Òscar Ordeig: 'Lleida, Pirineu i Aran és la gran assignatura pendent de Catalunya'

Els principals líders polítics de l’independentisme han utilitzat el moviment independentista per beneficiar-se del poder i han enganyat a la gent que de bona fe els seguia
Entrevista a Òscar Ordeig, cap de llista del PSC per Lleida, Pirineu i Aran
photo_camera Entrevista a Òscar Ordeig, cap de llista del PSC per Lleida, Pirineu i Aran

El cap de llista del PSC, Òscar Ordeig exerceix una expreriencia de tres legislatures com a diputat del Parlament Català, resideix a la Seu d'Urgell encara que els seus origens són osonecs. Doctor en Administració i Direcció d'empreses, i Màster en Fiscalitat, desenbarca en la política l'any 2007 com a regidor de la capital de l'Alt Urgell. L'any 2019 va guanyar les eleccions municipals amb la candidatura de Compromís x La Seu. Primer Secretari de la Federació del PSC de Lleida, Pirineu i Aran.

Encara que la seva afinitat amb les comarcas de muntanya, l'ha portat a ser un gran desensor dels territoris rurals considera que Lleida, Pirineu i Aran és la gran assignatura pendent de Catalunya i la gran oblidada de la última dècada. Per tant, és el lloc on més haguéssim hagut d’invertir per revertir aquesta desigualtat i el despoblament, empobriment i envelliment de les nostres comarques i s’ha fet exactament el contrari.

Ordeig considera que la societat és federalisme, és cooperació, és entesa, és mirar la diferència com una cosa positiva, és mirar que tothom cedeixi una mica i el màxim exponent d’això ha de ser la classe política. 

Amb aquests principis hi reflexions tenim una conversa amb el cap de llista del PSC per Lleida,  Pirineu i Aran

Òscar Ordeig, i el president Pedro Sánchez acte central de campanya PSC

P. Calien aquestes eleccions?

R. Els primers que van dir que la legislatura estava esgotada i el Govern estava dividit van ser els socis de govern. Jo crec que el que està esgotat és la dècada i les prioritats dels últims deu anys i, per tant, Torra va ser el primer de reconèixer que calien unes eleccions, fins i tot els candidats independentistes diuen que aquest govern no donava més de sí i que, per tant, calia una nova etapa.

I amb la data electoral, que és la pregunta que tothom ens fa, fem les eleccions al 14 de febrer perquè Torra no va voler convocar eleccions abans de ser inhabilitat. Junts i Esquerra no es van posar d’acord una vegada més per investir un president que fixés la data de les eleccions i després, a més a més, han fet un altre nyap jurídic donant la culpa a tothom menys ells, com ja n’hem vist molts, i per això la Justícia ha suspès aquesta anul·lació de les eleccions. Qui va anunciar la data del 14 de febrer va ser el president del Parlament, si ho recorden.

P. Unes eleccions que s’argumenten de diferents formes. El bloc sobiranista diu que Catalunya necessita la independència i després els partits constitucionalistes que sembla que siguin els culpables de tots els mals de Catalunya.

R. Nosaltres el que fem és una crida a la societat de que obri els ulls i faci una reflexió crítica del que està passant. Que miri bé amb qui té responsabilitats els últims deu anys, que miri bé qui ha tingut responsabilitats polítiques els darrers 40 anys a Catalunya i fins on ens ha portat i on ens porta el discurs nacionalista excloent de que la culpa sempre és dels altres i de que, amb diferents arguments, acaba sent la mateixa estratègia nacionalista per mantenir el poder. Per tant, jo crec que nosaltres diem a la gent independentista i la no-independentista que més enllà del que pensi, és evident que ens han enganyat i és evident que no han governat bé. Dir sempre que la culpa és dels jutges o de Madrid o del que no pensa com tu només ens porta a l’autodestrucció i a l’aïllament i ho estem veient. Jo vull un país on tothom pugui expressar-se lliurement independentment del que pensi, però una vegada haguem votat que puguem anar tots a la una a construir alguna cosa. És evident que els partits que ara governen no ho veuen així, perquè tot el dia ens estan insultant.

