Dos anys del cas de les denúncies d'abusos sexuals a l’Aula de Teatre; reconèixer errors per afrontar reptes i mesures

Des del 14 de juny del 2019, quan apareix l’informe de la prescripció de les denúncies d'abusos sexuals, s’han dut a terme accions conjuntes i individuals per part dels implicats, s’han obert investigacions i comissions i s’han desplegat eines de protecció i denúncia, recollides en més o menys mesura en els mitjans de comunicació

Mobilitzacions de l'associació Dones a Escena
photo_camera Mobilitzacions contra els abusos sexuals a Lleida

Quan ronden els dos anys d'ençà que es va fer pública la denúncia d'abusos sexuals de nou alumnes de l'Aula de Teatre de Lleida per part de dos exprofessors, els agents implicats han tingut la voluntat, en primer lloc, de fer costat i de donar suport a les víctimes i, en segon lloc, de desplegar tots els mecanismes al seu abast perquè aquests fets en les arts escèniques no es tornin a repetir.

La legislació, en la data de la denúncia, no ha permès aconseguir una reparació jurídica com hauria sigut desitjable per a les nous joves lleidatanes. La seva lluita en aquest temps, però, ha aconseguit millores substancials en els protocols dels centres educatius i en la formació i preparació de tècnics i docents, així com reformes en la llei de protecció de menors i en la prescripció dels delictes d’abusos.

Des del 14 de juny del 2019, quan apareix l’informe, s’han dut a terme accions conjuntes i individuals per part dels implicats, s’han obert investigacions i comissions i s’han desplegat eines de protecció i denúncia, recollides en més o menys mesura en els mitjans de comunicació. Des de la redacció de Territoris.cat, Josep A. Pérez ha parlat amb una de les noies denunciants, Dones a Escena, la regidoria d’Educació de la Paeria i la junta directiva de l’Aula Municipal de Teatre, amb l’objectiu de conèixer la valoració que en fan cadascun dels col·lectius i òrgans implicats, una vegada ha transcorregut aquest període de prop de dos anys.

 

Nosaltres ja no necessitem comprensió, ara necessitem acció. Reparació. (Col·lectiu de denunciants del Cas Aula)

La conversa amb una de les noies denunciants va constatar que, malgrat tots els avenços,  accions, eines i mesures, existeix una ferida oberta, un desig de reparació i una voluntat de ser referent perquè altres noies perdin la por de denunciar.

Va deixar clar que la valoració  hauria de ser de les nou noies, i ens va remetre al comunicat que van fer públic amb el títol Buidor. Aquest escrit es difonia després que el 17 de febrer d’enguany l’Aula de Teatre comuniqués una disculpa pública en els mitjans de comunicació. En seleccionem alguns fragments que considerem més destacables, sota el criteri de l’autor de l’article:

Les denunciants del Cas Aula, des de l'esgotament, vam rebre un comunicat de disculpes que esperem des del juny 2019. I avui només hi ha buidor. Paraules que sonen a silenci. Buidor. Però és que el maig de 2019 l'Aula de Teatre de Lleida va saber que s'havia fet una denúncia. I en aquell moment ni demanàvem unes disculpes.

I ara, any 2021, gairebé 2 anys després, arriben unes disculpes perquè nosaltres les anem reclamant directament a l'Ajuntament darrerament. Arriben ara que hi ha un escàndol a Barcelona (en referència al cas de l’Institut del Teatre de Barcelona).

Només esperàvem que s'alcessin amb nosaltres a lluitar contra els abusadors, a acabar juntes amb la impunitat. Somniàvem, il·luses, amb l'Aula abraçant-nos i dient ‘tranquil·les, vam fallar, però ara lluitarem per vosaltres i per les que han vingut darrere’.

Les disculpes arriben sense assumpció de responsabilitat pels fets ocorreguts, sense explicacions ni disculpes per a les nostres famílies, sense disculpes per a Dones a Escena, sense actes de reparació. I ens deixa buides.

El manifest Buidor del col·lectiu de denunciants del Cas Aula 

 

 

La direcció de l'Aula reconeix errors, però assegura que sempre ha tingut la voluntat d'estar al costat de les víctimes

La directora de l’Aula, Mireia Teixidó, va reunir tot l’equip directiu per parlar amb Josep A. Pérez. Va explicar que cadascun d’ells era responsable d’una determinada àrea en el centre, per la qual cosa era important que poguessin fer la valoració de forma conjunta.

