Aviat farà quatre anys que milito a Esquerra Republicana de Catalunya, he tingut l'honor de formar part de tres candidatures electorals, a les eleccions generals del 28 d'abril i del 10 de novembre del 2019 i a les eleccions municipals del 26 de maig, també el 2019.
També tinc el plaer de ser actualment el secretari d'organització i ciutadania de l'executiva comarcal.
Però de tota aquesta experiència, m'emporto una lliçó, tenir clar que els individualismes, els personalismes, la fam de poder i altres comportaments tòxics, que des de la meva visió són comportaments totalment oposats al que hauria de ser la política, són comportaments inacceptables i molt llunyans al que ha defensat la nostra organització al llarg dels més de vuitanta anys d'història des de la fundació del partit el 1931.
La política m'agrada des de ben petit i reconec que vaig començar molt prematurament en un món ple de gegants i amb una idea de la política molt oposada a la que tinc ara com ara. Potser la meva efusivitat en algunes ocasions, la ràbia que em provoca que interessos aliens passin per sobre dels interessos comuns o les ganes d'arribar lluny, per canviar allò que ens fa perdre la son, ens fa enfadar i que ens fa serrar les dents, hagin distorsionat en algunes persones quin és el meu objectiu real.
Quan surto al carrer, estic amb la família, amics o a l'entorn laboral, parlo del que és la política per a mi i sempre fico un exemple, l'exemple de què la política hauria de ser com un voluntariat, com un servei altruista al poble i supeditat pel mateix, sense prepotències, amb humilitat i orgull d'ocupar un lloc privilegiat, privilegiat per servir al poble, a les seves inquietuds, preocupacions i propostes i també a la seva alegria i vitalitat, perquè la política sense la vitalitat del poble no tindria cap sentit.
Per això és important no abandonar el propòsit principal de la feina que hem de fer els polítics i no deixar-nos emportar pel poder i l'altivitat i continuar aprenent i millorant d'aquelles situacions feixugues que es puguin creuar en el camí.
Tothom pot ser polític, tothom pot participar de la política, però no tothom sap mantenir-se fidel als ideals, a la finalitat primordial que és el benestar de la població i saber fer un pas al costat en quant aquest propòsit ha estat assolit, o no, o s’ha distorsionat.
Continuaran havent-hi moltes nits sense dormir, molts obstacles en el camí, així i tot, la recompensa de servir a allò que estimes ho pot tot.
Continuarem treballant i lluitant, a contracorrent, contra gegants.