Entrevista a Òscar Ordeig candidat lleidatà del PSC per les eleccions del 14FP. L’acusació que alguns fan de falta de solidaritat de l’Estat espanyol envers les comunitats amb major desenvolupament econòmic és així?

R. En primer lloc, jo crec que el discurs nacionalista de que jo soc el més ric i jo m’ho quedo tot no porta enlloc. Perquè si això ho portem a l’extrem, evidentment el sistema saltaria pels aires, el que ens convé és trobar un equilibri. No es pot discutir que les zones més riques han d’aportar perquè hi hagi una redistribució, com el fet que les famílies que tenen més ingressos han de pagar més impostos. Ara, això en cap cas ha de penalitzar el creixement de determinats territoris, evidentment. Cal una millora del finançament? Evidentment. Cal abordar molts temes d’infraestructures, de finançament o de competències que no estan posats al dia? Evidentment, però és que Junts i Esquerra no volen això. Si diuen que el finançament no és una prioritat, les inversions no són una prioritat i la negociació no és una prioritat. Aquest és el gran error de l’independentisme, són independentistes i mentrestant no fan res i això crec que és intolerable. Això no ens ho podem permetre perquè ja hem vist on ens ha portat.

P. El federalisme seria una millor opció?

R. Evidentment. La societat és federalisme, és cooperació, és entesa, és mirar la diferència com una cosa positiva, és mirar que tothom cedeixi una mica i el màxim exponent d’això ha de ser la classe política. Quan la classe política, que és un mirall i un altaveu per la societat, el que fa és dir insults, desqualificacions i egoisme això ens porta a l’autodestrucció. Sembla mentida, i el que hem de fer és que la gent obri els ulls i aquesta és la llavor del nacionalisme més ranci, que l’hem vist a molts llocs i l’hem vist aquí i aquí, a més a més, el nacionalisme ha utilitzat uns arguments i llavors per sota la taula s’ha estat enriquint il·lícitament i ho hem vist. Ara es fan servir uns arguments similars, molt més radicalitzats i d’ocupar el poder i de que a ells els vagi molt bé. Ells manen amb aquest argument del nacionalisme i la independència i han aconseguit ocupar el poder de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació.

P. O sigui, la marca del mandat de l’1 d’octubre és un eslògan publicitari?

R. No, els principals líders polítics de l’independentisme han utilitzat el moviment independentista per beneficiar-se del poder i han enganyat a la gent que de bona fe els seguia.

P. Llavors no hi ha ni exiliats ni presos polítics?

R. Bé, jo crec que a la dictadura de Franco que si estaves aquí et mataven llavors sí que hi havia exiliats i presos polítics. Jo crec que no, no n’hi ha

Entrevista a Òscar Ordeig, cap de llista del PSC per Lleida, Pirineu i AranP. Entrem en l’àmbit lleidatà, vostè s’ha mogut molt per les comarques pirinenques des que va engegar la seva carrera política al 2007. Lleida és la germana pobra de Catalunya?

R. Sí, Lleida, Pirineu i Aran és la gran assignatura pendent de Catalunya i la gran oblidada de la última dècada. Un exemple claríssim, perquè això no és opinió sinó que son fets, al 2010 la mitjana d’inversió pública dels pressupostos de la Generalitat eren 300 milions d’euros d’inversió pública. La majoria de competències del nostre territori són competències de la Generalitat. En aquests moments estem a 50 o menys de 50 milions. A cap lloc de Catalunya hi ha hagut una disminució del 82% de la inversió pública com ha estat a Lleida. I, a més a més, que és el territori més extens de Catalunya amb un 40% de superfície, però té el 6% del pressupost i és el lloc amb més dèficit d’infraestructures i amb més dispersió territorial. Per tant, és el lloc on més haguéssim hagut d’invertir per revertir aquesta desigualtat i el despoblament, empobriment i envelliment de les nostres comarques i s’ha fet exactament el contrari: recentralització de serveis públics bàsics, retallada d’inversió pública i concentrar projectes estratègics, si és que se n’ha fet algun, a l’àrea metropolitana.

