28.11.2020 |

'Si la pregunta és si el govern acceptarà el dret a l'autodeterminació, la resposta és ‘no’' (Arnaldo Otegi)

El moviment independentista català té, segons Otegi, punts forts en el context europeu: Ningú no entén per què hi ha presos polítics a Catalunya per impulsar una consulta democràtica; és molt difícil que algú pugui rebatre en una taula la necessitat que una qüestió així es consulti a la ciutadania, i que es legalitzi una consulta per a determinar el futur lliure i democràtic d'un país
Arnaldo Otegui en la xerrada a Mollerussa
Arnaldo Otegui en la xerrada a Mollerussa
'Si la pregunta és si el govern acceptarà el dret a l'autodeterminació, la resposta és ‘no’' (Arnaldo Otegi)

El coordinador general d'EH Bildu visitava Mollerussa, convidat pels Amics del Bisbe Deig el 28 de febrer, i en aquella data poc ens imaginàvem el que estava per avenir, així i tot, un cop superada l'etapa de crisi sanitària, el tauler de la política s'haurà de posar en moviment i l'entrevista que vàrem mantenir amb el polític abertzale recupera actualitat. Perquè de política n'haurà de continuar parlant...

Arnaldo Otegi ha deixat clar, en moltes ocasions, que allà on va genera dues sensacions totalment oposades: d'una banda, el rebuig dels que el relacionen amb el terrorisme i la violència al país Basc i, d'altra, l'admiració dels que veuen reflectida en el polític abertzale la lluita per la sobirania del seu país, així com el seu paper indiscutible en la fi de la lluita armada de l'organització Euskadi Ta Askatasuna (ETA).

Arnaldo Otegui en el cicle del Bisbe Deig a MollerussaVàrem contrastar aquestes percepcions de primera mà aprofitant l'agenda d'activitats de l'Associació d'Amics del Bisbe Deig, que va convidar el coordinador general d'EH Bildu; la coalició independentista del País Basc, integrada per Eusko Alkartasuna, Aralar, Sortu; i la plataforma Alternativa.

Arnaldo Otegi ha estat condemnat en diverses ocasions, la darrera acusat d’integració en organització terrorista, a deu anys, dels que en va complir sis i mig. Aquest darrer judici al polític basc va ser el més notori en l'àmbit internacional, ja que el Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea (TEDH) va dictar una sentència, l'any 2018, que concloïa que l'Audiència Nacional va vulnerar els drets fonamentals d’Arnaldo Otegi en el judici pel cas Bateragune.

Tot i això, Otegi ja havia complert la sentència des del 2009, que va ingressar a la presó, per ordre del jutge Baltasar Garzón, i en va sorgir el març del 2016, encara inhabilitat per càrrec polític fins als deu anys.

Arnaldo Otegui en el cicle del Bisbe Deig a Mollerussa

La perspectiva del procés català des d’Euskadi

Arnaldo Otegi explica que des d’Euskadi hi va haver una etapa en la qual el procés català es percebia molt llunyà però alhora s’entenia que, en realitat, es tractava de la punta de llança que trencava el model territorial del 1978. Per aquest motiu, es va entendre que no es tractava d'una confrontació entre Catalunya i l'Estat, sinó que es tractava d'un procés amb el qual ens jugàvem molt tots.

El polític abertzale assegura que el cas català no és un procés aliè al País Basc, sinó que és part d’una mateixa estratègia per assolir el sobiranisme d'ambdós països. Otegi compara la situació amb el pols que va mantenir Grècia amb la Troica, considerant que aquell no va ser un escenari dels grecs contra el triumvirat europeu, sinó un pols de tots els pobles europeus contra la política d'austeritat.

"A Catalunya es juga el nostre futur en termes nacionals"

La negociació

Otegi assegura que és difícil solucionar un problema quan aquest ni tan sols s'entén, i a l'Estat espanyol, durant dècades, “han entès que no existien els problemes”. El conflicte Basc era un problema de “terrorisme”, i més enllà d’això “no hi havia cap problema”; i el cas Català s'entenia com una “febrada d'estiu” d'alguns per disfressar temes de “corrupteles”, motiu pel qual els líders polítics van empènyer a la ciutadania al procés.

