El d’avui és un plat espectacular, d’aquells de banquet de boda i, en canvi, ben fàcil d’elaborar. El secret rau en la bona qualitat del producte (en aquest cas, el xai) i encertar amb la cocció correcta. És una recepta exquisida i que, quasi bé, es fa sola. Es tracta d’anar posant els ingredients i deixar que el forn vagi fent. Som-hi?
Primer agafarem una safata indicada per anar al forn i hi col·locarem les espatlles que vulguem cuinar. No cal que us digui que aquest plat és per fer festa, per quan tenim visites d’amics o per quan la família hi és al complet. En definitiva, té poc sentit plantejar-nos aquest àpat un dia que estiguem sols.
Amb les espatlles de xai a la safata (amb cabrit surt igual de bo) els posarem sal i pebre, així com un raig d’oli d’oliva verge (no cal que sigui extra). També hi ha qui fa incisions a la carn amb un ganivet i introdueix grills d’all. Jo no ho acostumo a fer, prefereixo els alls, amb pell, escampats per la safata.
Un cop la carn ja està salpebrada i regada amb oli, la posarem al forn. Recomano entre 180 i 200 graus, segons l’electrodomèstic. En aquest punt, deixarem que les espatlles comencin a agafar un xic de color. Mentre això passa, obrirem una ampolla de vi blanc que, més endavant, ens servirà per aportar frescor i sabor a la recepta. Per tant, tirabuixons a les mans, obrim l’ampolla i, sobretot, fem un traguet per comprovar que no està picat (entenguis la ironia). Si cuinar ja ens fa xalar, fer-ho tot gaudint d’una copeta ja és espatarrant.
Alerta! Que la copa de vi no ens faci perdre l’atenció. De tant en tant, cop d’ull al forn. Quan vegem que la carn ja està una mica rosseta, traurem la safata i donarem la volta a les espatlles. Serà quan les girem que hi afegirem ceba (la que us vingui de gust, sense tornar-vos bojos), també bastants grills d’all, sencers, amb pell i tot. Si voleu, els podeu matxucar una mica perquè vagin deixant el seu sabor durant la cocció.
A més de la ceba i els alls, hi incorporarem dues o tres fulles de llorer, farigola (que no us tremoli el pols) i alguns tomàquets tallats per la meitat. En aquestes alçades de la recepta ja estarem a punt de culminar la nostra obra d’art. Amb tots els ingredients que he citat deixarem que la carn prossegueixi la seva cocció. Penseu que els productes que acompanyen les espatlles aporten molt de sabor i un flaire extraordinari, especialment la farigola, molt refrescant per a un plat tan contundent.
I, finalment, confiant en que no us haureu begut tota l’ampolla, quan la safata comenci a estar sequeta i, per tant, també el seu contingut, hi posareu un bon raig de vi blanc per damunt del xai i de la resta d’elements que tenim dins la safata. Llavors, tan sols caldrà esperar el final de la cocció. Si ho veiéssiu convenient, podeu girar novament la carn per aconseguir aquell color que us interessa. Més o menys daurat, vaja.
I ja ho tindrem. Quina felicitat quan traurem la safata del forn. La casa serà envaïda per una olor indescriptible. Rieu-vos-en del Chanel, Dior, Jacks, Rochas i companyia. El plat que haureu cuinat sí que serà un perfum de categoria.
Només us quedarà servir, el que diem emplatar. Feu-ho amb la solemnitat que mereix l’àpat. Gaudiu-ne a cada mossegada i fent petites pauses per assaborir, per exemple un bon Montsant, Terra Alta, Priorat, Costers del Segre, Pla de Bages, Empordà... O també un cava ben fred. Salut i cuina!