29.07.2021 |

Una nova guerra a l’est del Congo, invisible als nostres ulls

Ni la UE ni els EUA ni la Xina estan fent el que cal per aturar el desastre que es viu al Congo. Espanya tampoc és una excepció, alimentant amb armes els conflictes a l'Àfrica.
Espanya es un dels principals subministradors d'armes a Africa.
Espanya es un dels principals subministradors d'armes a Africa.
Una nova guerra a l’est del Congo, invisible als nostres ulls

Des del passat 19 de novembre, el grup rebel M23, després d’intensos enfrontaments amb les Forces Armades congoleses (FARDC) ha entrat i controla la ciutat de Goma, incloent el seu l’aeroport, provocant la fugida de les FARDC, sota la mirada passiva i impotent de la MONUSCO (missió de NNUU a la zona). Les seves tropes internacionals encarregades de protegir a la població civil, de les quals se’n troben uns 1.400 efectius a la ciutat i uns 6.700 a tota la província, han renunciat a fer front al grup armat, deixant a la població civil, que està fugint per la frontera amb Rwanda, a la seva sort.

Goma, ciutat referent de l’est de la RDC i punt neuràlgic de la ruta dels minerals cap a Rwanda, acull en l’actualitat un milió de persones, entre els seus propis habitants i les desenes de milers de persones desplaçades que, des de fa ja mesos, fugen dels enfrontaments armats.

El grup armat M23, herència del CNDP de Laurent Nkunda i liderat ara pel cap de l'M23, Bosco Ntaganda -perseguits per la Cort Penal Internacional- està recolzat per Rwanda i Uganda tal com denuncien diversos informes de Nacions Unides (tot i que, cal destacar, que aquest octubre s’ha votat per tal que Rwanda entri el proper any 2013 en el Consell de Seguretat de Nacions Unides com a membre no permanent).

La comunitat internacional i en especial, en primer lloc, la UE i els EUA, els grans aliats de Rwanda fins al moment, que han contribuït a promoure el desenvolupament d’aquest país per via d’una gran AOD(Ajut Oficial al Desenvolupament), i en segon lloc, la Xina, mitjançant la compra dels recursos naturals explotats il·legalment a la RDC i extrets a través de Rwanda, tenen la responsabilitat d’aturar aquest desastre, pressionant a Rwanda i establint sancions contra aquest país per a aturar aquesta situació. La comunitat internacional ha mirat durant massa temps cap a una altra banda davant els abusos que el govern ruandès comet sobre la seva població, davant el paper desestabilitzador que Rwanda juga en la política interna congolesa i davant l’espoliació dels recursos naturals que s’exploten il·legalment al Congo i s’exporten via Rwanda.

L’Estat Espanyol, i Catalunya, tampoc en són l’excepció. Mentre els mitjans de comunicació nacionals i estatals semblen ignorar aquest conflicte, no hem d’oblidar que el quart client africà de les exportacions d’armament espanyol (2002-2010) ha estat Rwanda: només l’any 2009 va fer una despesa de més de 15 milions d’euros. Recordem, també, que Barcelona és seu del Congrés Mundial dels Mòbils fins el 2018. (Podeu consultar articles Explica al teu ajuntament que hi ha sang als mòbils)

Per tant, Catalunya té una important responsabilitat en aquest darrer punt, ja que en aquest Congrés no hi ha cap espai de reflexió on s’exigeixi a les multinacionals de la telefonia mòbil que aturin l’explotació i el comerç il·legal dels recursos naturals congolesos al no revelar la cadena de subministrament que els proporciona un mineral, el coltan, mineral extret bàsicament del Congo i imprescindible per a la fabricació de tots els aparells d’alta tecnologia d’ús diari.

Davant la possibilitat d’un nou bany de sang a Goma i a la regió, hem d’exigir respostes i responsabilitats de tots els actors implicats per posar fi aquesta guerra. No sumem més víctimes: el conflicte d’aquests darrers anys ja ha causat més de 5 milions de víctimes mortals, més de 300.000 víctimes de violència sexual i continues violacions dels drets humans al conjunt de la població.

La Xarxa d’entitats per la República Democràtica del Congo diem PROU!!

http://entitatscongo.blogspot.com.es/

 

Una nova guerra a l’est del Congo, invisible als nostres ulls
comentaris