Vivim en una comarca on històricament s'han arreglat les coses amb el copet a l'esquena i la maleïda frase del ja t'ho arreglaré. Una solució poc saludable per la percepció ciutadana cap a la política real, una manera de fer ancorada en el passat i que ajudava en certa manera a crear entorns favorables on els favors estaven a l'ordre del dia i d'una manera o altra s'havien de tornar.
La nova realitat de governança republicana, que s'imposa a poc a poc als nostres municipis, on el bé comú i no d'uns quants i el mèrit personal vers a l'amiguisme d'entorn, recupera aquella política que des de la proximitat l'apropa al ciutadà. Les noves pràctiques a la diputació de Lleida i en els municipis governats des d'esquerra així ho visualitzen.
Fa unes setmanes observàvem la presentació del nou espai de l'Amistat de Mollerussa per part de l'equip de govern, un espai que gestionarà una empresa privada guanyadora d'un concurs públic que establia uns anys de concessió, 8 anys prorrogables a 2 més i una inversió determinada. La part que més ens va sorprendre de la presentació del projecte és que la concessió ha passat misteriosament de 8 més 2 a 20 anys per què a l'empresari guanyador del concurs un cop valorada la proposta no l'hi sortien els números i això que entenem que no és il·legal, és poc ètic, i una falta de respecte pels interessats que no es van presentar i que sí que es van mirar els números i la viabilitat de proposta i que veuen com ara es canvia sense passar per un altre concurs públic.
D'aquí en traiem dues reflexions, la primera és que les coses s'arreglen de manera que allunya el bon fer i la gent del que hauria de ser transparent, resolutiu i ben fet i dóna a entendre que et pots presentar a un concurs on saps que hi perdràs sabedor que després t'ho arreglaran, i la segona és que continuem ancorats a la visualització eterna d'una comarca on el "No pateixis, ja t'ho arreglaré" continua sent la premissa principal que s'escolta en els passadissos del poder polític que governa aquesta comarca des de la seva creació.
La nova realitat de governança republicana, que s'imposa a poc a poc als nostres municipis, on el bé comú i no d'uns quants i el mèrit personal vers a l'amiguisme d'entorn, recupera aquella política que des de la proximitat l'apropa al ciutadà. Les noves pràctiques a la diputació de Lleida i en els municipis governats des d'esquerra així ho visualitzen.
Fa unes setmanes observàvem la presentació del nou espai de l'Amistat de Mollerussa per part de l'equip de govern, un espai que gestionarà una empresa privada guanyadora d'un concurs públic que establia uns anys de concessió, 8 anys prorrogables a 2 més i una inversió determinada. La part que més ens va sorprendre de la presentació del projecte és que la concessió ha passat misteriosament de 8 més 2 a 20 anys per què a l'empresari guanyador del concurs un cop valorada la proposta no l'hi sortien els números i això que entenem que no és il·legal, és poc ètic, i una falta de respecte pels interessats que no es van presentar i que sí que es van mirar els números i la viabilitat de proposta i que veuen com ara es canvia sense passar per un altre concurs públic.
D'aquí en traiem dues reflexions, la primera és que les coses s'arreglen de manera que allunya el bon fer i la gent del que hauria de ser transparent, resolutiu i ben fet i dóna a entendre que et pots presentar a un concurs on saps que hi perdràs sabedor que després t'ho arreglaran, i la segona és que continuem ancorats a la visualització eterna d'una comarca on el "No pateixis, ja t'ho arreglaré" continua sent la premissa principal que s'escolta en els passadissos del poder polític que governa aquesta comarca des de la seva creació.