El dimecres 13 de juliol, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va lliurar a Barcelona a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, l''Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2021'.
Una anàlisi de l’ecosistema cultural i una reflexió en clau de futur per contribuir a afrontar una recuperació sostenible i duradora després de la pandèmia
Entre els temes que tracta l’Informe, destaca la represa de les activitats i la resposta positiva de la ciutadania a les propostes durant l'any 2021 a mesura que s’aixecaven les restriccions.
Quant a la despesa pública de les administracions catalanes en cultura se situa el 2021 en 1.077 milions d'euros i 139 euros per habitant i any. Així, el 2021 no ha estat l’any de la recuperació plena de l’impacte de la COVID-19.
Les restriccions per combatre la pandèmia van continuar afectant l’activitat cultural, però es comença a veure una millora vers la crisi del 2020. Els teatres de Barcelona van recaptar 44,5 milions d’euros, un 68 % més que l’any 2020, però lluny encara dels 68 milions recaptats el 2019. També hi ha sectors que no s’han vist afectats tan directament per la crisi de la COVID-19 i alguns fins i tot han aconseguit incrementar els resultats previs a la pandèmia: és el cas del sector del llibre i el dels videojocs. Malgrat tot, les dades de variació de la facturació dels diferents sectors culturals mostren que la recuperació no ha estat plena i que s’haurà d’esperar al 2023 per assolir els valors previs a la pandèmia.
El confinament i les posteriors restriccions han provocat una alteració en els sistemes d’accés a les arts i la cultura, en la transmissió de continguts i en les formes creatives
La transformació esdevinguda en l’ús de mitjans i tecnologies s’ha accelerat en aquests dos anys i ha modificat els hàbits i usos culturals de la població. Un exemple d’això és la caiguda d’assistència al cinema i de les vendes de productes audiovisuals físics, mentre el consum es trasllada a plataformes que ofereixen els seus serveis a través de dispositius personals.
El pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya per al 2022 s’encamina a aconseguir que en dos anys la Generalitat de Catalunya destini el 2% dels seus recursos econòmics a polítiques culturals. Cal treballar en canvis estructurals que permetin la transició corresponent cap a un model cultural més interactiu i eficient.
D’altra banda, cal reactivar la legislació cultural aturada el 2021 pel canvi de Govern pel que fa a renovacions de lleis que estan pendents, com ara la legislació de museus, la Llei de foment i protecció de la cultura popular, la Llei del patrimoni cultural català, la Llei del sistema bibliotecari català i la Llei del cinema, que necessiten una revisió que incorpori els canvis tecnològics i socials esdevinguts des que van ser redactades.
La caiguda de l’ús social de la llengua catalana ha promogut la política lingüística com un dels eixos centrals del Departament de Cultura per a la legislatura actual
En aquesta línia neix el Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la Secretaria General de Política Lingüística. Entre altres, s'ha d’impulsar els mecanismes de socialització i actualització de la llengua entre infants i joves, fonamentals per assegurar el futur de la llengua. Les polítiques culturals hi tenen un paper clau de foment de la producció i difusió televisiva, cinematogràfica i digital pròpies, així com del doblatge de producció aliena de més circulació.
Per altra banda, l'Informe determina que tot i la presència d'un 16% de la població resident a Catalunya sigui originària d’altres països, l’accés i participació de la ciutadania d’origen divers encara és escassa i no és prou visible en l’ecosistema cultural.
El CoNCA aposta per l’impuls d’un Acord Nacional per la Cultura per l’establir bases comunes d’actuació
L’acord ha de cuidar el repartiment de responsabilitats i una major coordinació entre els diferents àmbits institucionals, i entre aquests i els diversos sectors i agents, públics i privats, que actuen en el sistema cultural. L'exemple del Fòrum i de la Carta sobre les Arts en l'Educació posa de manifest una experiència d'èxit.