El nou equip directiu de l'Aula Municipal de Teatre reconeix que vam fallar perquè no es va demanar perdó públicament a les víctimes d'abusos sexuals, en el moment que tocava, i ho havíem d'haver fet

El centre publicava un comunicat el 17 de febrer en els mitjans de comunicació i les xarxes socials en el qual assegurava que es continuaria treballant perquè mai més es repetissin abusos sexuals a l'Aula.

Comunicat Aula 2Però la nova direcció també assegura que l'Aula ha rebut acusacions reiterades des de diferents entorns de l’afer, de no haver fet res, de guardar silenci o de no donar suport a les víctimes..., la qual cosa nega categòricament. "Consideren que els canvis han generat altres víctimes i situacions desagradables, en persones que tenen famílies, i històries en les quals també s'hauria de pensar. Fem referència als professors i tècnics que no van compartir responsabilitats amb els denunciants".

L'equip directiu de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida el dirigeix des de l'any 2017 Mireia Teixidó, envoltada d’Ares Piqué, coordinadora del CFGS; Consol González, coordinadora de teatre per a joves; Jaume Belló, coordinador de l’aula social; Maria Carles, secretària acadèmica; Alba Segura, coordinadora de teatre per a nens; Yasmina Sedó, assessora d’espai escènic, i Xavier Arnalot, en l’àrea de comunicació. Aquests professionals asseguren haver viscut moments molt difícils des del maig del 2019, quan es van assabentar de l'afer dels abusos sexuals.

Els gestors de l'Aula, al voltant de la taula, van anar desgranant la cronologia de totes les accions que s'han fet al llarg d'aquests quasi dos anys, des del mateix instant que van conèixer els fets. "Nou alumnes havien presentat una denúncia contra l'exdirector i un exprofessor per abús de poder amb finalitats sexuals entre els anys 2002 i 2008".

La junta considera que des del primer moment l'Aula va intentar donar suport i demostrar una actitud de protecció envers les víctimes. El consell directiu reconeix el paper de la plataforma Dones a Escena, que ha aixoplugat les víctimes, i amb la qual es va començar a treballar en els primers moments de la situació viscuda per protegir els espais escènics dels abusos sexuals.

Aquesta relació es va refredar al voltant de la segona quinzena de juny del 2019, quan la plataforma Dones a Escena fa públic el primer comunicat, en el qual esmenten com a professors de l'Aula els dos denunciats, quan ja no ho eren, i feia la sensació que es generalitzava tot el claustre, segons l’equip directiu.


"Totes estem d'acord que gràcies a un gest absolutament valent, amb el qual les víctimes exposen una situació íntima i dolorosa, l'Aula ha pogut canviar substancialment i convertir-se en un centre millor del que era fa dos anys. El nou escenari ha permès generar un protocol que s'ha convertit en referent per a les escoles de teatre de Catalunya i centres educatius de Lleida." -destaca Mireia Teixidó.

L’equip directiu volia destacar que possiblement no s'ha entès quina era la situació del consell directiu de l'Associació Cultural Aula de Teatre de Lleida, entitat que tutela el centre educatiu, per afrontar la situació i respondre les víctimes. Un dels denunciants ja no era professor, però l’altre era president de l’associació i gerent, així com empleat de l’Aula, protegit pels drets laborals.  

Fotografies activitats AulaLa directora desplega la cronologia. A principis de maig del 2019, la Fiscalia de l'Audiència Provincial de Lleida remetia un informe dirigit al que en aquella data era president de l'Associació Cultural Aula de Teatre de Lleida i gestor del centre educatiu, Antonio Gómez, en el qual es comunicava que s'arxivaven les diligències d'investigació penal obertes contra ell. Segons l'informe, la denúncia presentada per nou alumnes del centre, que l'acusaven d’’abús de poder amb finalitats sexuals’ entre els anys 2002 i 2008, havia prescrit. En aquest sentit, una investigació posterior dels Mossos d'Esquadra, encarregada per la Paeria de Lleida, també informa que no s'han trobat indicis de delicte des de l'any 2008 fins al 2019. Jurídicament, al president de l'associació i gestor de l'Aula no se l'acusava ni se'l condemnava per cap delicte.

Teixidó deixa clar que el procés que es genera a partir d'aquell moment és complex, ‘les acusacions són molt greus i s'han de prendre accions’. Però, per altra banda, la persona denunciada és president de l'associació i gerent de l'Aula, per la qual cosa, si no se l'ha condemnat, la renúncia als càrrecs i responsabilitats és totalment voluntària.

