27.05.2020 |
Oriol Olmo i Jardí
10:36
8/04/20

Cor obert i puny tancat

Tenim a les nostres mans seguir practicant vides apàtiques o apostar per la solidaritat entre els de baix, la gent comuna, els que sempre paguem els plats trencats de qualsevol crisi
Cor obert i puny tancat

Aquests dies de confinament estem observant com el gènere humà és més vulnerable del que el sistema ens feia creure, i som molt més individualistes del que hauríem de ser. El món ens ha ensenyat a viure sols, a relacionar-nos cada cop menys, i a cooperar menys. Tot i que la solidaritat és un bé escàs el jovent no hem parat, i en són proves el seguit d'iniciatives d'aquests dies -com el festival #ExigimEspais, col·loquis del Jovent Republicà i les xarxes veïnals-, el dubte que queda és què serà a partir d'ara.

I sí, la guerra contra el coronavirus també ha estat, és i serà una guerra de classes. Tenim a les nostres mans seguir practicant vides apàtiques o apostar per la solidaritat entre els de baix, la gent comuna, els que sempre paguem els plats trencats de qualsevol crisi. La distinció és clara: deixem que ens destrossin la sanitat pública i els nostres drets, o ens organitzem, des de la camaraderia, per lluitar pel que és nostre.

El coronavirus ha desemmascarat l'individualisme que ha provocat, durant anys, el neoliberalisme hegemònic persistent. Contra això, ens cal reconèixer als que ho estan donant tot aquests moments i organització per evitar que continuïn mercadejant amb nosaltres. Cor obert a la solidaritat, però puny tancat als que, demà, ens diran que callem mentre retallen com ja van fer. Cuidem-nos, que venen temps de lluita.

Cor obert i puny tancat
comentaris