P. Existeix una Lleida de muntanya i una Lleida de plana?

R. Existeix una diversitat territorial que s’ha de construir i s’ha de treballar en xarxa. Nosaltres aturarem la despoblació del món rural fent de Lleida un motor econòmic i social que dinamitzi el conjunt del territori. Lleida ha de ser la principal potència de la Catalunya interior i aquesta Lleida, alhora, ha d’ajudar a dinamitzar tot el seu entorn, perquè també és porta d’entrada al Pirineu. Alhora hem de gestionar totes les polítiques públiques del Pirineu amb xarxa amb centres industrials repartits per tot el territori, infraestructures viaries repartides pel territori, xarxa de fibra òptica repartida pel territori i, per tant, podem ordenar els serveis públics, les infraestructures bàsiques i els centres d’innovació o la creació d’oportunitats arreu del territori. No es tracta d’invertir a Lleida i prou, es tracta d’invertir a Lleida perquè faci de motor. A nosaltres no ens afecta el motor de Barcelona, no arriba aquí, però el progrés de Lleida sí que ens afecta a les comarques de Lleida.

P. Vostè amb la seva proposta de Lleida i muntanya, què és el que pretenia en tenir una llei de muntanya?

R. A Catalunya vam ser pioners en la llei de muntanya de 1980, però des de llavors que ja no es va fer res més. Sí que va haver una inversió molt gran en infraestructures públiques al Pirineu entre 2003 i 2010, però això també ha viscut aquesta dècada de retallades, hem viscut la crisi econòmica i hem vist com s’ha accelerat la despoblació. Què cal? Recursos i un marc regulador específic que digui com s’ha de gestionar, com s’ha d’organitzar l’administració pública i què ha de prioritzar a les zones de muntanya, perquè sinó no hi quedarà ningú. Les zones rurals de Catalunya i en especial les zones de muntanya estan vivint un procés de despoblació, d’empobriment i d’envelliment per sobre de qualsevol altre lloc i això només es reverteix amb una atenció molt personalitzada.

Òscar Ordeig acte central de campanya PSCP. D’alguna manera, doncs, la gestió que s’hauria fer en termes de despoblament hauria de ser més intensa a les comarques de muntanya?

R. Les zones rurals i en particular les de muntanya necessiten una discriminació positiva de l’administració pública, com una família que no té recursos. Al final estem augmentant la fractura social amb la crisi econòmica primer i després amb la gestió neoliberal dels partits conservadors. Han augmentat les desigualtats socials i han augmentat les desigualtats territorials. Aquí hi ha territoris de primera i territoris de segona, si tu tens un fill amb discapacitat en segons quin poble tens un greu problema perquè no tens l’atenció que necessita. Has d’anar a la universitat i val més diners segons on visquis, i t’has de buscar feina i no tens feina... A més, als pobles rurals hi ha un procés preocupant perquè els primers en marxar són els joves i les dones amb un procés d’envelliment i masculinització de les zones rurals.

P. Amb el sector primari, del que Lleida som una demarcació estratègica, què s’ha de fer perquè hi hagi un relleu generacional?

