Miralcamp viatja fins a Mèxic per agermanar-se amb Tepeji del Río

Un equip de representants viatja a Mèxic per signar el document d'agermanament, que marcarà l'inici d'una nova relació que promourà l'intercanvi cultural a banda i banda de l'Atlàntic

Signatura del preacord d'agermanament entre els arbres centenaris de Miralcamp i el de Tepeji del Río. Fotografia: Xavier Soberà.
photo_camera Signatura del preacord d'agermanament entre els arbres centenaris de Miralcamp i el de Tepeji del Río. Fotografia: Xavier Soberà.

Aquest dimarts, 4 d'octubre, l'alcaldessa de Miralcamp, Carme Ribes; el tinent d'alcalde i regidor d'Educació, Sanitat, Medi Ambient, Jaume Verdés; la regidora de Joventut, Festes i Esports, Sara Cambray; la poetessa i protectora de l'Alzinera del Quelàs, Dolors Sans; i la també protectora i cuidadora de l'alzina, Josefina Sans, han viatjat fins a Mèxic en representació del poble per signar el document d'agermanament entre Miralcamp i Tepeji del Río de Ocampo. La signatura és farà juntament amb Salvador Jiménez Calzadilla, alcalde (allà ’Presidente Municipal Constitucional’) de Tepeji del Río. Amb aquesta trobada, que s'estendrà fins al dia 11, es formalitzarà el primer i únic agermanament de Miralcamp amb una població d'un país diferent.

L'origen d'aquest agermanament es troba en el vincle establert recentment entre dos arbres característics d'ambdues poblacions, l'Alzinerà del Quelàs i l'Árbol Buzón, una aliança promoguda a través de la poetessa Dolors Sans i la historiadora i promotora cultural María Guadalupe Huicochea per la similitud entre les històries dels dos arbres.

Així, fins al dia 11 d'octubre, els representants de Miralcamp seran convidats a Tepeji del Río per signar el document d'agermanament entre els dos pobles i assistir a un seguit d'actes que els mexicans han preparat especialment per mostrar la cultural local i la seva història als miralcampins a través d'activitats com tours, mostres gastronòmiques, visites en museus i zones arqueològiques, trobades amb comunitats indígenes i celebració de cerimònies tradicionals.

Per l'efemèride, els miralcampins també han preparat pels mexicans un seguit de material relacionat amb l'Alzinera del Quelàs i la seva història, com documents audiovisuals, una figura de l'arbre i, fins i tot, una nova samarreta de l'alzina

L'alcaldessa de Miralcamp, Carme Ribes, espera que aquesta trobada marqui l'inici de l'apropament entre els dos municipis units pels dos arbres: "Molts cops els pobles s'agermanen perquè comparteixen nom, o bé per motius històrics. Nosaltres ho fem per aquests dos arbres singulars. Tot això vol dir que ells han posat al mapa aquest poblet petit del Pla d'Urgell que és Miralcamp, i nosaltres hi hem posat Tepeji del Río", manifesta.

L'alcaldessa explica que l'Ajuntament de Miralcamp ja ha presentat un projecte per aplicar a una subvenció a la Generalitat de Catalunya que promou la internacionalització dels ens locals de Catalunya i que sufraga fins al 80% dels costos d'aquesta mena de projectes, amb la qual esperen "poder fer moltes coses" juntament amb Tepeji del Río, població ara estretament lligada amb Miralcamp: "En un futur i un cop ja ens hàgim agermanat, ells també vindran a visitar-nos, i nosaltres també dedicarem uns dies a mostrar-los la nostra cultura i riquesa. Signar aquest document és l'inici d'un intercanvi cultural, i també empresarial i turístic", assegura Ribes.

La població de Tepeji del Río. Fotografia: Robbie Vela.
La població de Tepeji del Río.
Fotografia: Robbie Vela.

