Arriben les festes nadalenques i quina ocasió millor que anunciar que la crisi ja és història..., segons el Sr. Rajoy. Després d'aquesta primera "cita", ho va voler arreglar afegint-hi que per a algunes persones no seria tan fàcil. I és clar que no seria gens fàcil; i no per a algunes sinó per a moltes famílies no serà fàcil, perquè la realitat no és la que dictamina la macroeconomia ni els mercats; la realitat és més propera i en aquesta distància curta els politics no hi veuen gaire.
La realitat no és la dels carrers comercials plens de gent mirant i remenant botigues, no és la de regals i tiberis; la realitat és més crua. És la dels caixers com a allotjaments, la de les cues en els menjadors socials, de les llistes de Càritas, Creu Roja o el Banc d'Aliments, dels aturats de llarga durada, dels empresaris que no poden suportar la situació. Aquesta és la realitat, i, si no, que preguntin els serveis socials d'ajuntaments i consells comarcals, i no és precisament gent nouvinguda la que més dificultats té, són la gent de casa, veïns, amics als quals la situació ha arrossegat com un tsunami.
I encara he de reconèixer que en aquest escenari ha estat la mateixa societat la que ha respost amb major solidaritat i comprensió i no pas els que realment haurien de treballar pel benestar de les persones que van confiar en ells. Això d'una banda i, de l’altra, el sistema que continua amb l'estratègia del consum com a base de l'economia, i aquest ordre és insostenible, per molt que ens vulguem aferrar a ell. I el més trist de tot és que la societat respon a aquests designis de l'entorn globalitzat com a instrument per assolir la felicitat.
Sí!! ja tenim aquí el Nadal, i milions i milions de missatges ens arriben com a símbol d'aquesta felicitat virtual; però, si us hi fixeu, cap d'aquests missatges ens transmet solidaritat, amor, respecte o senzillament compromís. La loteria et toca perquè gastis en viatges, cotxes o les joies de la corona, però no diu res de compartir, d'ajudar o de dedicar algun euro als que més ho necessiten... Ah!, però els beneficis es dediquen a finalitats socials... Quines?
Aquest Nadal molta, molta gent no podrà seguir el rol estereotipat que estableix l'ordre actual, no podrà fer front a la factura de la llum, del gas, a les hipoteques o senzillament als productes més basics, i segurament se sentiran fora del sistema. Aquesta és una sensació que crec que no es pot evitar, perquè la cultura del consum ha calat molt en el fons i es difícil prescindir-ne si no es canvien els valors, dels quals tant es parla però que pocs apliquen.
Podeu pensar que és un tòpic parlar d'aquest tema en aquestes dates, però jo vaig ser un d'aquells ingenus que pensaven que les mobilitzacions de maig del 2011 servirien per a alguna cosa, que havia arribat l'hora del canvi d'ordre mundial, de la revolució social, de l'equilibri social i econòmic. Res més lluny de la realitat; tot ha continuat igual o, si em permeteu, ha empitjorat, amb més desigualtat i una lluita ferotge dels mercats per no perdre la seva influència en la societat.
Des de la meva modesta columna, no puc més que continuar expressant aquests principis humans i socials, i mantenir l'esperança que tots plegats siguem capaços de reconèixer que aquesta situació no es pot prolongar per molt temps, ja que molta gent està patint sense ser culpable de la seva realitat. I la solució, com heu pogut comprovar, no és en mans de politics, buròcrates o mercats, és en mans de la gent, si som capaços de deixar caure el vel que tenim als ulls.
Molta felicitat i gaudiu-ne amb els que més estimeu.
