“Les polítiques comunitàries acabaran amb els petits i mitjans agricultors i ramaders”, ha afirmat el ramader basc Andoni Garcia, membre de la Comissió Executiva de COAG. Garcia ha fet aquesta afirmació en el decurs de la jornada tècnica "Tendències de futur en la producció i el consum d’aliments" celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida. Segons el ramader basc, les exigències de la UE en els àmbits de la sostenibilitat i la sanitat animal, entre altres aspectes, unides al acords de lliure comerç amb tercers països, que afavoreixen la importació de productes més barats i que ens molts casos no respecten les reglamentacions comunitàries “portaran a l’extinció del nostre sector”.
Andoni Garcia ha defensat la sobirania alimentària com a única fórmula per subsistir com a sector i ha lamentat també la influència de la globalització i les polítiques de l’Organització Mundial del Comerç, que està en mans de les grans multinacionals i ha afavorit clarament la baixada de preus dels productes agrari.
“Si la UE segueix sacrificant el sector agrari que tenim en favor d’altres models i segueixen desapareixent agricultors, no hi haurà marxa enrere i tampoc hi haurà garantia que la població tingui suficients aliments”
Ignacio García, director general d’ASEDAS (Associació Espanyola de Distribuidors, Autoserveis i Supermercats), ha donat suport a les afirmacions del ramader basc i ha afirmat que les “polítiques en aquest àmbit van molt desencaminades perquè en les marquen països i comissaris que no tenen en compte la nostra realitat, en part perquè Espanya no té una posició forta a Brussel·les i pesa molt poc en les estratègies comunitàries”. Segons el director general, Europa “ens estan marcant uns reptes mediambientals a un ritme i amb unes exigències que no tenen res a veure amb la realitat de la nostra producció”.
El representant d’ASEDAS, qui ha exposat una ponència sobre les tendències actuals en la demanda d’aliments i la visió de les cadenes de distribució, ha afirmat que “el consumidor cada pocs anys canvia d’una forma radical les tendències de compra”. Canvis socials que han anat succeint en les darreres dècades com que tots les persones d’un domicili treballin, que cada les llars siguin cada cop menys nombroses, l’envelliment de la població o que les persones hagin arribat ja fa anys el món del consum, han anat modificant radicalment els hàbits de consum. Les crisis econòmiques, com lea del 2008, també són un motiu important de canvi en les tendències en el consum.
“Actualment hi ha canvis constants en la demanda, i per tant el que necessita la distribució per atendre les necessitats del consumidor és flexibilitat”. Aquest fet porta a la necessitat de canvi i de diferenciar-se respecte a la competència. “Però cal distingir la innovació autèntica, la que aporta un valor diferencial que el consumidor valorarà a mig termini, de la que no ho és”, ha reblat.
El ponent també ha afirmat que “el consumidor està sotmès a una enorme confusió amb l’actual realitat alimentària, “barregem qüestions com salut i sostenibilitat, que no tenen res a veure, i potser no hem aconseguit explicar-li suficientment bé la importància que té fer un producte ecològic com perquè estigui disposat a pagar-lo”.
Entre altres qüestions, Ignacio Garcia també ha explicat que la tendència actual a menjar més vegetals i menys carns pot respondre a l’envelliment de la població, que a partir d’una certa edat menja menys, i especialment menys carn, i també pel fet que hi ha hagut una certa “demonització” de la carn, al·ludint a temes de salut i de sostenibilitat.
La demografia és precisament una de les causes dels canvis en aquestes tendències. La gent gran consum menys, però en canvi “és un col·lectiu que es cuida més i vigila més els temes de salut, el que és una oportunitat per desenvolupar nous productes”.
Segons el ponent, l’IPC s’ha mantingut estable en els darrers anys fins a l’actual pujada dels preus, motivats per la Guerra d’Ucraïna i altres factors. Aquest increment “ha provocat una sensibilitat del consumidor respecte als preus dels aliments com no s’havia produït mai, tot i que les principals causes de la pujada no han estat en general els aliments sinó l’energia, els costos de les matèries primeres i els carburants”.
El comerç electrònic creix menys en l’alimentació per la distribució de proximitat
Garcia ha asseverat que la sostenibilitat i la digitalització són els principals reptes de les cadenes de distribució. Respecte a la digitalització ha matisat que "el comerç electrònic és un fenomen que ha vingut per quedar-se, però al nostre país creix menys en l'àmbit de l'alimentació perquè la gran distribució de proximitat fa que la gent prefereixi comprar a prop del seu domicili que no pas esperar un lliurament que pot tardar cert temps".
En aquest mateix àmbit ha dit també que “estem tendint al model japonès, tenim un comerç de proximitat que ens permet no acumular molt menjar a la llar, com al país oriental, on les cases són petites i la gent és gran i va a comprar sovint”.
