Opinió

Tot esperant que arribi un nou Nadal!

Com cada any, quan arriben aquestes dates és tradicional fer una llista de balanços de l'any que acaba i de propòsits per al que comença. Els mitjans enceten el ball de xifres dels increments de preus dels serveis bàsics, de la inflació i de tot allò que fa referència a l'economia.

Com cada any, quan arriben aquestes dates és tradicional fer una llista de balanços de l'any que acaba i de propòsits per al que comença. Els mitjans enceten el ball de xifres dels increments de preus dels serveis bàsics, de la inflació i de tot allò que fa referència a l'economia.

Fa la sensació que, després d'unes setmanes d'eufòria consumista i d'excessos gastronòmics, cal tornar la soferta població a la realitat mundana i fer palès que la treva nadalenca ha finalitzat i que, com cada any, ens han permès gaudir d'aquest miratge de felicitat i concòrdia.

És possible que l'esperit nadalenc hagi despertat la nostra vena més solidària, i així hem donat uns cèntims a algun indigent a les portes d'un súper, comprat alguna joguina per als més desfavorits o enviat centenars de correus o WhatsApp desitjant Bon Nadal a gent que ni tan sols coneixem.

Un cop superada la treva, tornem a tancar-nos en la closca i a veure-les venir; uns amb resignació perquè no tenen més remei i altres perquè ja han cobert l'índex de solidaritat i han de continuar mantenint i engreixant el seu status quo. Però, en definitiva, no creieu que l'esperit del Nadal ha passat a ser un simple 'postureig'?

Les estratègies de la cultura del consum són tan eficaces que submergeixen una  gran majoria de la població en una bombolla surrealista a la qual no es vol renunciar, peti qui peti; la qüestió és representar normalitat i nivell amb les carteres buides, o amb els crèdits als bancs.

Crec que no som conscients de la cruesa de la situació, que algú ens vol fer combregar amb rodes de molí, interposant idearis polítics i enemics mitològics a la realitat d'una gent que pateix i no veu clar quin pot ser el desenllaç de tot plegat, perquè en realitat ningú s'atreveix a explicar la veritat per no perdre credibilitat.

Tant al regne del nord com al del sud, la realitat és la mateixa. L’única diferència és la magnitud de les xifres: aturats, desnonats, marginats, desesperats, angoixats, que, davant d’un nou període de 365 dies, es tanquen a dins la closca esperant que arribi un nou Nadal!
 

Comentaris