Així i tot, el denunciat renuncia a totes les responsabilitats en l'entitat. Els seus drets laborals com a docent obliguen el centre a acomiadar-lo improcedentment, per la qual cosa se l'ha d'indemnitzar, assistit pels drets dels treballadors. Antonio Gómez deixava el càrrec el 24 de juliol.

Fins a la data del comiat definitiu de Gómez, el mes de juliol, Mireia Teixidó ja ha gestionat la reestructuració de l'òrgan directiu, ha mantingut reunions amb Educació, la Paeria, el claustre de professors i familiars i alumnes, i coneix personalment les nou noies. La voluntat de la nova junta ha sigut “projectar la màxima transparència a tots els agents implicats en l'afer, i ha comptat amb el suport de la Paeria”.

L'equip directiu manté una trobada el 12 de juliol del 2019 amb Dones a Escena, la regidora Sandra Castro i la lletrada Carla Vall, trobada de la qual sorgeixen un seguit de prioritats per dur a terme en el centre: una auditoria d'espais de seguretat, formació especialitzada sobre prevenció de casos d'abusos en espais escènics, suport psicològic a les víctimes, amb el suport del Casal de les Dones, i definir un espai per tal que possibles víctimes que no havien denunciat ho poguessin fer.

Dels acords de prioritats, i de la formació que els docents i personal de l'Aula van rebre de la doctora Elena Garrido, en va sorgir la comissió per elaborar un protocol per detectar conductes d'abusos sexuals, en la qual també participaran el Casal de la Dona i la Paeria.

Fotografies activitats Aula 2El document definitiu es presenta el 25 de febrer del 2020 a la Paeria, en el marc d'un projecte que té com a objectiu garantir espais segurs en els centres de titularitat municipal. El document, certificat per la doctora Elena Garrido, serveix com a base en altres centres de Lleida i Catalunya. La directora, Mireia Teixidó, destacava ‘la importància d'aquest protocol, un document viu i obert per poder adaptar-lo en el temps i les circumstàncies’.

El nou equip destaca, de manera unànime, que al marge de les accions de millora educativa i de gestió del centre s'ha mantingut ferma la voluntat d'apropament a les víctimes, que es va redactar una carta personal oferint suport per a totes elles i que es va publicar una disculpa en els mitjans de comunicació el mes de febrer d'enguany. S’ha fet tot un seguit de gestos, de transparència, de suport i protecció a les víctimes i els gestors de l’Aula ‘consideren que no s'ha aconseguit l'apropament a les víctimes, tal com haurien desitjat’.

Mireia Teixidó va liderar l’entrevista envoltada del seu equip, per constatar la gestió transversal amb la qual l'Aula està treballant el nou projecte educatiu i formatiu.

L'Aula ara és molt millor que dos anys enrere, i aquest canvi ha estat possible gràcies a les noies que van denunciar i a  l'esforç i la voluntat de molta gent que ha treballat per protegir  l'alumnat i garantir la seguretat en els espais educatius -va destacar Jaume Belló.

L’activisme de Dones a Escena

El col·lectiu lleidatà Dones a Escena es va erigir en aixopluc de les nou víctimes de l'afer Aula des del moment que van revelar el seu cas el 13 de juny del 2018. A partir d’aquesta data, va començar la lluita per la denúncia, la conscienciació i la defensa i protecció de les noies.  

Dones a Escena sorgia l'abril del 2018 com a punt de trobada i discussió de les dones vinculades a les arts escèniques, i algunes de les víctimes ja en formaven part, per la qual cosa la implicació del col·lectiu va ser contundent. Dones a Escena es converteix en pantalla protectora i al mateix temps arma llancívola en la lluita pels drets, la protecció, la reparació i les reivindicacions de les víctimes i les dones de l'entorn de les arts escèniques. El col·lectiu es converteix en associació a conseqüència de la rellevància del cas de  l'Aula.

Pla general d'una exalumna de l'Aula de Teatre de Lleida llençant un paper on hi ha escrit alguns dels abusos que s'haurien comés a l'Aula de Teatre de Lleida, el 5 de març de 2021. (Horitzontal)L’associació va acompanyar les denunciants en el procés fins que la Fiscalia va arxivar el cas en considerar que, malgrat ser punible, havia prescrit. Contra la resolució, ja no s’hi podia fer res, però sí continuar treballant per aconseguir que als dos denunciats se'ls inhabilités per exercir la docència, i així evitar noves víctimes, segons l'associació.