"Ha arribat el moment d'entendre que existeix un problema real, i això és una responsabilitat política, és a dir, que no es pot resoldre el problema de Catalunya en termes de no-negociació"

Així i tot, Otegi mostra el seu absolut escepticisme que la  taula de negociació convocada pel PSOE pugui resoldre la situació, però emfatitza que som totalment partidaris d'esgotar el diàleg fins al final.

Otegi assegura que es tracta d'un problema estratègic i que el president Pedro Sánchez es veu obligat, per necessitats polítiques i aritmètiques, a habilitar una taula de diàleg. Cal tenir en compte que a Europa no s'entendria que algú renunciés a seure amb un Govern que “està disposat a negociar”.

"Si la pregunta és si pensem que en aquesta taula el Govern voldrà parlar del dret a l'autodeterminació, la resposta és rotundament ‘no’"

“El Govern no acceptarà un referèndum d'autodeterminació, però desconec si buscarà altres fórmules o no”, afirma Otegi. Cal tenir en compte el context europeu en el qual es duran a terme les negociacions; Escòcia tornarà a votar, i el Sinn Féin podria guanyar les eleccions i plantar el procés de reunificació d'Irlanda.

"En un escenari amb aquestes condicions de l'entorn europeu, crec que es generen dificultats objectives perquè es reconegui que, en definitiva, la situació es resol votant, i això és el que s'hauria d'aprofitar"

Arnaldo Otegui, oordinador d’Euskadi Herria Bildu,

Les fortaleses del procés

El moviment independentista català té, segons Otegi, punts forts en el context europeu: “Ningú no entén per què hi ha presos polítics a Catalunya per impulsar una consulta democràtica; és molt difícil que algú pugui rebatre en una taula la necessitat que una qüestió així es consulti a la ciutadania, i que es legalitzi una consulta per a determinar el futur lliure i democràtic d'un país”.

Les grans fortaleses del procés passen, diu, per vies pacífiques i democràtiques: “no és acceptable que algú ingressi a la presó per votar, i ningú no entén a Europa que pugui haver-hi solució sense votar. Amb aquests factors és possible aconseguir complicitats a la Unió Europea, però estem absolutament convençuts que cap país europeu recolzarà la declaració unilateral d’independència”, afirma.

Al contrari, Otegi destaca que "és difícil que algú ens expliqui per què els escocesos votaran i nosaltres no, i aquest podria ser un gran punt de fortalesa tant pels catalans com pels bascos"

Control del procés i unitat

El coordinador general d’EH Bildu considera imprescindible que Catalunya recuperi el control del procés perquè, en cas contrari, si és l'Estat qui controla els tempos, “el resultat és que et trossegen, tal com ha succeït fins ara”.

 "L’Estat ha jugat fins ara a la divisió. Ho va fer amb els bascos, ara ho fa amb els catalans i ho farà amb tothom"

Quan li pregunten, Otegi respon amb contundència que és optimista: “si no es té massa pressa, si es creu que el projecte pot sumar cada cop més gent, i si es creu que el context europeu pot facilitar les coses en una determinada direcció, perquè Escòcia votarà… Però el problema que existeix és una lluita per l'hegemonia electoral que s'entrecreua.  Amb això vull dir que no es tracta de guanyar les eleccions, sinó de pensar què volem fer l’endemà dels resultats”, manifesta Otegi.

"El missatge ha de ser que els grups independentistes han de recuperar la unitat, l’autoconfiança, perquè el bloc sobiranista ha aconseguit arribar al 48% del cens. Ja ens agradaria a nosaltres [els bascos] estar en aquesta situació".

Arnaldo Otegi acaba mostrant una certa “enveja” pel cas català: "quan em diuen que a Catalunya tenen molts problemes, els dic que ja m'agradaria, a mi, tenir els mateixos problemes, i tenir a Puigdemont en lloc d'Urkullu. Seria l'home més feliç, però m’he de resignar, perquè en realitat jo tinc més aviat a Duran i Lleida".

'Si la pregunta és si el govern acceptarà el dret a l'autodeterminació, la resposta és ‘no’' (Arnaldo Otegi)
comentaris