Opinió

Dia Mundial de la Salut Mental. Alternatives davant la crisi - El valor dels nostres drets

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental no és solament l’absència de trastorns mentals, es defineix com un estat de benestar...

El Dia Mundial de la Salut Mental se celebra el 10 d’octubre de cada any amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre diversos aspectes relatius a la salut mental.

Què és la salut mental?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental no és solament l’absència de trastorns mentals, es defineix com un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat.

I no només això, la dimensió positiva de la salut mental es destaca en la definició de salut que figura en la Constitució de l’OMS: «La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties».

És importantíssim tenir cura de la nostra salut mental per tal de poder gaudir d’una bona salut i, per tant, d’un bon estat de benestar. 

Per contra, cada cop hi ha més persones que pateixen trastorns mentals. Segons dades dels últims estudis, una de cada quatre persones en patirà un al llarg de la seva vida. Es calcula que aproximadament el 20% dels nens i adolescents del món tenen problemes mentals, i en totes les cultures s’observen tipus de trastorns similars. 

Un dels més greus i coneguts per tothom, la depressió, es caracteritza per una tristesa i una pèrdua d’interès constants, que s’acompanyen de símptomes psíquics, comportamentals i físics. A nivell mundial està classificada com la causa més important de discapacitat.

La situació de crisis que estem patint en l’actualitat ha tingut repercussions importants en la salut mental de la població europea i incrementa el risc de patir qualsevol trastorn derivat de la precarietat, de l’atur i d’una major vulnerabilitat.

Altrament, l’estigma que pesa sobre els trastorns mentals i la discriminació de les persones afectades fa que les persones no sol·licitin atenció de salut mental. Segons l’OMS, contràriament al que es podria pensar, els nivells d’estigma són més elevats en les zones urbanes i entre les persones amb un nivell d’educació més alt.

Davant de tot això, tanmateix, ens trobem amb uns recursos clarament insuficients.

Precisament, l’”Estudi de la situació de les persones amb trastorn mental sever al territori de Lleida 2012”, un treball conjunt de la Coordinadora Salut Mental Catalunya - Terres de Lleida i la Universitat de Lleida, presentat recentment, ha posat de manifest aquesta mancança al nostre territori.

La salut mental ha patit un retard històric en el desplegament de serveis, tant sanitaris com socials, laborals i educatius. Mentrestant, les persones afectades han vist disminuïts de forma important els seus drets per una manca de protecció i d’inversió, i moltes famílies s’han vist superades per la sobrecàrrega tan elevada que els ha suposat tota aquesta situació.

En els últims anys, però, s’han fet esforços importants per avançar i algunes línies encetades que han donat bons resultats han quedat ara aturades a conseqüència de les retallades en les polítiques públiques.

Des de les Associacions de persones afectades i dels seus familiars lluitem per millorar aquesta situació. Cal que les administracions apostin fort per programes i serveis especialitzats i per una major coordinació.
Només d’aquesta manera podrem aconseguir una societat més sana i més justa i una igualtat real dels seus ciutadans.

Comentaris