La sala d'actes de la biblioteca Maria-Mercè Marçal de Torregrossa serà l'escenari de la xerrada La cacera de bruixes a Catalunya, que impartirà l'historiador, escriptor i professor de la Universitat de Barcelona, Agustí Alcoberro. Una iniciativa que organitza el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, amb el suport de l'Ajuntament de Torregrossa i l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI). L'acte tindrà lloc aquest divendres 5 de novembre a partir de les vuit del vespre.
La xerrada d'Alcoberro se centra en la recerca que s'ha dut a terme en relació amb les execucions de dones que es van produir entre 1450 i 1750 a Catalunya. Bona part d'aquestes investigacions s'han difós recentment per la revista Sapiens i situen algun d'aquests episodis al Pla d'Urgell.
Sobre la cacera de bruixes d'Agustí Alcoberro
Entre 1450 i 1750, la major part de regions d’Europa van conèixer diverses onades repressives que hem convingut a anomenar la cacera de bruixes. Els càlculs més ponderats apunten la xifra de 110.000 persones processades i de no menys de 60.000 execucions. Les víctimes van ser, arreu, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles.
Els processos judicials van ser incoats, en la majoria d’ocasions, per tribunals locals, instigats pel fanatisme popular. A Catalunya, l’historiador Joan Reglà va avançar, ja fa alguns anys, la xifra de 400 execucions –una quantitat que semblen confirmar, potser fins i tot a l’alça, els processos locals que han estat publicats darrerament-. Tot i que s’han documentat processos als segles XV i XVI –alguns particularment cruents, com els protagonitzats a les comarques de Tarragona per l’endevinaire Malet a mitjan de la setzena centúria-, la repressió va prendre un caire generalitzat i massiu durant el període 1616-1622.
D’aquesta manera, la dinàmica de la cacera de bruixes al Principat pren, en els seus inicis i desenvolupament, una característiques molt similars a les d’aquelles regions d’Europa on el fenomen va ser particularment intens. Se’n diferencia, però, per l’aturada brusca –i gosaríem afirmar que definitiva- dels processos, que es produeix aquell darrer any.