R. La gent no sap que el primer sector econòmic de Catalunya és el sector agroalimentari en el seu conjunt, un 17% de l’economia catalana amb 38 milions d’euros de facturació. A més a més, és el motor més eficient per generar progrés distribuït arreu del territori, perquè no s’ha de concentrar a l’àrea metropolitana. Ho fem bé, som una de les regions més competitives d’Europa, però si no hi apostem malament. Això ens ajuda a gestionar millor el territori i que no s’abandoni, a més d’anar vinculat a la innovació i a la formació, fins i tot pot anar vinculat al turisme i la gastronomia. Podem fer del sector agroalimentari la punta de llança del progrés del territori, però no hi ha sector agroalimentari si no hi ha fibra, si no hi ha carreteres, si no hi ha cobertura mòbil, si no hi ha gent. Jo porto cinc anys insistint al Parlament de que cal una estratègia enfront el repte de la despoblació i res. Hem fet molts diagnòstics i moltes propostes al Parlament i el Govern ha improvisat constantment. Van dir que farien la comissió interdepartamental contra la despoblació, però recursos i lleis zero.

P. Troba que també falta una mica d’amor propi a Lleida?

R. Sí, la responsabilitat és compartida. Allà són un mal govern, perquè un bon govern és el que escolta i el que treu els millors actius de cada territori, però alhora aquí no hem sigut capaços de organitzar-nos, coordinar-nos i anar tots a la una en aquells temes de defensar el territori. Jo ho he dit moltes vegades que els diputats de Lleida hauríem de trobar una estratègia conjunta en determinats temes i no, perquè el partit passa per davant del poble.

P. Per solucionar això falta més autogestió política per treure l’estigma del centralisme? Es podria pensar en una major autonomia política?

R. Una de les nostres propostes és que Lleida serà escoltada i la nova etapa que s’ha d’obrir a Catalunya s’ha d’obrir des de Lleida. Quan es fa una llei ha de tenir accent de Lleida, perquè accent de Lleida vol dir accent de territori. Ara, si aquí no hi som, com els diputats de Junts i Esquerra que a Lleida no hi ha sigut, llavors no podem fer un canvi. Nosaltres demanem la confiança i, si no ho fem bé, que ens la retirin.

P. Perquè vostè demana una taula públic-privada per desplegar un pla estratègic, en quin àmbit?

R. Les entitats ens diuen que no se les escolten, l’hostaleria ens diu que no se l’escolta, els ajuntaments petits ens diuen que no se’ls escolta... tots els sectors. Ens hem de seure tots perquè tot no torni a ser igual, la patacada és i serà històrica i si no ens posem les piles i comencem a sumar tots, sense salvadors de la pàtria. Qui digui que ho arreglarà sol, està enganyant. La pandèmia ens està demostrant que les solucions vindran de la suma de moltes coses i molts territoris, no es pot gestionar sense col·laborar. Hem d’anar tots a una, primer assentant-nos i veient què és allò que ens uneix i quins són els temes estratègics per poder anar tots a la una en la defensa del territori. He proposat moltíssimes vegades al Parlament la votació per blindar un mínim d’inversió pública a Lleida, estàvem a 300 [milions d’euros] i ara no ens podem quedar amb 50. El pressupost d’Agricultura és de menys de l’1% del pressupost total de la Generalitat de Catalunya, el percentatge més baix dels últims 10 anys.

P. Un altre dels dèficits és el tema de la desigualtat fiscal del territori. Empresaris i autònoms es queixen que la pressió fiscal és més lleugera a l’àrea metropolitana que a les zones rurals.

R. El que està clar és que estem creant unes lleis, unes normes i uns impostos únicament pensats des de les grans ciutats. Ens cal una regulació específica per fomentar l’activitat econòmica a les zones rurals. Avui vols fer una activitat econòmica a una zona rural i tot són traves i mesures de protecció per compensar la destrossa ambiental que s’està fent a les grans capitals. Més que mesures immobilistes al territori, el que cal són mesures de dinamització del territori amb respecte pel medi ambient i d’acord amb la gent que hi vivim.

P. 538.000 aturats a Catalunya, dels quals 27.400 aturats a Lleida. Dona la sensació de que en aquesta campanya no se’n parla d’aquest col·lectiu.

