Miralcamp va acollir el passat dilluns 14 de febrer la presentació pòstuma del llibre d'Enric Argilés Vilalta (Miralcamp, 1948-2021) 'Érase una vez, el sentido común' en un emotiu acte. La sala de plens de l’ajuntament es va omplir de gom a gom i va oferir una imatge que feia pràcticament dos anys que no es veia a causa del parèntesi pandèmic. A l'acte, on van assistir una vuitantena de persones, s'hi van reunir des de familiars i amics de l'escriptor fins a membres del club de lectura del poble que ja s'havien llegit el seu llibre, així com tothom qui ha descobert recentment, amb la sortida del seu llibre, la faceta —tan amagada— literària de l'escriptor, a qui tot sovint recorden al tros, entre màquines i fruita.
‘Érase una vez, el sentido común’ és un llibre singular que, en format faula, ens dona consells per aprofitar el nostre temps de vida i que mostra la faceta literària de l’autor, revelat com una de les grans plomes de Miralcamp
'Érase una vez, el sentido común' va ser presentat al públic miralcampí per l'alcaldessa de Miralcamp, Carme Ribes, i el professor de llengua catalana i literatura de l'INS La Serra, Josep Camps, amb un agraïment final de la dona de l'escriptor, Marisol Majà.
A l'acte, la llibreria Sarri també hi va instal·lar una paradeta de venda de llibres. Els membres del club de lectura que havien llegit el seu llibre també van intervenir en l'acte per compartir les seves impressions i reflexions al voltant del llibre i la figura d'Enric Argilés, ja revelada com una de les grans plomes que ha escrit una nova línia en la història de Miralcamp.
Inicialment, l’acte de presentació s’havia de celebrar el 22 de desembre, però va haver de posposar-se perquè l’autor va morir el 19 del mateix mes, als setanta-tres anys. El moment més commovedor de l'acte va ser quan el mateix Enric Argilés, a través d’un fragment de vídeo de l'anterior acte de presentació del llibre a Mollerussa al desembre, va parlar en primera persona sobre la seva obra. Gràcies al recull i muntatge audiovisual de 16 minuts que va fer el seu fill Eduard, els assistents van poder gaudir del testimoni viu i les reflexions de l'escriptor al voltant del seu llibre.
'Érase una vez, el sentido común' és una obra vital que, lluny de les pretensions moralistes o de ser un llibre d'autoajuda, comença amb una personificació de la natura, que li fa un encàrrec a una àguila: que observi de prop els humans. És així com, a través de tres generacions de quatre famílies, l'autor ens apropa fins a la quotidianitat dels protagonistes, molt humans, familiars i, en certa manera, molt reals. Una faula que ens convida a endinsar-nos en una trama de múltiples històries que, per una raó o per una altra, ens acabem fent nostres i ens ressonen ben endins.
"No és un llibre autobiogràfic ni d'autoajuda. Argilés dona el seu punt de vista, i tu n'agafes el que vols. No moralitza en cap moment, i ho toca tot: família, joventut, empresa, immigració... Fins i tot un gran simbolisme: personifica la natura, amb l'àguila, amb tot el seu poder i significat que ha tingut en moltes cultures. Pels jueus, l'àguila simbolitza la saviesa i, en el cristianisme, Sant Joan evangelista està representat per aquest animal perquè considera que les seves escriptures són les més elevades", subratlla Carme Ribes, que també destaca la gran qualitat dels diàlegs, un dels grans reptes pels escriptors novells. "És impossible que s'hagués assegut un dia i hagués decidit, simplement, que anava a fer un llibre. Tot això és el fruit d'una maduresa assolida amb molta observació... I és genial", indica.
Josep Camps també assenyala el treball fet "a consciència" que hi ha darrere l'obra, que ja va per la seva segona edició, després que s'hagin venut els cent primers exemplars: "Aquest és un llibre molt singular. Et dona consells per aprofitar el teu temps de vida, i ho fa a través de tota una història. Comença amb l'"era una vegada" propi de les faules i, al final, presenta un decàleg per aprofitar més el temps i acaba amb l'expressió 'sentit comú', que dona el títol al lliure. Una de les seves grans virtuts és com està construït: ell narra una història i tu, com a lector, n'has d'extreure les teves pròpies conclusions. És un llibre fet amb molta consciència”.
El professor de literatura va rebre al juny el mecanoscrit del llibre, quan Argilés va demanar-li la seva opinió, amb la qual cosa Camps el va animar a augmentar el nombre d'exemplars que, d'entrada, l'autor només tenia pensat fer arribar a familiars i amics. "Em va semblar un llibre sorprenent, perquè clar, és un primer llibre, i no és habitual que una persona de setanta anys publiqui el seu primer llibre. I, a més, que ho faci tan bé: amb un bon llibre", relata Camps, qui desconeixia la faceta d'escriptor d'Argilés.
Malauradament, el llibre ha acabat esdevenint un testament, però carregat de força i de vitalitat: "l'Enric em va dir, entre riures, que aquest seria l'únic llibre que escriuria. Ara, mires enrere, i veus la cruesa d'aquesta afirmació, perquè tenia raó: aquest llibre és un testament de les idees que l'Enric volia deixar exposades", recorda, commogut.
