11.05.2021 |
Marc Solsona
15:16
22/01/15

Adéu, Àngel

Amb aquestes ratlles vull dir, no només el que l’Angel va fer o va ser, sinó  sobretot, el que va aconseguir que molta gent féssim.

Adéu, Àngel

Amb aquestes ratlles vull dir, no només el que l’Angel va fer o va ser, sinó  sobretot, el que va aconseguir que molta gent féssim. Sempre obtenia un efecte multiplicador en tot allò que tocava. Empenta, energia i passió, qualitats aquestes que feien que no poguéssim dir que “no” a les propostes ben intencionades que sempre duia i que, un cop materialitzades, immortalitzava amb una fotografia del seu telèfon mòbil, fotografia que després et feia arribar en senyal d’agraïment per compartir amb ell la seva causa.  Ell era a tot arreu i allà on fos hi deixava la seva empremta.

Aquest Àngel més social i socialitzador ha marcat els últims anys de la seva vida, però també li hem de reconèixer que ell va ser l’impulsor de la trobada de la colla dels 50 anys a Mollerussa amb la generació del 1947, la qual va ser pionera gràcies a ell a iniciar una tradició que encara perdura. Precisament, la Colla dels 50 i + va voler tenir un record per a l’Àngel, com a promotor d’aquesta entitat que cada any es renova, a les representacions d’El Musical dels musicals que es van fer al Teatre L’Amistat. També van retre-li aquest homenatge als partits que els equips del Club Bàsquet Mollerussa va jugar a casa aquest cap de setmana per la seva implicació no només econòmica sinó de constat suport a l’esport de casa. I és que la família Pujol a Mollerussa és cognom d’emprenedoria, progrés, però també està associat al patrocini i foment de l’esport a la ciutat i a les terres de Lleida.

Vull també agrair-li que Mollerussa fos la seu del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran. Aquesta iniciativa ens va permetre conèixer d’a prop la tasca d’aquest cooperant i missioner basc a Etiòpia i fins i tot ajudar-lo participant de les diferents activitats que l’Àngel organitzava per recaptar fons i divulgar la seva tasca amb l’entusiasme que el caracteritzava.

A banda de la seva faceta pública, el lligam personal, però sobretot la coincidència generacional amb els seus fills, m’ha permès conèixer l’Àngel des d’una vessant més sentida. Converses mirant el futbol al camp, abans, durant i després d’una entrega de premis, al despatx, en xerrades... i descobrir que, de la mateixa manera que tu no podies tenir un NO  a les seves propostes, ell sempre estava disposat a dir SI als altres.

Descansa en pau.

Adéu, Àngel
comentaris