19.08.2019 |
Daniel Altisent Carulla
19:25
27/08/18

Recerca històrica de Mollerussa I - Ermengol V el de Moyeruca

Recerca històrica de Mollerussa I - Ermengol V el de Moyeruca

On podia anar a cercar els orígens de Mollerussa? Després de plantejar-me aquesta qüestió, vaig decidir que havia de buscar què havia escrit sobre el tema el Miquel Polo (q.e.p.d), cronista local i font de documentació obligada per conèixer la nostra història. Al seu llibre Mollerussa. El naixement d’un lloc petit 1839-1889; el Miquel Polo en fa referència i al·ludeix a la confusió dels orígens, ja que no s’ha trobat cap base sòlida que sustenti la fundació de Mollerussa al tombant del primer mil·lenni. Malgrat aquesta rèmora, sabem que hi havia un comte d’Urgell, no gaire conegut i de la saga dels Ermengol, que per els annals de la historiografia es va fer dir “Ermengol V el de Mollerussa”. D’aquesta manera  apareix en la dinastia dels comtes d’Urgell, una línia comtal, treta a la llum per Armand de Fluvià, que va fer despertar l’interès dels historiadors per descobrir en base a quin motiu aquest comte es va fer dir en el seu llegat “el de Mollerussa”. Sens dubte, aquest era un bon fil per estirar i buscar els orígens; i això és el que van fer diversos historiadors del segle passat, entre els quals hi havia el Miquel Polo.

Ermengol V el de Moyeruca  2Jo recordo de ben petit, quan començava a preguntar sobre els orígens del poble, que els més grans em deien: “ el nom de Mollerussa ve de mollis ruris, que vol dir camps molls, perquè això és el que hi havia en aquest territori durant l’època romana”. Jo pensava: "Vols dir? Però si tenim un canal fet per nosaltres perquè arribi l’aigua als trossos". Bé, llavors m’imaginava que potser es referien als entollaments que es devien produir quan plovia. Si més no, sempre ha sigut i encara és molt comú agafar l’etimologia per intentar explicar els orígens de Mollerussa. Tot i les múltiples derivacions i teories que hi conflueixen, la confusió sobre d’on venim continua ben latent, però tot apunta que el bell mig de la plana d’Urgell, llavors coneguda com Mascançà, estava poblada durant la dominació àrab. Tal i com diu l’historiador Francesc Foguet, la plana de Mascançà era un lloc disputat entre les forces andalusines a l’oest, el comtat d’Urgell que avançava pel nord i el comtat de Barcelona que es mantenia a la banda est. Es tractava d’un poblament dispers en un lloc fronterer, on petits llogarets plens de torres i refugis,  marcaven la defensa oriental de la Taifa de Lleida. En aquest punt, pren més força Moala-al-Arusa, accepció àrab que vol dir: “molí de la núvia o posada de la núvia".  En canvi,  Mulieruciam  és la menció que es fa de la vila l’any 1079 per part de Berenguer Gombau, fundador del llinatge dels Anglesola, quan fa referència a un territori que havia de ser conquerit als almoràvits. La derivació etimològica va fer variar el nom en el decurs dels segles i, tal hi com apunta Joan Yegüas, l'evolució de Mulieruciam fins a l’actualitat passa per: Muluruza, Moyeruça, Moñaruza, Molleruza, Molleruça, Mollerusa i Mollerussa.

Ermengol V el de MoyerucaPerò tornem a la història del comte; resulta i és ben sabut que la saga dels Ermengol del Comtat d’Urgell sempre ajuntaven al seu nom el lloc on havien realitzat més proeses; o de manera pòstuma, el lloc on havien trobat la mort. Llavors, tot encaixava. Si Ermengol V portava com afegit al seu nom “el de Mollerussa”, el comte devia haver mort en un punt proper al mig del Mascançà. Però abans que impregnés l’emoció dels mollerussencs al ser descoberta aquesta fita, algú va tornar a l’etimologia per constatar que no era exactament el nom de Mollerussa el que apareixia escrit, sinó que hi constava Moyeruca, o Mayorga segons les fonts que es consultaven. Es veu que Ermengol V va ser comte d’Urgell entre els anys 1092 i 1102, però es va casar amb Maria Asúrez, filla del Comte Pedro Ansúrez, que era senyor de Valladolid. Sembla ser que, Ermengol V, va decidir marxar de Catalunya i anar a viure a casa dels seus sogres al Regne de Lleó. És de suposar que el nostre protagonista va marxar en un moment de poca activitat bèl·lica i va deixar el govern del comtat en mans del vescomte Guerau II de Cabrera. Tanmateix, a principis del segle XII, les lluites contra els sarraïns es van incrementar i el 1101 es feia la primera presa de Balaguer que va acabar en intent fallit. Es creu que la derrota cristiana va ser un dels motius per reclamar la presència del comte un altre cop a Catalunya. Aquí es on rau la incògnita, ja que segons les cròniques que llegim, Ermengol V va trobar la mort el 14 de setembre de 1102,  lluitant contra els almoràvits a Moyeruca, que seria la nostra vila, o bé a Mayorga, lloc que alguns historiadors ubicaven en algun indret al regne de Lleó.  

