15.11.2019 |
Cristina Mongay
09:12
22/10/19

Diuen i diuen, sobre l’embaràs i la maternitat

Diuen i diuen, sobre l’embaràs i la maternitat

OPINIÓ Diuen i diuen, sobre l’embaràs i la maternitat

Diuen que la maternitat és el millor que et pot passar com a dona, la fita més gran que viuràs pels temps dels temps i que no té cap altre compatiu.

Diuen que tot canvia i que, des del moment en què t’assabentes que estàs embarassada, la teva vida gira el seu romp i sempre més es dedicarà al 100% al teu fill o filla.

Diuen que ja mai més dormiràs tranquil·la, i que aprofitis els mesos d’embaràs perquè ‘se t’acaba el chollo’, la vida social i l’entrar i sortir de casa quan i com vulguis.

Diuen que l’ordre, el feng shui i la puntualitat s’han acabat per sempre a la teva llar, i al teu codi de conducta.

Diuen que si tens el ventre punxegut tindràs un nen, i que si és arrodonit, i se’t deforma la cara, tindràs una nena –perquè et pren la guapura.

Diuen que mai més el teu cos serà el mateix, que la fermesa i la continència urinària t’han abandonat per sempre, i que la relació amb la teva parella es converteix en la de companys de pis –i de factures–.

Ojo! Diuen –per si no te n’has adonat encara– que t’has de cuidar, que has de reposar molt i que tinguis cura.

Però cura amb tot! Amb el menjar, amb el beure, amb el sucre, amb la sal, amb la cafeïna, amb la higiene, amb conduir, amb pujar pesos, amb fer exercici, amb com et mous, amb qui et mous, amb on vas, amb el fred, amb la calor, amb els microbis, amb la radicació solar, amb depilar-se, amb tenyir-se, amb els forats de la capa d’ozó, amb els craters de la lluna, etc.

Veure una embarassada –o una mare primerenca– és ben bé una temptació per les opinions fàcils, les rotllanes d’escala i els grups de WhatsApp

I dic jo, cal que la gent ens digui tant, a les embarassades i les mares? Els consells, quan els demanem, són d’agrair –fins aquí d’acord–; però els gratuïts, els no sol·licitats, els llençats amb malícia o els negatius, són necessaris de veritat? Beneficien a la futura mare d’avui, insegura i excessivament sobre informada?

Veure una embarassada –o en el seu defecte, una mare primerenca– és ben bé una temptació per les opinions fàcils, les rotllanes d’escala i els grups de WhatsApp. És comprensible que la il·lusió de tots plegats per estar a prop del procés de creació d’un petit o petita ens faci perdre una mica l’oremus, però potser hauríem de pensar una mica abans de dir el primer que ens passa pel cap quan veiem la ‘nostra innocent víctima’: la mare dels trons. Si la natura ens va donar una boca i dues orelles, potser és per parlar menys i escoltar més, i certamen caldria escoltar més les inquietuds i els dubtes que aquesta pugui tenir, que espetegar aquest nivell de classes magistrals gratuïtament.

Tant soroll d’ambient ensordeix el que de veritat importa a les dones que serem mares: escoltar la pròpia intuïció i atendre el sentit comú

És lògic que l’embaràs i la maternitat tenen coses precioses –és cert!–, però també coses horribles que voldries fer desaparèixer del mapa, com passa en tot en la vida!

Desenganyem-nos! No vivim en una comèdia de Hollywood quan criem, ni en les stories d’Instagram on tot és meravellós i de color de rosa. Per tant, que aquestes opinions de franc no ens venguin llegendes urbanes ni veritats a mitges.

No vivim en una comèdia de Hollywood quan criem, ni en les stories d’Instagram on tot és meravellós i de color de rosa

Per gaudir d’una experiència tan brutal com és ser mare –no sé si la millor i més gran que es pot viure, però sí que un autèntic terrabastall vital–, el més raonable és que les mares tractem de treure ferro a les coses, que ens escoltem més a nosaltres mateixes i que passem de llarg de les ximpleries i els rumors.

Es tracta d’encarar les situacions noves amb bon humor –tot i el descontrol que suposen–, i intentar no perdre l’essència d’una mateixa. 
Cal deixar-nos provar sense tantes exigències socials, experimentar per encertar, i fallar i corregir quan convé; i en definitiva, aprendre de mica en mica aquest nou rol al nostre ritme. Tothom hem estat novatos en molts moments de la nostra vida, doncs aquest és el nostre moment, no hi fiqueu la lupa sobre. Què sigui el màxim de dolç i constructiu possible!

Al cap i a la fi, el model que donarem des del primer dia als nostres fills i filles es predica amb l’exemple. I si volem criar ciutadans feliços, que mirin la vida amb alegria i energia, capaços d’assumir la frustració, que gaudeixin de les petites coses de la vida, que valorin l’esforç, el treball i la dedicació, no els hi podem ficar abans d’hora, i entre tots i totes, la cuirassa de les pors i els límits infundats del món dels adults.

Posats a dir, que la gent digui el que vulgui!
Que el camí de cadascuna l’escriu qui sosté la ploma!

Comentarios