut més a prop d’aquest agermanament. “Ella ha trucat a totes les portes fins a poder aconseguir-ho”, recorda l’alcaldessa, qui alhora reconeix la gran labor de Soberà per mantenir viva i saludable l’Alzinera amb cures constants i intensives.

Dolors Sans i Xavier Soberà a l'Alzinera del Quelàs
Dolors Sans i Xavier Soberà a l'Alzinera del Quelàs

Aquest renaixement ha anat molt lligat a la poesia, que a través de la ploma de Dolors Sans han portat al reconeixement de l’arbre al llarg del territori i a la unió amb l’Árbol-Buzón de Tepeji del Río, un arbre molt característic que un bon dia va engolir una bústia, ara incrustada al seu tronc, i que també ha gaudit d’un feliç reconeixement impulsat per la seva protectora, María Guadalupe Huicochea, també escriptora i molt involucrada amb la cultura i la història de la regió mexicana.

Aquest episodi crític, ja superat, ha marcat l’inici d’un període de refloriment en tots els sentits de l’Alzinera del Quelàs, que s’espera que acabi sent declarada Arbre Monumental de Catalunya i que avui ja és més a prop d’expandir les seves arrels fins a l’altra banda de l’oceà, on l’espera el seu nou germà mexicà.

Llegiu-ne més a:

 

 

Comentaris