Dones a Escena ha desplegat una autèntica croada en l'acompanyament i protecció de les víctimes, en tota mena d'actes i per a  tota mena de públics. La invisibilitat de les víctimes desapareix el 23 de maig del 2020, quan totes elles s’empoderen i fan el pas de concedir una entrevista al diari Ara, que en publica els noms i relata amb tota mena de detalls l’experiència amb els abusadors.

Però l'acte més rellevant de l'entitat va ser la intervenció de la presidenta, Aitana Giralt, en la Comissió d'Igualtat de les Persones i de Feminismes del Parlament del dia 1 de desembre del 2020. En la sessió també hi van participar la regidora de la Paeria, Sandra Castro, i la directora del centre, Mireia Teixidó.

* D’aquesta intervenció hem extret els paràgrafs anteriors d’introducció sobre l’entitat.

Giralt va fer una cronologia dels fets i dels objectius de les seves accions, per tal de garantir espais escènics segurs, reparar les víctimes i les seves famílies i aconseguir erradicar les lògiques de poder dels abusadors i, el més important..., la impunitat

Vam poder parlar amb Roser Guasch, membre de l'associació Dones a Escena, la qual assegura que les disculpes no han sigut suficients ni en el moment adequat. A més, les que s'han fet, però tard, anaven dirigides a les víctimes, no a Dones a Escena ni a les famílies.

Comunicat de Dones a Escena, per consultar

Pla mitjà de dos participants amb pancartes durant la concentració per denunciar els casos d'abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida, el 5 de març de 2021. (Horitzontal)Guasch insisteix en el fet que no hi ha hagut reparació per a les víctimes i, a més, un dels exprofessors va exercir fins al juliol del 2019 i no s'ha investigat si hi podien haver més víctimes. Segons l'activista, no tothom està preparat per denunciar, perquè en molts casos el fet de fer-ho públic les victimitza encara més. Guasch afegeix que s'han aconseguit protocols i espais segurs, però cal aplicar-los i que siguin visibles. "En un centre com l'Aula, amb el nombre d'alumnes que té i sent referent en la formació, és incomprensible que no hi hagués un protocol".
 

Des de la mirada de la Paeria

La regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, explica que s'ha fet una important tasca entre tots els agents implicats per acompanyar les víctimes i donar-los tot el suport necessari. Castro explica que des del mes de gener la seva àrea treballa directament amb les víctimes a petició d’elles mateixes. Segons la regidora, un cop les nou noies van trencar el silenci i es van exposar, el paper de  Dones a Escena no era tan imprescindible, i, a més, tot l’activisme que han dut a terme també les ha esgotades.  

La regidora destaca que la Paeria ja ha mantingut reunions amb les noies afectades i que han fet algunes propostes de treball, com ara campanyes de sensibilització i estudiar eines per poder materialitzar la tan desitjada  reparació. En aquest sentit, Castro ha destacat que, en el marc de la Comissió especial de l'Aula que es va crear a conseqüència de l'afer, s'ha proposat recollir les experiències de persones que voluntàriament les vulguin relatar perquè puguin servir per estudiar com afrontar la reparació a les víctimes.

Castro assegura que la situació de l'equip directiu no és fàcil, ja que havien conviscut amb les persones denunciades durant molts anys i també coneixien les víctimes. I el més greu –assegura- és que no hi ha hagut reparació jurídica, per la qual cosa la ferida es manté oberta, i qualsevol espurna, com ha sigut el cas de l’Institut del Teatre, les torna a fer sagnar.

La responsable d’Educació assegura que, malgrat no poder aconseguir aquesta reparació jurídica tan desitjada per a les nou noies, s'està fet tot el que cal per gestionar-ho correctament des de totes les parts implicades

La Paeria ha desplegat totes les eines al seu abast, com a institució responsable del centre educatiu, i ha facilitat tota la informació sol·licitada pel Síndic de Greuges en la seva investigació d'ofici. També estudia el model de contracte amb la societat que gestiona l'Aula. En aquest sentit, es va constituir la Comissió Especial de l'Aula per investigar els fets; en paral·lel, es va dur a terme formació específica sobre abusos i espais segurs per al professorat i personal de l'Aula i es va redactar un protocol amb la col·laboració de Dones a Escena i el Casal de la Dona.

Castro destaca que no es posa en qüestió la feina que s'ha fet a l'Aula en tots aquests anys, una institució referent a la demarcació i a Catalunya, de la qual han sorgit actrius, actors i companyies de rellevància. La regidora afegeix que no voldria, com passa en altres casos, que quan s’oblidin els agressors es traslladés la culpabilitat a la institució.

Comentaris