17.12.2018 |

Mediocritat política i discurs mesquí

Mediocritat política i discurs mesquí

Crec fermament que la política espanyola ha arribat als més alts nivells de mediocritat. Dóna la sensació que tots plegats competeixen en una cursa per demostrar qui pot ser més mesquí en el seu discurs. Sí, em permeto qualificar-ho de mesquí, perquè menteixen sense impunitat i utilitzen la desqualificació i l'insult com a argument del seu programa electoral.

Tots els pesos pesants de la política espanyola es rifen les eleccions andaluses, amb Catalunya i l'independentisme com a estratègia política, com si tota la culpa de la situació d'Espanya fos dels catalans.

El vocabulari de Casado i de Rivera és lamentable. Ambdós s'han posat d'acord en recórrer constantment als qualificatius de separatistes i no independentistes, i en insistir en la divisió entre els catalans, com si això hagués d’importar molt els andalusos, com si aquests no tinguessin més preocupació que el que fan els catalans.

És precisament aquest vocabulari incendiari el que ha projectat Catalunya com un país bel·ligerant amb els nouvinguts, res més lluny de la realitat, ja que molts d'aquests andalusos que van arribar del seu territori amb una mà darrera i una altra al davant (i com a exemple, els pares d’un servidor), van poder refer les seves vides, i van poder forjar un pervenir personal i familiar gràcies, també, al tarannà dels catalans.

Ni la llengua, ni el tracte, ni la política han sigut elements negatius per a la convivència fins que van entrar a l'escenari Ciutadans, o el PP, amb les seves estratègies de discòrdia, utilitzant els desitjos sobiranistes com l'enemic del col·lectiu de nouvinguts.

Però també s'ha de tenir en compte que, per molts d'aquests ciutadans arribats a Catalunya, la situació econòmica els ha afectat profundament, la deslocalització industrial ha ocasionat molt atur, i no és d'estranyar que les prioritats d'aquests ciutadans siguin la feina i l'Estat del Benestar. És per aquest motiu que el discurs populista ha quallat en aquest sector de la població.

Crec que des de sectors de la política catalana no s'ha sabut atreure a aquests ciutadans, i m'atreviria a dir més; no se'ls ha tingut en compte o fins i tot se'ls ha ignorat, per molt cru que sembli. No s'ha sabut explicar amb honestedat els objectius, i el projecte de país, amb els beneficis i inconvenients, i més tenint en compte que moltes d'aquestes persones van fugir del seu territori, precisament perseguits com a republicans.

Evidentment, la dreta i l'extrema dreta ha aprofitat aquest escenari perquè la seva mediocritat no els permet altra manera d’actuar; aprofiten les estratègies que consideren que més els afavoreixen. Però és probable que des dels partits catalans també s'hagués d'entonar un mea culpa, per no haver sigut més delicats a l'hora de fer pedagogia política i social amb aquest col·lectiu.

Està clar que els estrategs de la caverna han aconseguit l'objectiu de crear crispació... que no divisió, entre els catalans, i per reconduir aquesta situació hi haurà molta feina, perquè s'ha de fer amb un discurs assossegat i sincer, amb una estratègia inclusiva, que permeti, a tots els catalans, fer-se seu el projecte de país, i que el discurs de la unitat d'Espanya no es vegi com la solució a tots els seus problemes.

Esclar que el Govern espanyol no té gens d'interès a trobar una estratègia per a Catalunya, i que el procés és un projecte de país que no podrà avançar si no ens el creiem tots els catalans.

A mode d’autocrítica (constructiva, és clar), que crec també necessària, voldria creure que la política catalana és diferent de l'espanyola, però mentiria si digués que mai no he intuït cert comportament hispànic empleat en alguns sectors catalans, derivat, segurament, de tanta ofensiva.

Al final Espanya té el que es mereix, perquè això és el que decideixen els espanyols, però a hom, que vol confiar en la política catalana i en els seus objectius, l'entristeix haver de posar en el mateix sac a tots els electes fins que no es demostri el contrari.

Això sí. Estic convençut que res no faria més por als colonialistes espanyols que Catalunya mostrés unitat, malgrat totes les traves, i un projecte de país econòmicament i socialment eficaç.

Comentarios