Malgrat tot, existeix una dada rellevant en aquesta història ens ho clarifica una mica. Sembla ser que, el seu delfí, Guerau II de Cabrera, va ser l’encarregat de portar el cos del comte cap a Solsona, com a última voluntat del difunt, on hi va rebre sepultura. La lògica ens porta a pensar que és més probable que es realitzés el trasllat d’un fèretre de la nostra Mollerussa cap a Solsona que d’una suposada Mayorga del regne de Lleó cap a terres solsonenques. No dic que no es pogués fer, però un trajecte d’aquest tipus al segle XII i tractant-se d’un comte, de ben segur que hauria aparegut molt més documentat.  

Ermengol V el de Moyeruca  1Arribats en aquest punt de la història, és quan torna a agafar importància el cronista mollerussenc i la seva recerca sobre aquest tema. Miquel Polo, durant els últims decennis del segle XX, va recórrer mitja Espanya buscant en arxius i biblioteques com aclarir aquest misteriós dubte. L’historiador de Mollerussa afirma al seu llibre que no cal que ens capfiquem amb aquesta incògnita ja que, segons ell, no hi ha cap dubte de la vinculació històrica que va tenir Ermengol V amb Mollerussa.  Tal i com explica, tot es va aclarir en la cerca que va fer al Archivo Histórico Provincial de Valladolid; aquí el Miquel Polo va trobar un facsímil que Matías Sangrador va publicar en la seva Historia de Valladolid l’any 1979. Una acta que l’historiador castellà va transcriure i que aclareix, si més no, la incògnita del comte Ermengol V. Un fragment d’aquesta transcripció diu el següent:

En el mismo año del fallecimiento de la reina Doña Constanza, recibió el conde Don Pedro Ansúrez, hallándose en su villa de Valladolid, la dolorosa nueva que Don Armengol, su yerno, que hacía cruda y sangrienta guerra a los moros de Cataluña, había sido muerto en un encuentro a las immediaciones de Mayeruca (hoy Malleruza) cuya muerte ocasinó que desde entonces, para distinguirle de los de su mismo nombre, se le apellide en la historia Don Armengol el de Mayeruca.

Llavors és veritat, o si non en vero e ben trovato. A partir d’aquí, agafa més veracitat la història del comte que va morir a  Mollerussa i va dur el nom de la nostra ciutat al seu apel·latiu. Es diu que va ser una batalla amb més de 300 soldats en una ràtzia contra la fortalesa morisca de Moyeruca. Ermengol V hi va trobar la mort el 14 de setembre de l’any 1102, deixant així el primer moment històric documentat a la nostra vila.

PER SABER-NE MÉS CAL QUE LLEGIU:

ERITJA i CUIRÓ, Xavier. Qüestions entorn de la frontera meridional del “ fahsMaskigán”(segles XI-XII) Territori i societat a l’Edat Mitjana. Història, arqueologia, documentació, III( 1999-2000) Universitat de Lleida, Lleida , 2000

FOGUET BOREU, Francesc. “Noticia sobre la colonització feudal del Fahs Maskigan ( 1078-1204)”. Mascançà . Revista d’Estudis del Pla d’Urgell  número 8 ( 2017) p. 31-36

POLO SILVESTE, Miquel . El Naixement d’un lloc petit (1839-1888). Ajuntament de Mollerussa. 1999. 

YEGUAS i GASSÓ, Joan, Mollerussa. Mollerussa. La Creu del Terme 21. 2003

  

Comentarios