Són les set del matí del dia 6 de gener. La llum de les bombetes del carrer es filtra per les finestres, però a dins encara no s’hi veu. A l’Edu li ha costat agafar el son, després d’una llarga tarda de cavalcada i d’una enorme tassa de xocolata amb melindros, i finalment es desperta. Sobresaltat, nerviós, una mica ansiós, recorda que els seus pares li han dit que si obre els ulls abans de temps, els Reis no li deixaran res. No té ni idea de quina hora és ni de si hauran entrat a la casa ses majestats Melcior, Gaspar i Baltasar amb els seus camells, per als qui ha deixat perfectament disposats tres gots de llet i tres copes d’aigua.
Al final, l’Edu, després d’uns minuts interminables, es decideix a recórrer el llarg passadís que separa la seva habitació de la saleta, lloc tradicionalment escollit pels Reis d’Orient per a deixar-hi els regals.
Ell ja ha fet tot el possible per portar-se bé, ser obedient, fer els deures de l’escola, ser respectuós i ajudar a casa. Ara només falta que els Reis compleixin la seva part del tracte.
De puntetes arriba finalment a la saleta. El passadís se li ha fet etern! Amb molt de compte encén el llum i els ulls gairebé li surten de les conques en veure una muntanya de regals de tots els colors i formes.
D’una manera compulsiva, desenfrenada i nerviosa comença a esquinçar el paper de regal de les desenes d’objectes que els bondadosos Reis li han deixat. L’excitació li impedeix fixar l’atenció en una sola cosa. Primer un joc de taula, després un patinet, un monopatí, un lego de star wars, un castell de clic…
Queda exhaust, però no saciat, i amb cara de sorpresa i una certa desil·lusió, pregunta als seus pares, que des d’una cantonada de l’habitació capten amb una càmera cada un dels seus moviments i gestos: «Això és tot? Els Reis no m’han portat res més?».
I arrenca un plor inconsolable i poc després fa una gran rebequeria, davant la sorpresa dels seus pares –uns reis mags desil·lusionats i desencantats per no poder, a pesar de tot, satisfer i fer feliç el seu únic fill–. L’Edu, rodejat de joguines i papers arrugats i estripats, però amb un gran sentiment de soledat, mostra el desencant del consum excessiu i desaforat.
Escenes com aquesta de la indigestió consumista són bastant freqüents durant aquests dies tan propicis al consum. El model de societat en què vivim està dissenyat sobre els pilars del consum. La societat capitalista necessita persones que comprin per a poder sostenir la cadena de producció-consum. De fet, als ciutadans no poques vegades se’ns tracta de consumidors. Una imatge més d’aquest consumisme és la compra desaforada de tecnologies: nens molt petits portadors d’un Smartphone d’última generació com a extensió del seu cos i que, mentrestant, potser es perden oportunitats de contemplar, d’observar o fins i tot de criticar la realitat que els envolta.
Viure per sobre de les possibilitats i consumir sense fre acostuma a deixar més buit que alegria i més tristesa que satisfacció.
Algunes claus per a un consum responsable
Davant l’allau de missatges i d’imatges que ens conviden a comprar, especialment amb les noves generacions cal recuperar el sentit i el valor del detall, l’enorme força de les petites coses i el sentit d’allò que no té valor mercantil.
Ens hem de preguntar tres vegades si allò que volem comprar realment ho necessitem, o si els nostres fills o destinataris del regal ho necessiten. Potser moltes vegades podem canviar objectes per moments compartits, per experiències d’amistat, per escolta atenta, per temps de qualitat o per aprenentatges significatius per als nostres fills.
Els adults, principals responsables de què consumeixen i com consumeixen les noves generacions, hauríem de reelaborar una pedagogia del consum, que apunta cap a la senzillesa, l’austeritat, més encara quan ens plantegem realitats que, posats a pensar, a més a més d’injustes són inacceptables: a Catalunya, segons el Defensor del Poble, el 28% dels nens es troben dins dels paràmetres de pobresa, i en tot el món, segons la UNICEF, la desnutrició crònica afecta un de cada tres menors de cinc anys.
Si us plau, no ens deixem perdre pel consum. Hi ha milers d’alternatives: reutilitzar, recuperar, crear, compartir, reciclar… Fem possible que la nostra imaginació faci front al consum sense sentit.
