Opinió

Sense la igualtat de la dona al món rural no tenim país

Un dels objectius que tenim com a país és assolir un veritable equilibri territorial. Això només és possible garantint que visquem on visquem puguem gaudir dels mateixos drets i oportunitats

Demà 15 d’octubre és el dia Internacional de la Dona Rural. Una jornada per reivindicar la feina d’aquelles dones que treballen al campi el seu entorn i contribueixen dia a dia a la millora econòmica, social i cultural de les àrees rurals de tot el planeta. És aquest, el rural, un món tradicionalment caracteritzat per la presència dels homes, raó per la qual les dones han patit una doble invisibilització: ser dones i viure en aquest entorn generalment molt tradicional i on encara és més difícil trencar estereotips. És important tenir en compte aquesta realitat, que ens obliga a parar atenció en les necessitats diverses del territori i identificar la seva complexitat per tal de donar-hi les respostes adients. 

Un dels objectius que tenim com a país és assolir un veritable equilibri territorial. Això només és possible garantint que visquem on visquem puguem gaudir dels mateixos drets i oportunitats. Les zones rurals del nostre país representen més del 85% del territori i acullen un 25% de la població. Un país que doni l’esquena a aquest 85% del territori no té futur. Per això, més que mai, cal reivindicar el paper de les dones en aquest territori. Perquè un país on no es tinguin en compte les dones tampoc en té, de futur.

En uns moments com els actuals, té més sentit que mai afirmar que sense la plena participació de les dones en tots els àmbits no hi haurà revitalització de l’economia ni dinamització del nostre territori. Això passa inevitablement per la integració de la transversalitat de gènere en tots els àmbits, també en aquells que posen atenció als projectes i programes de desenvolupament rural. La Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, es refereix explícitament a la necessitat d’apoderar les dones del món rural i posar en valor el seu paper en el desenvolupament d’aquest. El Programa de dones del món rural i marítim 2016-2020, impulsat pel DARP, posa de manifest algunes de les qüestions fonamentals que afecten les dones, i que condicionen la seva participació més activa en el desenvolupament rural. Posa especial atenció a aquelles dades estadístiques i de context que deixen palès que la igualtat de dones i homes en el món rural encara no és una realitat. 

Aquest anàlisi de dades posa especial atenció en la necessitat de seguir treballant per impulsar l’emprenedoria femenina, pel suport a les dones en les seves iniciatives productives, comercials i de gestió. Aquest camí no només esdevé una eina bàsica per assegurar l’avenç cap a un equilibri territorial real, sinó que esdevé una estratègia totalment necessària per la sostenibilitat del país. Sense dones no hi ha relleu generacional, ni desenvolupament rural. Ho deia la nostra enyorada consellera Meritxell Serret, ho referma la nostra consellera Teresa Jordà.

La pandèmia ha posat de manifest realitats que ja coneixíem: Sobre les dones recau gairebé tot el pes de les cures −tant les formals, les professionalitzades, com les informals− i s’ha agreujat la falta de serveis bàsics i assistencials públics de primera necessitat al món rural. Aquesta combinació de factors dóna com a resultat una nova dificultat afegida que impedeix l’arrelament de les persones al món rural. Les crisis evidencien les mancances en aquest sentit, però s’han d’entomar com a oportunitats d’accelerar canvis reals que són urgents.    

De la mateixa manera, amb la COVID-19 també hi ha hagut un augment de la demanda i aposta clara de productes locals de qualitat, la venda de proximitat i el Km 0, que se’ns dubte contribueixen a aquesta revalorització del món rural i el sector primari. S’ha de tenir en compte el paper que ocupen les dones en aquest i garantir-ne la seva continuïtat. De la mateixa manera, hem de tenir en compte tot allò que garanteix i impulsa el desenvolupament rural, que va més enllà de la producció d’aliments: La conservació dels espais, la seva biodiversitat, els paisatges, la sostenibilitat en la gestió dels recursos naturals... En aquest sentit, és imprescindible comptar amb la emprenedoria i lideratge femení.

La igualtat d’oportunitats entre dones i homes és essencial per garantir el futur del món rural. Sense dones no hi ha desenvolupament rural i sense desenvolupament rural no tenim país!

Comentaris