05.12.2019 |
Carles Gibert i Bernaus
09:09
28/11/19

Comunitats energètiques locals

Comunitats energètiques locals

De la mateixa manera que es va acabar l'edat de pedra, i no per falta de pedra, s'acabarà l'edat del petroli, i no per falta de petroli.

L'acord de París del 2015 sobre el canvi climàtic té per objectiu mantenir l'augment de la temperatura global d'aquest segle per sota dels 2 °C. Ja veurem, també el protocol de Kyoto volia reduir les emissions de CO₂ i comportà la compra d'aquestes emissions a països tercers no industrialitzats. Fem cas a Greta Thunberg i posem-nos-hi! A Catalunya la llei 16/2017 del canvi climàtic té com a objectiu aconseguir un model econòmic i energètic no depenent dels combustibles fòssils ni nuclears pel 2050.

Ja deia A.L. Lavoisier que la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma, per tant, la dificultat avui en dia és emmagatzemar l'energia que se'n desprèn d'aquesta transformació. Per això puja tant al mercat el liti com a component bàsic de les bateries.

Energia, paraula màgica pels economistes, passa per la generació, distribució i consum. Avui dia a Catalunya només generem de fonts renovables un 7,3% del que consumim (1.200 Mw d'eòlica i 300Mw de fotovoltaica).

Pràcticament tota la generació i distribució, encara que liberalitzada com les telecomunicacions, està en mans de l'oligopoli energètic. No siguem doncs hipòcrites a l'hora de consumir-la a la llar i pensar que aquesta prové de fonts 100% renovables, les companyies existents no poden garantir-ho quan la demanda és elevada. Pensem també que un cop abocada a aquesta xarxa de distribució hi pot haver una pèrdua fins als grans centres consumidors que pot arribar al 20%, recordeu el problema de l'emmagatzematge.

La realitat avui en dia és decebedora però ens ajuda a dormir quan sentim al telenotícies el percentatge de consum de fonts renovables.

Els processos d'implantació de renovables a Catalunya han generat poquíssims llocs de treball al territori i han anat acompanyats d'importants controvèrsies que han acabat reduint-se a un procés que només ha tingut en compte la rendibilitat empresarial. Aquest dimarts passat el Govern ha derogat el decret 147/2009 "Anem molt endarrerits en renovables" deia la consellera Chacón. Doncs ja que ens hi hem de posar, fem-ho bé, ja sabem que el pastís i els preus els controla l'oligopoli. Legislem doncs aquesta generació afavorint al territori, cada cop més empobrit i despoblat. Cal promoure de veritat les comunitats energètiques locals, com fan països comunitaris, en forma d'associacions i cooperatives, més properes al territori, formades també pels ajuntaments perquè els territoris siguin autosuficients i l'energia sigui de gestió i consum Km0. Bon exemple el tenim a l'alta Anoia amb "Viure de l'aire del cel" el primer aerogenerador popular comunitari de tot l'estat. Aquí hi tindrà molt a dir l'AMEC, l'Associació de Municipis Eòlics de Catalunya enfront l'oligopoli.

El futur de l'energia passa per ser 100% renovable i 100% democratitzada dins la bio economia circular. Aconseguirem així pel territori, reduir costos en bombar aigua de rec o de boca, rebaixar la factura de la llum, carregar vehicles elèctrics, ... generar activitat econòmica i social, nous recursos i productes. En definitiva, transformar l'economia.

Comentarios