Opinió

Slow press, un nou ritme informatiu

Pressa. Aquesta és l'eterna cadència del metrònom la nostra vida. Pressa al matí, en llevar-nos, per treure el gos i esmorzar en un embut. Pressa per deixar els nens a l'escola, pressa per moure'ns fins la feina, pressa per menjar, pressa per beure, pressa per viure, pressa per respirar. Pressa, fins i tot, per llegir i per informar-nos!

Jo dic: Prou! Ja n'hi ha prou! Trenquem la roda de hàmster en la qual estem abocats a rodar, dia rere dia

Qui ens hi posa aquest ritme infernal i autodestructiu al cos, la societat (de veritat)? Realment ens fa més productius i qualificats, o ens enlluerna provocant que no siguem conscients del procés i la finalitat del treball? I què ens dóna això de bo? Més diners, més reconeixement, més felicitat? Perme-teu-me que ho fiqui en dubte.

La premsa (parcialment) és, per tradició i per necessitat, immediatesa. Per això la pressa hi és gairebé implícita (pressa de capturar la notícia, de transme-tre-la, de consuminar-la, de twittejar-la, d'oblidar-la).

Però és cert també que no hem d’engolir sense mastegar les notícies. Hauríem d'alçar la mà davant de tot l'arsenal d'estímuls informatius que ens arriben, contrastar la seva ensordidora bromera i prendre distància i temps.

Digueu-me il·lusa però crec que hi ha prou espai (i necessitat) per un altre tipus de periodisme

És tota una necessitat la informació reflexiva, cuita a foc lent, que informa de la realitat des d'una altra perspectiva,  que no busca l'autodestrucció un cop ser llegida. La informació que vol calar fons, remoure consciències, fer comunitat. En definitiva, per l'slow press.

Aquest tipus de premsa no significa menys productiva, sinó més conscient i de qualitat, més coherent i curosa amb la paraula i el contingut i, en definiti-va, més humana.

Comentaris