Aconseguir arbres feliços i l'acceptació de la flora espontània com a nou element paisatgístic en les ciutats. Un conjunt de "malles verdes" interconnectades per on transiti la flora i la fauna, que passaran a conviure més estretament amb els habitants de les urbs. No són els elements d'una utopia: són alguns dels exemples del procés de transformació que han de viure les ciutats per adaptar-se a l'emergència climàtica i fer-les més resilients.
Negar-lo o evitar-lo ja no és a les agendes perquè fem tard: ara, la clau, és la mitigació i l'adaptació, dues possibilitats que han de coexistir i que s'han d'assolir a través de la implicació de tothom, des d'administracions fins a ciutadania. Per assolir-ho cal, en definitiva, naturalitzar l'entorn.
Així ho van posar de manifest els participants del 22è Congrés de l'Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya celebrat a Mollerussa el passat dijous i divendres. Organitzat per la Fira de Mollerussa i l'APEVC, el congrés va reunir durant dos dies més de 180 professionals i tècnics d'espais verds i medi ambient d'arreu de Catalunya i altres punts de l'estat espanyol, que van trobar-se en aquesta edició al Teatre l'Amistat de Mollerussa.
Al llarg de la convenció, professionals i referents de l'àmbit de les ciències del medi ambient i l'emergència climàtica van oferir un seguit de ponències que abordaven diferents possibilitats d'abordar el repte climàtic des de la naturalització de l'entorn, el foment de la biodiversitat i la promoció de la fauna beneficiosa, entre altres, tal com destaca la presidenta de l'APEVC, Joana Astals.
El Congrés d'Espais Verds de Catalunya es desenvolupa de forma itinerant per Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el territori
Des de la gestió dels espais verds en entorns rurals en el qual treballa des de fa uns anys l’Ajuntament de Mollerussa amb la intervenció del tècnic de l’Ajuntament de Mollerussa, Joan d’Arandes, fins al cas d'èxit de la naturalització de la ciutat Besançon (França) on, segons el Director de Biodiversitat i Espais Verds de l'Ajuntament, Samuel Lelièvre, la comunicació institucional s'ha posat al servei de la biodiversitat, els ponents van abordar les diferents problemàtiques i reptes a què s'enfronten les ciutats del present i del futur amb brillants intervencions que van situar al capdavant de l'agenda institucional i ciutadana la descarbonització, el foment de la biodiversitat i la conscienciació mediambiental, entre altres.
El congrés també va comptar amb la presència d'estands de professionals dedicats als espais verds, instal·lats al vestíbul del teatre, i va cloure dissabte amb la visita al museu dels Canals d'urgell i l'Estany d'Ivars i Vila-sana
L'alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, va assegurar que “no és casual” que Mollerussa sigui seu d’aquest congrés, en referència a la línia de treball engegada fa uns anys per “entendre la gestió dels espais públics i espais verds amb aquests nous criteris i paradigmes del segle XXI en termes de descarbonització, emissions, sostenibilitat i qualitat de vida”.
Malgrat que un estudi liderat pel CREAF assenyala els boscos com un dels grans aliats per frenar el canvi climàtic, capaços de segrestar fins el 30% del carboni, els arbres de Barcelona capten només un 1% del total del produït a la ciutat, segons va exposar Cati Montserrat, enginyera agrònoma i cap de la secció d'Enginyeria verda i biodiversitat de l'AMB, qui creu que "els beneficis de la vegetació no són principalment de captació de CO2 i de contaminants"
Malgrat la diversitat de temàtiques i enfocaments de les ponències, els professionals i tècnics participants no van deixar ombra al dubte: cal treballar des de l'urbanisme per "estovar la duresa de la ciutat", tal com va assegurar el geògraf i doctor en Ciencies Àmbientals, Martí Boada que, tot referint-se els joves i els infants que viuran els efectes d'una "crisi ambiental civilitzatòria sense precedents", es negava a rendir-se al derrotisme: "El que no hem de fer és espantar. Dir-li un infant que no tindrà futur existencial, que ens estem carregant el planeta, no s'hauria de poder fer", va assegurar Boada, que va recordar, citant Mandela, que la propera "gran revolució és la revolució ambiental".