R. I encara es parla poc de pandèmia! Efectes econòmics i efectes socials. Estem en una situació gravíssima amb mesures restrictives que s’han centrat en uns sectors determinats que no han rebut ajudes per poder tirar endavant. Tots sabem de la dificultat del moment, però no pots tancar amb pany i clau determinats sectors i no compensar-los, perquè això a més a més porta pobresa.

Aquí s’ha de garantir sanitat pública i la lluita contra la pandèmia, però llavors automàticament que ningú es quedi enrere, i per això s’ha de negociar i reclamar diners a Brussel·les, al govern d’Espanya i a qui faci falta. De la bandera no menjarem, mentre defensi la bandera que faci els deures, si no fa els deures no em serveix. I torno a dir que el problema no és la independència, és un govern mediocre que utilitza l’excusa de la bandera per no fer la feina i ho veiem cada dia.

Òscar Ordeig amb les noves generacions del PSC @PSCP. Creu que les mesures que ha aplicat el Govern provisional a tots els sectors han sigut suficients? Ells diuen que els recursos que arriben de Madrid no són suficients.

R. El PSC ha donat tot el recolzament al Govern de Catalunya per tal d’ajudar a solucionar aquesta situació tan crítica, una altra cosa és que l’hagin volgut. El que ens hauríem de plantejar és si tenim el millor govern possible en la pitjor de les crisis que hem viscut. Si sortim a fora i preguntem a deu persones, gairebé totes et diran que no. Un exemple és el confinament de Lleida, tots tenim al cap el que va passar aquella setmana. Jo vaig fer trucades amb alcaldes i gent preocupada i aquí ens deien que no, que estiguéssim tranquils, i després es prenen mesures que no s’han pres enlloc més de Catalunya amb els índex de rebrot que teníem llavors. Primer sense ajudes i llavors, quan arriben les ajudes, n’ha sobrat un milió d’euros de les ajudes de confinament del Segrià. Aquí els alcaldes també poden ser un contrapoder, jo no he vist l’alcalde de Lleida dient que es podria haver fet millor. No s’ha de fer partidisme en aquest moment, s’ha de defensar a la ciutadania i cadascú té la seva responsabilitat i ha de portar el seu barret.

P. Ara tothom està esperant les ajudes europees, però al mateix temps ja s’està especulant que el PSOE distribuirà aquests diners de forma arbitrària.

R. Els fons europeus ja tenen uns requisits de la Unió Europea que poden anar a uns determinats sectors econòmics, una part anirà gestionada per les comunitats autònomes i, per tant, la Generalitat decidirà. Esperem que ho fem amb criteri i ens cal apuntar molt bé les prioritats i veure quins són els sector productius pels que hem d’apostar els propers anys. Aquesta serà la injecció de diners més gran dels últims 40 anys, intentem fer-ho amb coherència. Jo crec que el més important són projectes que siguin en sectors de futur, que arribin a tot el territori i que hi hagi una col·laboració entre administracions. Tothom vol el mateix i és que aquests diners creïn llocs de treball i que aquests llocs de treball siguin de valor afegit i qualificats. La digitalització és importantíssima per casa nostra, amb això ja faríem molt i també canvi climàtic i sostenibilitat, on el nostre territori també hi pot dir molt.

P. Darrerament s’està apostant molt per les energies renovables, però s’han encès algunes llums vermelles de sectors com el de la vinya o col·lectivitats de regants que volen saber què passarà en un territori molt sensible.