Miralcamp i Tepeji del Río, una història compartida a través dels arbres

Dolors Sans ha protegit la històrica Alzinera del Quelàs i ha promogut el seu reconeixement per declarar-la Arbre Monumental d'Interès Local (2016) juntament amb els cuidadors Xavier Soberà i Josefina Sans; mentre que la historiadora María Guadalupe Huicochea, ha lluitat des de l'altra banda de l'oceà per protegir i promoure el reconeixement pel mític Árbol Buzón.

És aquesta aliança la que ha portat a declarar les dues poblacions germanes, anant un pas més enllà i marcant l'inici del que serà un ric intercanvi cultural a banda i banda de l'Atlàntic, un vincle que Sans atribueix també al respecte comú dels dos pobles pels arbres i la seva història. Així ho manifestava la poetessa el passat mes d'abril, quan Miralcamp va rebre la visita de dos dels representants de Tepeji del Río, Óscar Lugo i Marcelino Santana, per signar el preacord d'agermanament: "A tots dos pobles els uneix l'amor i el respecte per uns arbres que formen part de la seva història, de les seves arrels; els dos són un patrimoni vivent que hem de comprometre'ns a cuidar i respectar per a generacions esdevenidores. L’Alzinera del Quelàs i l’Árbol-Buzón agermanaran les seves arrels i compartiran la seva història, més enllà d'un oceà. El poble de Miralcamp ressonarà en terres americanes i Tepeji del Río en terres catalanes”, va assegurar aleshores.

Ribes assegura que ha estat la poetessa "la causant, la impulsora" d'aquesta nova relació, establerta a partir de la seva "inquietud per la natura i la seva sensibilitat i gran treball de difusió que va fer de la situació de l'Alzinera per les xarxes", un punt d'inflexió que va marcar l'inici d'un nou episodi de florescència de l'Alzinera del Quelàs, després que aquesta hagués caigut malalta pel paràstit de la caparreta. "Sí que és cert que l'Ajuntament es fa càrrec els costos del tractament, però les hores de dedicació i de cures no tenen preu", assegura l'alcaldessa amb relació a aquest episodi de l'arbre, que va trobar-se en un moment crític l'any 2016 però que, gràcies a aquest treball i dedicació de Dolors i Josefina Sans i Xavier Soberà, ha aconseguit tornar al seu aspecte esplendorós.

Els representants de Miralcamp i de Tepeji del Río sota l'Alzinera del Quelàs. Fotografia: Xavier Soberà
Els representants de Miralcamp i de Tepeji del Río sota l'Alzinera del Quelàs.
Fotografia: Xavier Soberà

Dolors Sans (Membre d'Honor de la Asociación Actuales Voces de la Poesía Latinoamericana), a través de la poesia i de les xarxes socials, va aconseguir despertar consciència al voltant de l'arbre i iniciar un procés de recuperació, protecció i reconeixement de la històrica Alzinera, que es calcula que ronda els sis-cents anys i ha estat testimoni de múltiples episodis històrics rellevants. Alhora, aquesta mateixa sensibilitat i virtut en l'escriptura, la va dur a establir contacte amb la historiadora i promotora cultural mexicana María Guadalupe Huicochea, que volia iniciar un procés similar per l'Árbol Buzón, un arbre de Tepeji del Río molt característic perquè va engolir una bústia que ha quedat incrustada al seu tronc. Per protegir l'arbre mexicà, María Guadalupe Huicochea va prendre com a referència el procés que va seguir Dolors Sans qui, a la vegada, va aconseguir mobilitzar poetes de tot el món que van reclamar atenció i reconeixement cap a l'Árbol Buzón de Tepeji.

Ara, totes dues es trobaran en terres mexicanes per primera vegada, lloc on també, durant aquests dies, se celebrarà una trobada de poetes a la universitat, que comptarà amb la presència del director nacional de la Academia de Poesía de Mèxic i dos directors estatals, on es farà la lectura dels versos dedicats als arbres al llarg d'aquests anys amb poemes vinguts d'arreu del món.

En aquest punt, es visitarà també l'Árbol Buzón, així com el Km. 0 de la carrerada reial que passa pel costat de l'arbre, a Ciudad de México, una mena de camí que, casualment, també passa pel costat de l'Alzinera del Quelàs a Miralcamp.

Comentaris