28.11.2022 |

Una entrevista amb el subdelegat del Govern, José Crespín ens desplega els detalls dels fons provinents d'Europa

A hores d'ara els fons europeus per la Recuperació, Transformació i Resiliència, els Next Generation ha fet arribar a terres lleidatanes 90 milions d'euros, i 70 milions a la ciutat de Lleida, als quals s'afegien els darrers dies 9,8 milions més pel programa de rehabilitació d'edificis públics (PIREP)  
José Crespín i Josep A. Pérez @Territoriscat
José Crespín i Josep A. Pérez @Territoriscat
Una entrevista amb el subdelegat del Govern, José Crespín ens desplega els detalls dels fons provinents d'Europa

Des de l’any 2021 va entrar a formar part del vocabulari quotidià la paraula Next Generation, un mot que anava en paral·lel a xifres de molts zeros, però que els ciutadans del carrer no entenien ben bé on farien cap. Administracions i entitats també van començar a llançar proclames de projectes i iniciatives que teòricament havien d’ajudar a superar els efectes de la crisi sanitària del 2020.

Els Fons Next Generation EU corresponien a la resposta de la Unió Europea davant la crisi de la Covid, per donar suport econòmic als països membres a través de crèdits per un valor total de 750.000 milions d’euros, que s'adjudicarien entre els anys 2021 i 2026.

A Espanya l’hi van correspondre 140.000 milions d’euros i per tal de gestionar aquesta xifra es va elaborar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) "Espanya Pot". L’aportació europea tenia com a objectiu facilitar tant la recuperació econòmica i de l'ocupació després de la pandèmia com a modernització de l'economia espanyola.

L’Estat Espanyol va dur a terme una primera fase del pla que preveia l'execució de 70.000 milions d’euros en transferències directes des del segon trimestre del 2021 fins a finals de l'any 2023, a través de convocatòries de subvencions, ajudes i licitacions dels diferents Ministeris, comunitats autònomes i fins i tot Ajuntaments. 

José Crespín i Josep A. Pérez @Territoriscat
José Crespín i Josep A. Pérez @Territoriscat

Aquesta teorització dels Next Generation, i el desplegament del PRTR, pot arribar a ser molt confusa i hem volgut aclarir, de forma entenedora i senzilla com se'n beneficiaran les terres lleidatanes del suport europeu. I per posar xifren al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, qui millor que el delegat del Govern a Lleida, José Crespín.

Crespín, portava la seva carpeta ben documentada, per tal que cap qüestió quedes per respondre, amb una clara voluntat de constatar que coneixia les xifres lleidatanes al detall, i n’havia fet un exhaustiu seguiment.

El subdelegat va començar per la primera xifra, dels 140.000 milions la meitat seria a fons perdut, però l’altra meitat s'hauria de retornar amb diverses fórmules establertes. La distribució dels diners s’ha gestionat de quatre maneres diferents: quantitats adjudicades al pressupost general de l’Estat, dels diferents ministeris, a concursos oberts dels ministeris, transferències al pressupost de les comunitats autonòmiques per obrir convocatòries en els diferents departaments, i la quarta, ajuts directes per les diferents àrees dels governs autonòmics.

Les convocatòries dels Next Generation pivoten sobre quatre paràmetres Transició ecològica, Cohesió Territorial i Social, Transició Digital, i Igualtat de Gènere.

Sobre aquestes bases Crespín explica que en aquesta primera fase s’han aprovat projectes en terres lleidatanes per valor de 90 milions, i 70 a Lleida capital

Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Entrant en el detall, José Crespín va començar pels projectes de cures amb l’aportació de 2,4 milions d’euros que han finançat els nous equips oncològics de l’Hospital Arnau de Vilanova.

En l’àmbit del turisme els PRTR proposaven els plans de sostenibilitat turística en destinació, amb les quals es pretén impulsar projectes per generar noves formes de turisme, per canviar el model actual.

A la demarcació s’han finançat el projecte del Consorci Segre Rialb amb 2,5 milions d’euros, l’Ajuntament de la Vall de Boí ha rebut 2 milions d’euros per diverses actuacions de mobilitat i digitalització del patrimoni, i el tercer projecte finançat amb 3,5 milions d’euros és ‘Naturalment Lleida’, desplegat per la Diputació. Però també s’han adjudicat 400.000 euros per un pla de dinamització comercial a Solsona, i 1 milió d’euros a diversos municipis del Segrià per projectes de millora fluvial.

