No tenia previst escriure’n; el meu full de ruta marcava un altre tema, però: així és la vida, no? Saber cap on vols anar i, malgrat tot, haver de redireccionar el GPS intern, perquè la vida mana.
I així, en aquest ball etern entre el que volem i el que vivim, anem contornejant els nostres destins.
Crec que aquesta adaptabilitat és una qualitat a desenvolupar, cada cop més. En aquesta època que muta a un ritme trepidant, o ens adaptem, o no hi encaixem. Així ho explicava el sociòleg Zygmunt Bauman amb el terme 'societat líquida'. Bauman deia que la nostra societat, basada en l’individualisme, s’ha convertit en quelcom temporal i mancat d’aspectes sòlids. Tot el que tenim és canviant i caduc. Així que, en aquests temps canviants, la fluïdesa i la flexibilitat han de formar part de les nostres personalitats si no volem patir més del que, segurament, ja ho fem.
En Pau Riba va arribar a la meva vida l’estiu del setzè aniversari. La noia de porcellana, que plovia sobre el meu cap, van ser la banda sonora d’uns mesos inoblidables. La meva millor amiga del moment, la Montse, em va fer descobrir tot un món de sons, sorollets i estímuls que mai abans havia assaborit.
Aquell estiu, justament, vaig enamorar-me anant a mirar granotes i gripaus. Nits estelades en què no volia anar cap a casa a dormir, de tant bé com estava estirada al costat del noi que em feia saltar el cor.
La música de Riba era fresca, inesperada, estimulant! Quan mor una persona que ha deixat tant de llegat sempre penso si se li ha valorat prou la feina que ha fet.
L’Home còsmic, hippie del moll i transgressor per convicció, no només ens ha deixat cançons: ha marcat la vida de moltes de nosaltres. Com tants i tantes músics que, amb el seu do, ens acompanyen i enriqueixen les nostres vides. Els mals tràngols; els moments dolços; els silencis i els buits; les celebracions i les nits memorables.
Gràcies, Pau, pel regal que tindrem per sempre: la teva veu, el teu sentir, la teva mirada.
T’envio una abraçada immensa a tu, que creies que no moriries mai, però ja no hi ets. Tal vegada la teva intuïció no anava errada perquè sempre seràs entre nosaltres.
