28.01.2020 |

La caverna mediàtica avala el pacte CiU-PP en la renovació del CAC

El pacte entre CiU i PP per copar els dos seients pendents de renovació del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha caigut força malament entre el sector periodístic. 
Són els mitjans més crítics amb l’existència del CAC els que ara han guardat absolut silenci.
Són els mitjans més crítics amb l’existència del CAC els que ara han guardat absolut silenci.
La caverna mediàtica avala el pacte CiU-PP en la renovació del CAC

Diferents professionals i entitats han mostrat la seva perplexitat pel fet que es deixi l’organisme sense cap periodista i el Sindicat de Periodistes de Catalunya fins i tot ha publicat un comunicat molt dur titllant l’acord de “culminació de la contrareforma de les lleis audiovisuals”. Amb el més que probable nombrament del convergent Roger Loppacher com a president del Consell i del popular Daniel Sirera com a vicepresident –contra la candidatura de l’ex-director del Telenotícies Salvador Alsius- l’òrgan rector del CAC passarà a estar format íntegrament per antics dirigents polítics, dificultant la funció “independent i professional” que marca la llei.

Aquesta politització i manca d’independència ha passat força per alt en un sector mediàtic que sovint critica molt durament el que consideren tripijocs de la política catalana: el que es coneix popularment com la “caverna madrilenya”.

Entre els principals mitjans que es poden adscriure a aquesta etiqueta només s’han fet ressò d’aquest acord La RazonCOPE El Mundo, mentre que Intereconomía en fa una menció en una notícia sobre unes declaracions de Mas. Tots quatre es limiten a publicar notes d’agència sense cap càrrega crítica contra el CAC o alguna altra institució i sols el rotatiu de Planeta menciona la petició d’ICV demanant que es rebaixin els salaris dels consellers. Aquest mateix diari va titular, el passat octubre, una retallada del 24% del pressupost del CAC com que l’òrgan en “conservava” 84 milions [Naturalment la xifra és errònia i en el text es pot llegir que són 8,4, però mai l'han esmenat].

Però són els mitjans habitualment més crítics amb l’existència del CAC els que ara han guardat absolut silenci. El digital especialitzat en mitjans Periodista Digital ha publicat, segons el seu cercador, 268 referències al CAC, però en canvi no ha dit res de l’actual polèmica. Precisament, quan el CAC no va renovar dues llicències a la COPE el 2005 es queixava que fos la premsa catalana la que no mencionés el fet.

També especialment combatiu ha estat Libertad Digital –encara que només hi ha 36 referències a la seva hemeroteca- que, a més de la campanya pel tema de les llicències de la COPE va publicar el 2006 un extens reportatge assegurant que les 59 llicències de televisió concedides llavors eren nul·les i acusant el CAC de mentir en un comunicat. Revelacions periodístiques molt greus, però de les que més mai se n’ha sabut, ni tan sols en aquest mitjà.

L’ABC no ha prestat excessiva atenció al CAC, però sí que fa dos anys en motiu de la inauguració de la nova seu, assegurava que “El CAC es marca la despolitització com a repte”, un objectiu que, tot i que no era atribuït a ningú en tot l’article i no quedava clar d’on l’havia tret l’editor, no sembla que s’hagi acomplert amb les darreres renovacions.

Finalment cal mencionar la Voz de Barcelona, un petit digital que repeteix des de Catalunya la línia editorial de la dreta espanyola. Aquest diari ha definit el CAC com un “òrgan polític al servei dels polítics” –va informar de “milers” de persones manifestant-se contra “l’escàndol del CAC” quan l’afer COPE- i va publicar un extens reportatge sobre el nomenament de Carme Figueras, estenent-se en el seu currículum per deixar entendre que no era idònia pel càrrec. Però sembla que  Loppacher i Sirera són més independents.

Comentarios