A les nostres comarques, més de 36.000 persones (2 milions a tot l'estat) depenen dels bancs dels aliments, que es nodreixen fonamentalment d'aportacions europees. Evitar comprar en establiments que malbaraten recursos alimentaris és una de les opcions que tenim.
Assumim la missió de reduir els símptomes de la pobresa i, molt en concret, el de les mancances alimentàries i el de la gana en el nostre entorn social immediat.
És el sentit del Banc dels Aliments de Lleida en boca del seu president, Josep Maria Forné. La contundència dels símptomes de la pobresa en els darrers anys, queda resumida en una sola dada:d’ençà que aquesta crisi/estafa va començar, els usuaris del Banc d’aliments a Lleida s’han més que doblat. Dels 16.000 que hi havia al 2008, s’ha passat als 36.000 de 2012.
Els recaptes d’aliments que es fan dos cops a l’any, les donacions d’empreses alimentàries i de distribució (Plus, Caprabo i Carrefour), i la retirada de fruitai hortalisses del mercat són algunes de les principals fonts d’aprovisionament. Però, de llarg, la font que té més pes (més de la meitat del volum total d’aliments) són els excedents provinents de la Unió Europea, que d’altra manera es destruirien per mantenir els preus en els mercats internacionals. Una partida que, com explica El País en aquest article, pot penjar d’un fil.
A partir d’aquest mes de setembre, la Comissió Europea discuteix sobre la eliminació de la subvenció dels bancs d’aliments, una ajuda que beneficia a una vintena dels països membres.
Des de l'any 1987 els bancs d’aliments són subvencionats dins del programa dePolítica Agrícola Comuna (PAC) de la Unió Europea. El passat mes de febrer la Comissió Europea va decidir mantenir l’ajut fins a finals de l’any 2013. Diversos països de la Unió es varen negar, però, a conservar aquesta despesa a partir de l'any 2014.
La Comissió Europea lluitarà durant aquest mes de setembre per continuar mantenint aquesta ajuda durant el període 2014-2020 però, si finalment conserva l'ajuda, la rebaixarà fins als 2.500 milions d’euros. Aquest any i el vinent encara estarà pressupostada en 3.500 milions d'euros.
Minvi o no l’aportació d’Europa, la ciutadania tenim a les nostres mans lapossibilitat de fer pressió i denúncia, no només a les institucions, sinó també a aquelles empreses i cadenes de supermercats que prefereixen malbaratar recursos alimentaris, tirar a l’abocador tones d'aliments aptes per al consum, abans d’aportar-los al banc d’aliments.
Amb un total de dos milions d’usuaris, el 50% més que l'any 2007, l’Estat espanyol és el segon país que més rep de l'ajuda de la Unió Europea per als bancs d'aliments. Aquest any, la Unió Europea ha concedit a Espanya una ajuda de 80,4 milions d’euros. El Fons Espanyol de Garantia Agraria (FEGA) és l’encarregat de distribuir-la.
Immediatament, el FEGA reparteix l’ajuda a dues grans institucions: la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) i la Creu Roja, que s'encarreguen de repartir els aliments a les 8.500 entitats benèfiques col·laboradores, que fan arribar els aliments als més necessitats. 121 d’aquestes entitats estan a les comarques de Lleida.
Per elaborar aquest article hem consultat:
Informe anual 2011 de l’Associació Banc dels Aliments de Lleida
Article ‘La UE debate dejar sin fondos a los bancos de alimentos’ (El País)
Article ‘L’ajuda dels bancs d’aliments, en perill’ a Xarxanet.org
