'Tancar el dol', la campanya per buscar les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme

Una crida a les famílies que busquen éssers estimats desapareguts i que els inscriguin al 'Cens de persones desaparegudes' i al 'Programa d'identificació genètica'

Fossa comú. Fotografia: Francesc Melción.
photo_camera Fossa comuna. Fotografia: Francesc Melción.

Justícia ha donat a conèixer la campanya 'Tancar el dol', adreçada a totes aquelles persones que vulguin buscar algun familiar desaparegut durant la Guerra Civil o el Franquisme.

Es volen facilitar eines per reparar la memòria i ajudar les famílies afectades a tancar el dol

Es tracta d'una crida per tal que els ciutadans inscriguin els familiars no localitzats al 'Cens de persones desaparegudes' i perquè facilitin mostres d'ADN per incloure-les al 'Programa d'identificació genètica'.

Actualment, s'han aconseguit 2.774 perfils genètics, que han ajudat a identificar 18 víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista des del 2016.

Tancar el dol suposa dignificar la memòria de les víctimes i reparar el dolor de les famílies, les quals van patir la pèrdua i no van tenir un cos per enterrar

Pel que fa a la distribució, s'enviaran díptics i cartells als diferents espais de memòria que té la Generalitat arreu del territori català i, paral·lelament, es promouran anuncis amb el hashtag #tancareldol.
 

El 'Programa d'identificació genètica de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura' és una iniciativa coordinada i impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia en col·laboració amb el Departament de Salut, a través de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

Permet crear dues bases de dades: d'una banda, classifica els perfils genètics dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista; de l'altra classifica els perfils genètics extrets de les restes humanes de persones inhumades mitjançant el Pla de fosses.

L'extracció de la mostra genètica és gratuïta per a tots els sol·licitants i es pot dur a terme al Laboratori Genètic de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron o bé mitjançant un kit que s'envia per correu postal

El creuament de la informació d'ambdues bases de dades fa possible establir relacions de parentiu i, per tant, determinar identificacions personals. Cal tenir en compte, doncs, que l'ADN del familiar més pròxim a la persona desapareguda permet disposar de més possibilitats d'èxit per identificar les restes trobades a les fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Gràcies al Programa, fins a dia d'avui, s'han pogut identificar i retornar a les famílies els cossos de 18 individus desapareguts.

Actualment, hi ha 6.367 persones inscrites al 'Cens de persones desaparegudes' i s'han pogut enviar 3.794 respostes a familiars amb informació sobre la persona en qüestió. Això és possible gràcies al procés de documentació i d'investigació permanent que inicia la Direcció General de Memòria Democràtica quan s'inscriu un nou cas de persona desapareguda o bé quan es localitzen unes restes. La finalitat és sempre determinar o afinar la possible identitat de les restes recuperades o localitzar el possible lloc d'inhumació d'una persona desapareguda.

Comentaris