Argentina: A la Paula li agrada el mar. Diu que des del llit, a peu de platja, pot parlar amb el pare. Algú li ha dit que, si hi parla ben fort, ell la sentirà, malgrat que ara no pugui respondre. 
On és el pare? S’ha perdut, oi? La mare li ha dit que sí. Li ha dit que un matí, va sortir amb la bicicleta i no va trobar el camí de tornada. La Paula és encara massa petita per entendre que, a l’Argentina, els pares desapareixen sota els tentacles de la dictadura militar. Potser sí. Potser encara no pot entendre el context polític del país, però ella, desperta com és, ja pot sentir “la por jugant amb la seva esquena”.
Mèxic: Cinc joves emprenen un viatge. Són immigrants il·legals i busquen una vida millor. El Fernando els va advertir: “de cent persones que travessen el riu, només deu poden superar Chiapas, tres arriben al nord, a la frontera, i només una aconseguirà passar-la”. Aquests joves, encara massa nens, es faran grans i arriscaran la vida a bord d’uns trens de càrrega, que ells mateixos anomenen La bèstia. El seu destí: fugir de la misèria.
Barcelona: El Roc és valent. Va néixer amb un buf al cor, però diu que quan sigui gran serà corredor de fons. Els seus pares han marxat a l’Índia perquè volen regalar-li una germana. Ecs, una germana, ell no la vol! Mentre són fora, el Roc es queda amb el Nicolau, un veí de l’escala força peculiar. És curiós perquè, des de fa uns dies, tots dos senten uns sorolls estranys. Cosa de màgia? Fantasmes? Caram, potser sí! Un dia pujaran a les golfes per descobrir què hi passa, a la seva escala. I allí, amagada a l’altell, hi trobaran la resposta: una nena que ha arribat amb un objecte estrany. Una pastera? Què és una pastera, es pregunta el Roc?
Diu la Marta Orriols que “la literatura no és per fugir de la realitat”. La literatura, en efecte, és per apropar-s’hi, per entendre-la i per poder-la digerir. La fantasia que comprèn. Les tres històries que acabo de descriure van dirigides a un públic jove. Són tres novel·les, creieu-me, d’una força ferotge: tracten temes essencials, es dirigeixen de manera intel·ligent al seu públic lector i n’estimulen el sentit crític. Tot un regal. Un regal extraordinari per aquestes festes de Nadal.
El mar i la serp és un relat corprenedor, escrit en primera persona per una deliciosa Paula Bombara, argentina, biòloga, escriptora i, sobretot, filla i víctima de la repressió argentina. Train kids és una road movie juvenil, un homenatge als més de 50.000 nois i noies que cada any abandonen casa seva amb l’objectiu d’arribar als Estats Units. El seu mitjà de transport: la bèstia, un tren de mercaderies, que pot convertir-se també en una màquina infernal. I finalment, El Roc i l’escala de les portes secretes explica, a través de la verge mirada dels infants, el drama de les persones refugiades.
Tres històries. Tres regals. Tres portes a aquella fantasia que ens explica l’entorn. Heus aquí la meva proposta: als nens i nenes, per Nadal, regalem-los històries.
De debò, omplim-los de paraules i ensenyem-los a usar el poder de la lectura perquè ens ajudin a transformar el món. Donem-los la mà. Acompanyem-los i convidem-los a construir la seva biblioteca particular. Parlem-los de llibres, remenem llibreries, empamen-los d’històries. I escoltem Ramon Besora, un dels referents en Literatura Infantil i Juvenil: “Els fonaments del futur lector rauen en la família. Despertem-los l’interès”. Regalmen-los històries.
