Moltes vegades es parla de com integrar els nens i les nenes amb necessitats educatives especials en escoles Montessori. La pedagoga italiana Maria Montessori va crear el mètode a inicis del segle XX per a nens i nenes que, en aquella època, eren coneguts com a "retardats o idiotes" (terme que va fer servir Maria Montessori en el context de la seva època).
Montessori va fer un ambient preparat pensant en les necessitats d'aquests infants, un ambient com a casa, un espai cuidat, visualment molt estètic, harmònic, on fins i tot els materials van ser pensats per a fer-lo més agradable i adaptat als alumnes.
Com a guia Montessori, la professora havia de fer un treball d'acompanyament molt respectuós, conèixer els veritables interessos d'aquests infants, veure com se sentien, com treballaven amb els materials, si l'infant jugava sol, o acompanyat, etc.
Com hauria de treballar aquest guia Montessori amb aquests nens i nenes?
Així doncs, seguint el camí marcat per la pedagoga, el primer que hauria de fer el guia o professor és fer un bon acompanyament. Això implica dedicar un temps valuós en conèixer aquest infant, per poder acompanyar-lo des del respecte, l'amor, la confiança, i mitjançant el paper transformador de l'observació.
Els infants amb aquestes necessitats són especialment receptius, i els reconforta molt que practiquem amb ells una escolta activa per tal de conèixer coses sobre ells; què els agrada fer, què els agrada de menjar, amb quines joguines juguen, què fan en el seu temps lliure, quins esports els agrada practicar, quins dibuixos animats acostumen a veure, quin és el seu superheroi o heroïna...
El mètode Montessori convida a connectar amb aquests nens i nenes amb una mirada respectuosa, empàtica, amb un nivell de connexió profund i terapèutic.
La preparació de l'ambient és també fonamental per tots aquests nens i nenes, a qui, generalment, els agraden sobretot les activitats de vida pràctica. Amb les diverses activitats, es tracta d'intentar fomentar la seva independència, i autonomia, tan necessària per a la vida.
És mitjançant l'observació que som conscients de les petites grans conquestes dels infants.
Per tant, com acompanyants, hauríem de fomentar la creativitat i l'observació en la nostra tasca diària, adaptant tot el que l'infant necessiti i, així, poder oferir-li el nostre suport, connexió i la nostra ajuda activa.
Podem oferir recursos que puguin utilitzar, adaptar espais dintre de l'ambient, fer ús de tècniques que puguin reforçar els seus aprenentatges, i puguin acomodar-se a l'evolució en el seu aprenentatge.
Un seguit de tècniques basades en el mètode Montessori que poden ajudar són:
- Facilitar el reforç positiu
- Fer que el nen sigui el protagonista amb algunes activitats o jocs grupals
- Arribar a acords i plantejar opcions
- Crear noves lliçons adaptades a les seves necessitats i interessos
- Participar en activitats de vida pràctica i exercicis de gràcia i cortesia
- Enfocar els dies de forma determinant, en què l'infant s'assegui al nostre costat perquè canalitzi la seva energia, en silenci, encara que sigui per un breu espai de temps
- Treballar nens més actius amb nens més tranquils en petits grups i jocs grupals
- Dedicar temps a treballar l'observació i l'atenció en l'infant
********************
BELEN CHULIO
NACER AMAR MONTESSORI
Guia Montessori certificada i educadora infantil
Expert a en Pedagogíes Alternatives
