Sovint caiem en el parany de creure que en l’escala del progrés i l’avanç social, ens trobem en un punt privilegiat com a societat. Haurem de desmuntar el mite i tombar el mur de la mentida, l’engany i sobretot, la hipocresia.
La nostra actualitat encara permet una certa invisibilitat pel que fa a assumptes humanitaris que requereixen una immediata resposta i acció. I és que alguna cosa s’està fent malament si Espanya es considera el segon país per sota de Mèxic, amb més casos registrats d’explotació i tràfic de dones; arribant a generar fins a cinc milions d’euros de benefici. Per dia.
Estar al segle XXI no és pas sinònim d’avenç i progrés, no hi ha afirmació ni prova més contundent que la constant violació dels drets humans en el nostre actual context social. El tràfic i l’explotació de dones és un més d’aquests atemptats contra els drets humans, un negoci extens que es mou entre l’explotació sexual, laboral, tràfic d’òrgans, treballs forçats i tants d’altres tipus de maltractaments dels que es serveixen aquestes organitzacions delictives per treure un benefici econòmic considerable a costa del sotmetiment i l’esclavisme de persones determinat pel factor gènere, ja que la gran majoria de les víctimes, són dones i nenes.
L’Institut Europeu pel Control i Prevenció del Crim afirma a través d’un dels seus estudis, que 500 mil persones aproximadament, resulten sent víctimes de tràfic cada any. Si desglossem aquesta dada numèrica per parlar de les persones que finalment acaben sent introduïdes en les xarxes de tràfic amb finalitats sexuals, s’estima que el 98% de les víctimes, són dones.
Són dones que resten sota permanent vigilància, que pateixen maltractaments tant físics com psicològics; dones i nenes que pateixen els prejudicis i la discriminació per part dels clients i sovint dels mateixos proxenetes ja que la gran majoria provenen de països pobres i discriminats. Aquestes dones, treballen entre 10 i 13 hores seguides exercint la tasca de satisfer el plaer sexual de l’home que la compra, no se’ls permet rebutjar cap client ni cap pausa de descans, per això sovint són drogades amb alcohol i altres substàncies per mantenir-se despertes, poder treballar més hores, i ser més rendibles econòmicament pels seus dominants.
El problema? Molts. El principal? Que al segle XXI encara hi hagi persones que consumeixin aquesta mena de serveis sexuals patentats per xarxes delictives de la mateixa magnitud a la del tràfic de drogues i armes. Que encara es consenti el concepte de la dona com a objecte. Com a benefici. Com a compra. Com a possessió.
Avui, dia mundial contra l’explotació i el tràfic de dones, que quedi patent que les dones no han nascut per ser exportades i explotades com objectes. Que quedi present que les dones, hem nascut per ser lliures. Per ser les úniques responsables dels nostres destins.