R. Estem amb el mateix, el nostre territori històricament no s’ha planificat i això ha portat a molts projectes especulatius moltes vegades. Ara jo crec que no ens hem de situar entre el sí o el no, hem d’apostar per les energies renovables, però no fer-ho a qualsevol preu substituint el model productiu i hipotecant els conreus que tenim. El primer que ha de fer el govern que entri és fer una planificació territorial per veure en quins llocs, amb quines circumstàncies i amb quin impacte paisatgístic s’ha de fer i intentant no substituir explotacions agràries, que necessitem que siguin competitives. El que també ens hem de posar al cap és perquè hi ha tanta gent interessada en posar aquestes plantes, potser és que no es guanyen prou bé la vida i potser els hi hem de donar les eines perquè es guanyin al vida. Jo crec que al final el futur passa per la coexistència de les renovables amb activitats agràries.

P. Vostè com a ciutadà del Pirineu suposo que estarà a favor de la seu olímpica del 2030. Què podria representar això per Lleida?

R. A tothom que té dubtes jo els hi dic una cosa, que mirin que va representar Barcelona’92 per una ciutat com Barcelona o, fins i tot, per la Seu. A la Seu d’Urgell es va fer el parc olímpic del Segre, es va fer la canalització que feia segles que se’n parlava i es va recuperar la façana que dona al riu. Ara cal fer uns Jocs que siguin sostenibles i que serveixin per posar al dia totes les demandes històriques que hem tingut i fer conèixer el Pirineu arreu del món. Per nosaltres és una oportunitat per bastir un projecte de progrés econòmic i social al Pirineu del que se n’han de beneficiar totes les comarques i que, indirectament, Lleida també com una de les portes d’entrada al Pirineu. Jo fins i tot apostaria per un projecte conjunt de totes les zones del Pirineu, amb el Pirineu d’Osca, el de França i el d’Andorra. Les muntanyes ens hem de treure els prejudicis administratius del cap i pensar que només tenim futur si les muntanyes anem totes a la una, perquè moltes vegades tenim més relació amb algú que està a un quilòmetre però que té el 99% de les mateixes problemàtiques que amb una persona que potser té el mateix DNI que tu però potser està a 500 quilòmetres.

El cap de llista del PSC per Lleida, Pirineu i Aran, Òscar OrdeigP. Què passarà el dia 15 de febrer?

R. Jo espero que sigui un dia especial i que sigui l’inici d’una nova etapa. També és veritat que ens podem trobar que el dia 15 tampoc sapiguem res del cert, perquè llavors també caldrà parlar i caldrà negociar.

P. El senyor Illa serà president de la Generalitat?

R. Estic convençut que sí.

P. I si no hi ha una majoria, es podria repetir un tripartit?

R. Jo crec que no, crec que és fer volar coloms pensar que és possible un tripartit. El que sí que és possible són els governs en minoria. O això, o anem repetint eleccions fins que hi hagi un govern. Jo crec que ara cal un govern i ningú entendria que s’haguessin de repetir eleccions, per tant, farem les eleccions, veurem qui guanya, veurem qui té més suports i veurem qui té una posició de més transversalitat i veurem també si els independentistes sumen, que llavors ja no hi ha massa a fer. Per això dic que no entenc com les coses han anat tan malament i ningú diu que es pugui fer alguna altra cosa.

P. Al final de cara al ciutadà s’ha creat una gran falta de confiança perquè sembla que no hi ha cap catalitzador que expliqui com ha de ser la Catalunya que volem.

R. Perquè arribem molt dividits al 2021 i molt enfrontats i això és el que no pot ser, per això penso que la única opció política vàlida és algú que digui que això ho hem de tirar endavant entre tots. Nosaltres volem comptar amb la gent independentista i amb la no independentista. I assumim els errors que hem pogut cometre, com assumirem els que puguem cometre i intentarem fer-ho el millor possible amb gent rigorosa al capdavant de les diferents responsabilitats. Hi ha molta gent que pensa que si no va, tot és una merda. Perdoni, si no va, doncs canviem i si després no va, tornem a canviar que això és la democràcia. Ara, quan enfrontem tant a la gent al final no és una confrontació d’idees sinó que és una guerra ideològica i això és un greu error.

Comentaris