La sala Víctor Siurana de la Universitat de Lleida acull un acte de lliurament particular i molt emotiu

Neus Català, Comitè de Son Coletes i Abuelas de Plaza de Mayo, als Premis 2N de la Baula

Elisenda Belenguer en la seva intervenció en els Premis 2N de la Baula de Lleida - Eduard Subirats i Ferré
photo_camera Elisenda Belenguer en la seva intervenció en els Premis 2N de la Baula de Lleida - Eduard Subirats i Ferré

Aquest dijous 29 d'octubre a les 19 hores es va celebrar el tercer acte de lliurament dels Premis 2N a la lluita antifeixista i per les llibertats organitzats per l'Ateneu la Baula a la Sala d'actes Víctor Siurana de la Universitat de Lleida, uns premis amb els quals també col·laboren prop una vintena d'entitats i associacions del moviment popular lleidatà des de fa tres anys.

L'acte d'enguany, presentat i conduït per Antonieta Jarne, historiadora i professora de la Universitat de Lleida, va atorgar la Categoria Nacional al Comitè de Son Coletes, en reconeixement de la dignificació de la fossa de Manacor; i la Categoria Internacional a l'organització argentina Madres y Abuelas de la Plaza de Mayo, represaliades per l'última dictadura argentina i mobilitzades a la recerca dels fills i nets desapareguts sota el règim. La Menció Honorífica va anar per l'activista i supervivient de l'Holocaust, Neus Català.

En la línia de les edicions anteriors, els premiats van dedicar les seves paraules a les víctimes represaliades pel feixisme i a la defensa dels valors contra la repressió, per les llibertats personals, col·lectives i polítiques, socials i nacionals

Antonieta Jarne en la presentació dels Premis 2N de la Baula de Lleida - Eduard Subirats i FerréAntonieta Jarne en la presentació dels Premis 2N de la Baula de Lleida - Eduard Subirats i Ferré

El portaveu d'Endavant, Lluc Gayà, en nom del Comitè de Son Coletes, va recordar la memòria dels represaliats del franquisme durant la guerra civil a Manacor, i va explicar com, des del comitè, es lluita des de fa anys per trobar totes les víctimes desaparegudes durant la dictadura, moltes d'elles en fosses que avui segueixen sense obrir-se pels diversos governs. Gayà va manifestar que, mentre això no canviï, "cal mantenir viva la història i el record d'aquestes víctimes", reconeixent "el dolor social que provoca el fet de tenir familiars i víctimes desaparegudes".
El representant de Son Coletes va remarcar que, ara especialment, "s'ha de lluitar per no perdre la memòria històrica, i no oblidar que aquesta crisi no pot portar a vulneracions dels drets humans", ja que no fer-ho seria "caure en el nostre propi oblit, el mateix oblit que la història li ha donat a totes les víctimes que avui en dia encara resten desaparegudes".

Lluc Gayà en la seva intervenció en els Premis 2N de la Baula de LleidaLluc Gayà en la seva intervenció en l'acte d'entrega dels Premis 2N de la Baula de Lleida - Eduard Subirats i Ferré


En la mateixa línia, el polític, escriptor, i doctor en Dret i professor de la Universitat de Barcelona, Gerardo Pisarello, en representació del col·lectiu Abuelas de Plaza de Maya, va destacar que "lúnica memòria que mor és la que s'oblida", i es va mostrar "molt orgullós, com a català i argentí, de poder estar quí, a mig camí entre dos mons diferents que han viscut un nexe de repressió comú", reconeixent Lleida com "una ciutat amb una llarga tradició republicana i llibertària". Pisarello va fer un reconeixement a les persones que a l'Argentina "van morir lluitant per un moón millor, per un modle cultural diferent i un model econòmic més sostenible", en referència als dissidents represaliats per la dictadura autoanomenada "Proceso de Reorganización Nacional”, en què van desaparèixer prop de 30.000 persones, inclosos els fills de les mares que avui estan decidides a no aturar-se fins a saber què va passar amb ells. Estela de Carlotto, presidenta del col·lectiu, va fer una salutació i agraïment a l'entrega del premi internacional per mitjà de vídeoconferència.

Gerardo Pisarello en la seva intervenció en l'acte d'entrega dels Premis 2N de la Baula de Lleida - Eduard Subirats i Ferré

Gerardo Pisarello en la seva intervenció en l'acte d'entrega dels Premis 2N de la Baula de Lleida - Eduard Subirats i Ferré

Finalment, la Menció a Neus Català, supervivent del camp de Ravensbrück durant l'Holocaust i activista per la memòria, que ens va deixar el 2019 després de molts anys d'activisme, va ser recollida per la seva biògrafa i amiga, Elisenda Belenguer, que va destacar que, "sense la tasca de tantes dones republicanes represaliades pel feixisme, avui en dia no seriem aquí". Belenguer va afegir que "Neus sempre ens deia que la memòria no és venjança, sino justícia social i democràcia, que encara avui en dia no tenim en aquest país", i va recordar altres deportades catalanes en camps de concentració, com les lleidatanes Conchita Gras i Paloma Serós. L'acte també va comptar amb la intervenció de de Margarida Català, filla de l'activista, que va oferir unes paraules d'agraïment a través de videoconferència des de París.

Els Premis 2N, un reconeixement a l'activisme i la lluita contra el feixisme

Els Premis 2N reconeixen cada any la tasca de col·lectius, entitats, associacions, moviments socials o persones activistes, per la seva trajectòria en relació a l'activisme social i polític, i que s'han oposat als règims autoritaris i feixistes d'arreu del món tant en la història com en l'actualitat. Els premis es divideixen en tres categories: la Nacional, la Internacional i una Menció Honorífica a aquells col·lectius o personatges que són recordats per la seva tasca antifeixista o pel suport a les víctimes del feixisme.
L'any passat, els premiats van ser el fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs; l'Associazione Nazionale Partigiani d'Italia (1944), combatents antifeixistes durant la Segona Guerra Mundial; i la família de Guillem Agulló, militant de moviments independentistes, antifeixes i antiracistes assassinat a València per un grup d'extrema dreta.
El certamen forma part del cicle d'activitats Memòria 2N, organitzat des de fa dos anys per un conjunt d'entitats lleidatanes al voltant de l'aniversari dels bombardejos que patí la capital de Ponent el 2 de novembre de 1937. 

El disseny dels premis ha estat obra de Mao Satori en col·laboració amb l'empresa Nus Creacions, que va realitzar les obres tant bon punt van conèixer el projecte, consistents en la representació en miniatura de la façana del Liceu Escolar: "Vam pensar que tornar a la vida la façana del Liceu Escolar, edifici bombardejat per la aviació feixista italiana, seria una bona mostra de reconeixement a la lluita per les llibertats i el feixisme a la ciutat de Lleida", manifesten Nus Creacions. L'obra compta amb tres models diferents que corresponen a cadascuna de les categories dels premis, tots tallats en ferro forjat i adherit a una base de fusta, però amb una placa diferent cadascuna.

El cicle d'activitats en què s'emmarquen els premis, Memòria 2n, va començar el passat 16 d'octubre amb una pedalada des del casal de La Baula fins la localitat de Puigverd de Lleida, i finalitzarà el proper 26 de novembre amb la presentació del segon número de la revista de memòria històrica Fosa 218, passant per activitats com la realització de murals, xerrades, exposicions, projeccions de documentals i vermuts de germanor.

Comentaris