16.10.2019 |
Josep Anton Pérez
15:13
21/08/17

Podia haver estat a les Rambles... Capricis del destí!

El passat dijous gaudia d'uns dies de vacances amb la família i vàrem decidir acompanyar el meu fill a Barcelona. Aquests viatges a la capital catalana sempre solen tenir una visita al carrer dels Tallers

Podia haver estat a les Rambles... Capricis del destí!

El passat dijous gaudia d'uns dies de vacances amb la família i vàrem decidir acompanyar el meu fill a Barcelona. Aquests viatges a la capital catalana sempre solen tenir una visita al carrer dels Tallers. Ens atreu la zona per diferents motius; solem deixar el cotxe al pàrquing de la plaça de Catalunya i baixem pel lateral de les Rambles. Però aquest dijous després de dinar la meva filla volia visitar una amiga que treballa en un establiment de la Rambla de Catalunya, per la qual cosa vàrem deixar el cotxe en una zona verda i vam caminar una estona, per una Rambla a petar de turistes.

Al voltant de les cinc de la tarda, esperàvem la meva filla davant de la botiga quan vam observar un gran moviment de vehicles de la policia, ambulàncies, més del que sol ser habitual a la capital, i tot seguit arriba una piulada dels Mossos que parla d'un atropellament múltiple a la plaça de Catalunya i a les Rambles.

A partir d'aquell moment, en què la nota arriba als mitjans de comunicació, es pot observar, en aquella Rambla plena de gom a gom, el neguit i les mirades clavades en els dispositius, que paral·lelament se superposa a l'increment de sirenes i vehicles dels cossos de seguretat, i en pocs minuts helicòpters que sobrevolen la zona.

La policia local talla la Rambla de Catalunya en l'extrem d'accés a plaça de Catalunya i els nervis comencen a ser visibles en la multitud que es troba a les terrasses i botigues de la zona. Jo seguia els fets pels comunicats dels Mossos i el Servei d'Emergències, i feia fotografies als helicòpters que sobrevolaven la zona.

A poc a poc es notava el neguit i les corredisses i alguns joves turistes amb cara d'espant ens preguntaven si coneixíem l'abast, en aquell moment encara, de l'atropellament massiu, ja que no s'havia confirmat que fos un atemptat.

Vaig voler acostar-me a la plaça de Catalunya, però ja era impossible: començava l'operació gàbia, per la qual cosa van decidir sortir de Barcelona, com més aviat millor. El pànic ja era tangible a tota la capital, més que res a causa de l'alarmisme de les xarxes, amb la difusió de vídeos i informació fora dels canals oficials.

Sortir del centre va ser tota una aventura. Els cossos de seguretat van desplegar els controls de la recerca dels autors, i els vehicles havíem de passar per cerers fins i tot en direcció prohibida. Estaven a la cerca i captura de la segona furgoneta.

Finalment vàrem poder arribar a la Diagonal, un caos! Tot i així, ens va entrar una certa tranquil·litat: havíem enfilat el camí de casa. Una sensació que es va acabar en pocs instants, quan arriba al mòbil una nota advertint d'un vehicle que es va saltar un control policial a la Diagonal i va atropellar dos mossos. Mitja hora de cua a la Diagonal, enganxats als mòbils i escoltant la ràdio, amb les notícies cada cop més preocupants sobre el nombre de morts i ferits, fins que vàrem superar el lloc de l'incident a la Diagonal a l'alçada de l'edifici del RAC, encara amb els controls i els signes de l'atropellament a terra.

Ja en direcció cap a casa, en silenci i escoltant el minut a minut dels esdeveniments, pensàvem que el destí ens va somriure aquell dijous. Quina divina decisió de visitar una amiga. Aquella hora podia haver coincidit amb el nostre tomb tradicional per les Rambles i el carrer dels Tallers; i això ens esgarrifava.

Dissabte tenim previst participar en la manifestació de Barcelona, en rebuig a la violència, en suport a les famílies de les víctimes i ferits, i en agraïment als Mossos d'Esquadra i als Serveis d'Emergència, per la seva gran eficàcia en tots els àmbits.

Comentarios