José Crespín va fer un especial èmfasi en els 1.000 milions que el PRTR a través del ministeri d'Agricultura destinarà a la modernització de regadius a l'Estat. D'aquesta xifra 54 milions pertanyen a projectes de terres lleidatanes que es desplegaran a través de convenis amb l’empresa pública Seiasa, com el que es va signar el passat 30 d’octubre amb els Canals d’Urgell. Una aportació de 28, 2 milions d’euros que permetrà arrencar la modernització de la infraestructura lleidatana.

Així i tot, Crespín va recordar que la modernització de l’Urgell necessita més de 1.000 milions per al seu desplegament, una xifra que precisa d’un gran compromís de país entre les administracions per concretar un pla d’aportacions i de calendari, tal com va demanar el ministre d’Agricultura, Luis Planas, en una visita a la seu dels Canals d’Urgell

Imatge del Canal d'Urgell al Pla d'Urgell
Imatge del Canal d'Urgell al Pla d'Urgell

Les xifres per la resta de projectes són: 6,3 milions en el canal Aragó i Catalunya, 2,7 a la comunitat d’Alpicat, en una primera fase. En una segona fase, es farà efectiu el finançament de l’Urgell, i un projecte de 17,1 milions per un tram del canal Aragó i Catalunya, entre els termes d’Aitona, Serós i Fraga. Crespín destaca que la segona fase de millora dels regadius no es desplegarà fins al 2025   

El Kit Digital 

El subdelegat també va destacar l’aportació dels fons europeus als autònoms i les PYMES a través del Kit Digital, assegurant que el 73% de les empreses entre 10 i 50 treballadors de la demarcació de Lleida s’han acollit a aquesta iniciativa, i han rebut 5 milions d’euros. Segons Crespín aquesta convocatòria de fons europeus serà la de major capil·laritat en terres lleidatanes.

Lleida com a capital de la demarcació 

Una de les aportacions més destacades a la capital, ha sigut el finançament de la nova estació d’autobusos, 40 milions d’euros que aporta el PRTR, dels quals la Generalitat assumirà l’IVA.

Vista aèria del conjunt del Turó de la Seu Vella. @a_mededkov
Vista aèria del conjunt del Turó de la Seu Vella. @a_mededkov

Els fons europeus també finançaran diferents projectes de digitalització de la mobilitat, valorats en 6,2 milions d’euros, per implantació de carrils bici, noves zones de baixes emissions, compra de nous autobusos. Es completa les aportacions amb 4 milions d’euros per un projecte de Renaturalització de la ciutat – projectes com la millora de l’entorn de la Seu Vella, recuperació del parc de Les Basses, o la connexió amb Mas de Melons, entre altres -.

Les entitats lleidatanes es va presentar a les convocatòries per aconseguir millorar la digitalització de la seva gestió, aconseguint un total de 525.000 euros.

Habitatge social

En aquest àmbit, Crespín va destacar l’aportació de 9,8 milions d’euros, que permetran la rehabilitació de 2.586 habitatges de 107 blocs socials dels barris de la Mariola, el Centre Històric, Pardinyes, Balàfia, la Bordeta i Cappont. Ajuts que aniran destinats directament a les comunitats de propietaris que s’han triat, a la ciutat de Lleida.

Rehabilitació dels Edificis Públics

Un parell de dies després de la conversa amb el subdelegat, l’executiu espanyol va publicar una nova partida provinent dels Next Generation, destinada a programes d'Impuls a la Rehabilitació dels Edificis Públics de les Comunitats i Ciutats Autònomes (PIREP). En aquesta iniciativa la demarcació de Lleida rebia en una primera fase 6.044.659 euros. Projectes que s’executaran en els Ajuntaments de Lleida, Os de Balaguer, Sant Llorenç de Morunys, Llardecans, Alpicat, La Granja d’Escarp, Corbins, Les, l'Albagés, i Arbeca.  

Aquestes xifres, les més destacades de les inversions, representen l’import concedit als projectes presentats a les convocatòries, però no tots s’han fet efectius. Segons Crespín, l’administració central ha resolt positivament les adjudicacions dels ajuts, però no vol dir que s’hagin fet efectives

Les xifres fan referència a les administracions, de la demarcació, però no estan incloses les que han rebut empreses privades que s’han presentat a les convocatòries, afegeix el subdelegat.

      

Una entrevista amb el subdelegat del Govern, José Crespín ens desplega els detalls dels fons provinents d'Europa
comentaris
Entering on the requested page Skip advertisement